El Departament de Justícia ha iniciat el desplegament d’un sistema d’intercanvi electrònic de dades i documents que permet als notaris de Catalunya fer consultes d’inscripcions d’entitats i dels seus estatuts. El projecte –en col·laboració amb el Col·legi de Notaris– permet, alhora, que la Direcció General de Dret i d’Entitats Jurídiques, adscrita a Justícia, tingui accés a les escriptures electròniques autèntiques de les entitats que han elevat a públics notarialment actes inscriptibles en el Registre de Fundacions de la Generalitat. La participació de l’Agència Notarial de Certificació fa possible que els notaris d’arreu d’Espanya també puguin accedir-hi.
El desplegament d’aquest nou sistema d’interoperabilitat entre operadors i Administració pública permet que els notaris tinguin accés electrònic directe al Registre de Fundacions i Associacions de la Generalitat abans d’elevar a públics actes o negocis jurídics que afecten aquestes entitats i que, d’aquesta manera, guanyin temps i seguretat en les seves gestions.
La Direcció General de Dret i d’Entitats Jurídiques pot rebre per via electrònica còpia autèntica de les escriptures notarials de les fundacions. El fet de disposar de les escriptures autèntiques en format electrònic directament des de les notaries suposa que els ciutadans no hagin de presentar-les en suport paper en el moment de l’inici de la tramitació del procediment d’inscripció. Per la seva banda, la Direcció General de Dret i d’Entitats Jurídiques del Departament de Justícia guanya en optimització de recursos així com en reducció de temps de tramitació dels expedients.
Aquest projecte es va iniciar amb el Conveni de col·laboració per establir un sistema d’interoperabilitat entre el Departament de Justícia i el Col·legi de Notaris de Catalunya, subscrit al juny de 2013. Amb la posada en funcionament d’aquesta nova aplicació, la Conselleria dóna compliment a l’Acord del 2013, així com també a la Llei 21/2014, de 29 de desembre, del protectorat de les fundacions i de verificació de l’activitat de les associacions declarades d’utilitat pública.
Text i font: eljurista.cat
El Col• legi d’Advocats de Barcelona (Icab) han mostrat el seu malestar per la mort de nens i adults civils en el conflicte de Gaza i ha instat els organismes internacionals a què actuïn per evitar aquestes situacions en el futur.
En un comunicat, el degà del Icab, Oriol Rusca, ha apel•lat al fet que “el 20 de novembre, jornada en què es commemora el Dia dels Drets de l’Infant, ha de ser cada dia i no un cop l’any”, i des l’organisme recorden que la Declaració Universal dels drets dels Infants mostra la unanimitat en la importància de preservar els seus drets quan viuen en zones de conflicte.
Per tot això, des del Col• legi demanen a la comunitat internacional que sensibilitzi amb la situació i prengui mesures, i lamenten “la falta d’unanimitat” en la condemna per part de tots els països democràtics de la mort de civils, que consideren que mai pot tenir justificació ni impunitat.
Font: lavanguardia.com
L’advocacia institucional ha convocat una concentració a Madrid el proper dijous, 24 de juliol, per manifestar el seu rebuig al projecte de Llei d’Assistència Jurídica Gratuïta i a l’avantprojecte de Llei de Serveis i Col•legis Professionals. Els 14 Col•legis d’Advocats Catalans participaran a la concentració dels degans i de les Juntes de Govern dels 83 Col•legis d’Advocats de tot l’Estat, en protesta per aquestes i altres normes que promou el Govern estatal, i especialment el Ministeri de Justícia, per considerar que allunyen la Justícia i afecten a la defensa dels drets dels ciutadans.
La concentració aplegarà els màxims representants –degans i demés membres de les Juntes de Govern- dels 83 Col•legis d’Advocats de tot l’Estat Espanyol -entre els quals els 14 catalans- al Consell General de l’Advocacia Espanyola (CGAE), per recórrer plegats el trajecte que separa la seu del CGAE fins el Ministeri de Justícia.
L’Advocacia manifestarà d’aquesta manera el seu més rotund rebuig a l’avantprojecte de Llei de Serveis i Col•legis Professionals, a punt de ser aprovat pel Consell de Ministres, i al projecte de Llei d’Assistència Jurídica Gratuïta, que ja ha rebut llum verda pel Consell de Ministres i pendent només de ser debatut al Senat per a la seva aprovació definitiva.
La manifestació pretén també estendre el rebuig del col•lectiu de l’Advocacia a la resta de reformes en matèria de Justícia impulsades pel ministre Gallardón, com ara la controvertida Llei de Taxes Judicials –en vigor des de novembre del 2012, i pendent de diversos recursos d’inconstitucionalitat- o l’avantprojecte de Llei Orgànica del Poder Judicial (LOPJ) aprovat el passat mes d’abril pel Consell de Ministres, que preveu la desaparició dels actuals partits judicials i la centralització en les capitals de cada província dels òrgans judicials.
Objectiu: Allunyar la Justícia del ciutadà
El tret comú de totes aquestes reformes legislatives és allunyar i dificultar l’accés a la Justícia del ciutadà, ja sigui posant traves econòmiques -com en el cas de la Llei de Taxes- o bé allunyant d’ell els òrgans judicials –Llei de Demarcació i Planta-. La Llei de Col•legis Professionals, que limita la col•legiació només als advocats que actuïn davant tribunals i per als que prestin assistència jurídica i no mantinguin relació laboral amb el assessorat, implicarà una absoluta manca de control deontològic i disciplinari que deixarà desprotegit al ciutadà. A més, la reducció de quotes que estableix, condemnarà a la desaparició a molts Col•legis, obligant un cop més al ciutadà a desplaçar-se per acollir-se als seus serveis, com a ara el d’Assistència Jurídica Gratuïta. Precisament la nova Llei que regularà aquest servei contempla la possibilitat de què un advocat d’ofici estigui adscrit al torn d’un col•legi situat a centenars de quilòmetres del domicili del sol•licitant, un fet que allunyarà encara més la justícia del ciutadà.
Font: eljurista.cat
El degà del Col·legi d’Advocats de Barcelona (Icab), Oriol Rusca, ha considerat “inacceptable” que els advocats hagin de suportar el cost del torn d’ofici, un servei que es presta cada dia de l’any les 24 hores del dia per garantir la tutela judicial efectiva.
Així ho ha manifestat aquest dilluns en llegir el manifest ‘És el teu torn, defensa’l’, el dia de portes obertes al col·legi pel ‘Dia de l’advocat d’ofici’, en què ha lamentat que hi hagi lletrats que cobrin en certs casos pels seus serveis tan sols dos euros l’hora, segons ha informat l’Icab en un comunicat.
Ha reclamat que la futura Llei d’assistència jurídica gratuïta garanteixi el cobrament per cada actuació, no incrementi “de manera innecessària i arbitrària la càrrega burocràtica” i asseguri una retribució digna i puntual, a més d’anar acompanyada d’una dotació econòmica suficient.
Rusca ha recordat que des del gener fins al maig del 2014 s’han realitzat més de 21.100 designacions als advocats del torn d’ofici de Barcelona, fet que suposa de mitja més de 4.000 actuacions al mes, per la qual cosa ha reclamat “un reconeixement social i moral a la feina ben feta i l’esforç fet per l’advocacia”.
Durant el matí d’aquest dilluns s’ha portat a terme una jornada de portes obertes a la seu del Col·legi en la qual els ciutadans han pogut fer consultes jurídiques als lletrats.
Font i Foto: europapress.cat
La Conselleria de Justícia avança en la redacció d’una nova llei per blindar la competència catalana sobre els col•legis professionals. El text es negocia des de fa mesos amb la Intercol•legial, que agrupa les 131 entitats registrades que representen més de 50 professions i més de 200.000 professionals. «Aquesta serà la norma principal i l’espanyola serà supletòria», expliquen fonts del departament que dirigeix Germà Gordó, que manté una oposició frontal contra l’avantprojecte de llei de col•legis i serveis professionals que el Govern central preveu aprovar aquest divendres.
Els plans de l’Executiu de Mariano Rajoy no només han crispat la Generalitat per invasió competencial, sinó també els professionals. El president de l’Associació Intercol•legial i degà del col•legi d’advocats de Barcelona, Oriol Rusca, entén que el Govern aplica un concepte «de mercat únic malentès», que «elimina competències autonòmiques» i amaga «intervencionisme sota la bandera del liberalisme».
Les crítiques se sumen a les de la Unió Professional, que critica el Govern per elaborar una norma «sense comptar adequadament amb el sector» i d’esquena als consumidors. També s’oposa al text el Consell General de l’Advocacia Espanyola que, al seu torn, destaca que «no és respectuós en tots els termes amb l’actual distribució territorial del poder entre l’Estat i les comunitats autònomes». I això, afegeix, «pot ser un llast per a la futura aplicació pràctica» de la llei.
ESTRUCTURES D’ESTAT Des de la Generalitat es defensa la competència autonòmica en la matèria, així com la capacitat d’adaptar aquestes institucions «a la realitat catalana». A Justícia afirmen que «els col•legis professionals són estructures d’Estat que articulen la societat civil» i per això són considerats imprescindibles per l’Executiu català. El titular del departament, Germà Gordó, va titllar recentment el projecte normatiu català de «llei col•lectiva».
El president de l’Associació Intercol•legial assegura que el projecte en què es treballa a Catalunya persegueix «modernitzar» els col•legis professionals, a la vegada que té en compte la seva funció, cosa que, al seu entendre, no fa Madrid. Des de la Generalitat recorden que l’Administració catalana recorre a aquests organismes col•legials a manera de col•laboració publicoprivada per a serveis com el d’orientació jurídica gratuïta o els torns d’ofici.
TRIBUNAL CONSTITUCIONALEl gener passat, el Tribunal Constitucional va estimar parcialment un recurs presentat per 50 diputats del PP contra diversos articles de la llei catalana de col•legis professionals actual, que regeix des del 2006. L’alt tribunal va considerar que la norma vulnerava competències bàsiques que corresponen a l’Estat.
La sentència del gener confirmava la doctrina del mateix Tribunal Constitucional en el sentit que les competències sobre col•legis professionals corresponen al Govern central i no a les comunitats autònomes. Al seu torn la sentència anul•lava, entre altres preceptes, que la col•legiació no sigui necessària si es tracta de personal al servei de les Administracions públiques de Catalunya.
Font i Foto: El Periódico
-L’exigència es podrà fixar per llei estatal i s’anul•laran les normes autonòmiques
-Es reduiran de 200 a 59 les professions que exigiran un títol per al seu exercici
La durant tants anys impossible reforma dels col•legis i serveis professionals sembla estar a punt per ser aprovada aquest divendres pel Consell de Ministres. Previsiblement en la seva reunió d’aquesta setmana el Consell de Ministres aprovarà per ser remesa a les Corts el projecte de llei de reforma de col•legis i serveis professionals gairebé un any després d’haver donat el vistiplau a l’avantprojecte inicial, l’agost passat.
El text que ha elaborat el ministre d’Economia, Luis de Guindos, redueix de 80 a 38 el nombre de títols de col•legiació obligatòria i rebaixa d’aproximadament 200 a 59 el llistat de professions per a l’exercici de les quals s’exigeix una titulació específica. Es calcula que a Espanya hi ha al voltant de 1.600 col•legis professionals, inclosos els voluntaris. La col•legiació obligatòria es limitarà a professions d’activitats sanitàries, legals i tècniques.
El projecte del Govern, a més a més, lamina algunes de les competències que exerceixen les comunitats autònomes, com Catalunya, ja que s’estableix que l’obligatorietat de col•legiació només es podrà fixar per una llei estatal. Quedaran sense efecte les obligacions de col•legiació regulades en qualsevol norma prèvia, estatal o autonòmica, que no estiguin a la nova llista.
Les restriccions per limitar l’accés a l’exercici d’una activitat només es podran fixar per llei estatal quan la qualificació requerida sigui un títol universitari o de formació professional superior. Les lleis autonòmiques podran regular restriccions lligades a altres títols de grau inferior, sempre que tingui competències sobre aquesta matèria.
PRESSIÓ INTERNACIONAL I DE ‘LOBBIES’
L’oposició frontal dels lobbies professionals que perdran privilegis amb aquesta reforma sembla que és la causa que aquesta reforma faci més de cinc anys que no es pugui tirar endavant.
Amb el Govern de José Luis Ro-dríguez Zapatero va quedar avortat més d’un intent d’aprovar una reforma d’aquest tipus i l’actual ministre De Guindos ho ha intentat en els tres últims anys. Sobretot perquè és una exigència reiterada a Espanya des de la Comissió Europea, el Fons Monetari Internacional (FMI) i l’OCDE, que va arribar a formar part de les condicions que la troica va imposar al Govern espanyol per al rescat bancari el juny del 2012.
L’Executiu defensa que aquesta reforma portarà beneficis als professionals (ja que disminuirà els costos de col•legiació i reforçarà els drets dels col•legiats) i als consumidors (ja que es pretén augmentar la competència a l’eliminar barreres per a l’exercici de nombroses professions). A més a més, segons Economia, aquesta liberalització aportarà un creixement addicional del PIB del 0,7% a llarg termini i de l’ocupació.
Des del punt de vista del Govern, per acabar, el principi de llibertat territorial de col•legiació afavorirà la competència i la unitat de mercat. El professional no estarà obligat a col•legiar-se al seu lloc de residència, podrà triar on ho fa i a partir d’aquí podrà exercir en qualsevol punt del país.
Des del punt de vista dels col•legis professionals, no obstant, el text del Govern «no ofereix solucions i crea problemes» que pagaran els ciutadans, com va argumentar a les pàgines d’EL PERIÓDICO al maig el president d’Unió Professional i del Consell General de l’Advocacia Espanyola, Carlos Carnicer. En la seva opinió, la lliure elecció del col•legi suposarà «un descontrol i una desvinculació de facto» i en el cas dels advocats «afectarà greument el servei d’assistència jurídica gratuïta», basat en la «urgència, proximitat i immediatesa de l’advocat». La Unió Professional és una associació estatal que integra 35 Consells Generals i Superiors i Col•legis Professionals d’àmbit estatal que al seu torn aglutinen prop de 1.000 col•legis i un milió i mig de professionals liberals.
ADVOCATS I PROCURADORS
El text que previsiblement arribarà aquest divendres al Consell de Ministres té el seu origen en l’esborrany aprovat el 2 d’agost passat, després que el Govern hagi rebut observacions de tots els col•lectius afectats i del Consell d’Estat, l’informe del qual es data del febrer passat.
La diferència fonamental respecte al text presentat fa un any és que s’ha suprimit la possibilitat que l’advocat assumeixi les tasques del procurador, ja que això requeriria una reforma a través de llei orgànica.
Font: El Periodico