El Congrés ha donat llum verda al projecte de Llei de Jurisdicció Voluntària que permet als notaris i als secretaris judicials la tramitació de noces i divorcis i eleva l’edat mínima per casar-se de 14 a 16 anys .
Amb 23 vots a favor, tots del PP, 15 en contra i 2 abstencions (CiU i PNB) la Comissió de Justícia ha aprovat el text, amb competència legislativa plena, que incorpora un centenar de les 451 esmenes a l’articulat, la majoria d’elles dels populars, i que ara passa al Senat. El text obre les portes al fet que els notaris puguin, previ pagament d’una quantitat, casar o divorciar, en aquest últim cas la condició que siguin de mutu acord i sense que hi hagi ni menors a càrrec ni persones amb discapacitat en el procés. A més, gràcies a una esmena del PP s’amplia també aquesta possibilitat als secretaris judicials, que podran fer dos tràmits de forma gratuïta. D’aquesta manera seran competents per a celebrar el matrimoni l’alcalde del municipi o regidor en qui aquest delegui, el notari, el secretari judicial, l’encarregat del Registre Civil així com el funcionari diplomàtic o consular encarregat del Registre Civil a l’estranger. A partir d’ara, l’edat mínima per contraure matrimoni seran els 16 anys, la mateixa que la de consentiment sexual, de manera que s’elimina la possibilitat que un jove pugui emancipar als 14 per casar-se, com passava fins ara. En línies generals, la norma tracta d’alliberar els jutges de tasques que no són estrictament jurisdiccionals en què no hi hagi litigi entre parts, per tal de descongestionar l’Administració de Justícia, perquè determinats afers siguin resolts per altres operadors com notaris, registradors i secretaris judicials. Així, per exemple, un ciutadà podrà optar per casar-se de forma gratuïta davant un secretari judicial o acudir a un notari mitjançant pagament, en cas que prefereixi guanyar temps en la tramitació del seu expedient de matrimoni. Entre d’altres novetats, la nova llei permetrà celebrar els jutges de pau actes del conciliació quan la quantitat no superi els 6.000 euros, i estableix la necessitat que advocats i procuradors estiguin presents en aquells assumptes en què hi hagi controvèrsia entre a les parts. A més, la llei introdueix el reconeixement d’efectes civils dels matrimonis celebrats pels ritus budista, mormó, ortodox i dels testimonis de Jehovà, que s’uneixen així a la catòlica, musulmana i jueva. La Jurisdicció Voluntària serà d’aplicació en algunes matèries de l’ordre civil i mercantil, ja que el jutge ha de resoldre els expedients en matèria de persones i família, com els drets de menors o les donacions d’òrgans, alhora que s’ocuparà també a diversos assumptes en matèria mercantil i de dret successori. En el debat parlamentari, tots els grups han defensat la necessitat de regular la jurisdicció voluntària en l’ordenament jurídic, si bé l’oposició ha denunciat la “excessiva” atribució de funcions a registradors i notaris, així com les “nombroses autoenmiendas” del PP que han creat un “text nou”. Davant les crítiques, la diputada popular Beatriz Escudero ha reconegut els canvis introduïts pels populars, però els ha atribuït al relleu al Ministeri de Justícia que ha volgut “deixar la seva empremta” i per la multitud de normes a què afecta aquesta nova llei . No obstant això, el socialista Gabriel Echávarri ha denunciat que el text suposa un “frau de llei”, ja que els populars han esmenat la majoria del seu propi articulat, alhora que ha assenyalat que la reforma “privatitza” la Jurisdicció Voluntària per “beneficiar notaris i registradors “. Més crític ha estat que Gaspar Llamazares (Esquerra Plural) que ha assenyalat que la norma respon a “una opció política concreta i no a l’interès general” i ha advertit que “no hauria de portar-se a terme sense la redefinició de notaris i registradors com a funcionaris públics “.
Font: AGENCIA EFE
Imatge: Pinterest