Després d’alguns mesos de debat amb el sector i canvis respecte al projecte inicial, el Govern espanyol ha aprovat el projecte de regulació del crowfunding o finançament col·lectiu, una de les primeres al món. Els petits inversors particulars només podran destinar 3.000 euros a cada projecte i 10.000 (4.000 més del previst inicialment) al conjunt d’iniciatives que recolzin a l’any.
«És prudent que els minoristes amb poca cultura financera no puguin destinar tots els seus estalvis a això», van justificar fonts del Ministeri d’Economia, que dirigeix Luis de Guindos. L’objectiu, d’aquesta manera, és evitar situacions com les creades per escàndols del tipus de les preferents o Forum Filatélico: «Quan alguna cosa falla, el primer a qui donen l’esquena els inversors és a l’Estat».
La inversió en aquest tipus de projectes empresarials (queden fora de la regulació el mecenatge i la compravenda de productes culturals) pot ser molt rendible, però també es corre el risc de patir grans pèrdues. «Les plataformes de crowfunding no es fan garants de la viabilitat dels projectes, ni tampoc la Comissió Nacional del Mercat de Valors i el Banc d’Espanya. El que ha d’entrar en la valoració és l’inversor. La gent ha de saber que inverteix al seu risc», van advertir a Economia.
SENSE LÍMIT / A petició del sector, Guindos ha acceptat que els inversors professionals, en canvi, no tinguin límit. Si ho sol·liciten, es poden acollir a aquest avantatge les institucions i certes empreses (amb més d’un milió d’euros d’actiu, dos milions de xifra de negoci o 300.000 de recursos propis) i particulars (més de 50.000 euros a l’any de renda o 100.000 de patrimoni).
A més, les empreses no podran demanar més de dos milions a l’any per als seus projectes i les plataformes hauran de tenir un capital social d’almenys 60.000 euros o subscriure una assegurança de resposabilitat civil per intermediar un límit de dos milions per exercici (si amplien el capital, poden operar més).
Les empreses hauran d’informar a les webs de les firmes de crowfunding de la seva situació i historial financer. Les plataformes estaran obligades a requerir-los aquesta informació i facilitar-la als inversors, però la responsabilitat que les dades siguin verdaderes serà solament de la companyia.
RÀTING/ El Govern també ha disposat que els bancs hagin d’avisar les pimes amb tres mesos d’antelació si els han de retirar el finançament, o reduir-la el 35% o més, perquè puguin buscar alternatives. En aquests casos, les companyies podran demanar a l’entitat un informe sobre el seu historial de pagaments i una nota de valoració creditícia similar a la que les agències de qualificació posen a institucions públiques i grans empreses. El Banc d’Espanya establirà uns criteris i una metodologia per a l’elaboració d’aquests ràtings.
L’Executiu ha introduït canvis, així mateix, al Mercat Alternatiu Borsari (MAB), molt malmès per l’escàndol de Gowex. Borses i Mercats Espanyols (BME) haurà de fer un seguiment més pròxim de les companyies -que hauran d’estar auditades per firmes reconegudes- i informar-ne la CNMV. Les empreses hauran de passar al mercat continu de la borsa (que té més exigències de transparència i govern corporatiu) quan superin durant sis mesos una cotització de 500 milions d’euros.
Font: Elperiodico.cat
El Parlament ha aprovat per una àmplia majoria la Llei contra l’homofòbia, que té com a objectiu combatre la discriminació contra els homosexuals i els transsexuals. Catalunya s’ha convertit així en el primer país del món que té una llei per protegir els drets d’aquests col·lectius.
El ple del Parlament de Catalunya ha aprovat només amb els vots en contra del PP i Unió, que ha rebutjat alguns punts de la norma, la proposició de llei de drets de les persones gais, lesbianes, bisexuals i transsexuals i per a l’eradicació de l’homofòbia, la lesbofòbia i la transfòbia.
Els democristians s’han distanciat de Convergència per discrepàncies amb el règim sancionador, l’apartat d’educació i la inversió de la prova de càrrega, fet que suposa que l’acusat hagi de demostrar la seva innocència.
Esquerra Republicana, Iniciativa i el PSC han recordat els anys de lluita dels col·lectius contra l’homofòbia i la necessitat d’aquesta llei per evitar casos com de la Sònia, una transsexual assasinada al Parc de la Ciutadella.
Des del PP s’hi han oposat criticant l’intervencionisme de la llei.
La normativa aprovada ara va arribar a a la cambra a través d’una iniciativa legislativa popular i va ser presentada conjuntament, per ERC, PSC, Iniciativa-Esquerra Unida i la CUP.
La llei regula un seguit d’aspectes en àmbits diversos, com el món laboral, l’educació, la salut, els serveis socials, els mitjans de comunicació o la realitat familiar.
Font:324.cat
Foto: ACN
Canvis al ministeri de Justícia. El nou ministre, Rafael Catalá, va anunciar ahir en el seu discurs de presa de possessió que modificarà la polèmica llei de taxes judicials. Tot i que no va especificar-ne els detalls, va assegurar que una de les seves primeres actuacions al capdavant de la cartera de Justícia serà “analitzar i millorar” aquesta llei, aprovada a les Corts amb l’únic suport del PP i que està recorreguda davant del Tribunal Constitucional.
Aquesta és una de les lleis més controvertides del seu antecessor, Alberto Ruiz-Gallardón, que va dimitir ara fa una setmana, després que Rajoy anunciés la retirada de l’avantprojecte de reforma de la llei de l’avortament per falta de consens. Les taxes han generat molta polèmica en diversos sectors del món judicial. El nou ministre va avisar ahir que reprendrà i impulsarà les reformes pendents del ministeri, “des del diàleg i el consens” per buscar un gran acord en matèria de justícia. A més a més, va expressar el seu desig d’aconseguir una “estreta col·laboració”, com més aviat millor, entre tots els professionals del dret, un factor, segons ell, imprescindible per afrontar els reptes de l’administració de justícia. Aquest diàleg s’havia trencat amb molts sectors en l’època del seu antecessor. Catalá va fer aquestes declaracions davant de l’atenta mirada de Gallardón, a qui va agrair la seva feina en aquest mandat. També van ser presents a l’acte, celebrat al Palau de Parcent, la ministra de Justícia en funcions i vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, i alguns ministres, així com el president del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes, i el president de l’Audiència Nacional, José Ramón Navarro.
Els advocats, a l’expectativa
El sector de l’advocacia sempre ha criticat la imposició de taxes -la llei de l’Estat, però també la catalana-, ja que considera que bona part de la ciutadania veu vulnerat el seu dret a tutela judicial efectiva i només els que tenen més capacitat econòmica poden reclamar justícia davant els tribunals. El Consell de l’Advocacia Catalana (Cicac) va valorar de manera positiva l’anunci, a l’espera de conèixer en quins termes plantejarà la modificació Catalá, i va instar el ministre a paralitzar la resta de reformes de Gallardón. “A expenses de l’efectiva retirada, que és el que seria desitjable per a la gran majoria de ciutadans, la voluntat del nou ministre de voler reformar la vigent llei de taxes ha de ser presa com una bona notícia”, va assegurar a l’ARA el president del Cicac, Miquel Sàmper, que va voler destacar la “sensibilitat” mostrada per Catalá en el seu primer dia al capdavant del ministeri. Una sensibilitat que, diu, no va mostrar Gallardón en tres anys. Tanmateix, l’advocacia catalana demana al nou ministre que “no opti per una reducció de les quanties perquè el dret a la tutela judicial efectiva és incompatible amb qualsevol taxa, sigui quin sigui el seu import”.
Font: Ara.cat
El secretari d’estat de Cultura, José María Lasalle, ha anunciat que “afortunadament per primera vegada” hi haurà un augment en la partida de Cultura dels pressupostos generals de l’Estat (PGE) i alhora ha confirmat que el mecenatge no tindrà una llei pròpia.
Lasalle ha afirmat que hi haurà mecenatge, però a través d’incentius fiscals. És a dir, que la llei que van prometre a principi de legislatura i que consideraven prioritària, finalment no serà una llei, però els seus beneficis provindran de la reforma fiscal i la regulació de les fundacions que prepara el Ministeri de Justícia. “Si volem entrar en batalla de nominalismes, podem fer-ho”, ha assenyalat, i ha dit que si existeixen “incentius fiscals que impliquin deduccions sobre l’impost de la renda o de societats” ja n’hi ha prou.
“Per primera vegada el mecenatge comptarà a Espanya amb la introducció del micromecenatge. Ja no cal ser ric per ser mecenes: si això no és una llei de mecenatge, que baixi Déu i ho vegi”, ha dit.
Font: Ara.cat
Les sales de govern dels tribunals superiors de Justícia hauran de designar un jutge que tindrà les funcions d’assessor “confidencial” per rebre les queixes de casos d’assetjament sexual o altres tipus d’assetjament o violència que s’hagin produït en l’àmbit dels jutjats.
Aquesta mesura es posarà en marxa en el marc del protocol d’actuacions per fer front a les diverses formes d’assetjament que prepara l’òrgan de govern dels jutges, el CGPJ. Segons van explicar fonts del poder judicial, qualsevol persona que es consideri víctima d’aquests abusos podrà presentar una queixa.
Entre els supòsits que s’inclouran com a assetjament per raó de sexe hi ha els comentaris sexistes, el
demèrit professional per raó d’embaràs o l’hostilitat amb els que fan conciliació laboral i familiar.
Font: ElPuntAvui
En el primer any d’entrada de la llei de morositat, les administracions públiques no s’han adaptat a la norma, denuncia la federació de treballadors autònoms ATA, ja que triguen gairebé quatre mesos (111 dies, exactament) a pagar les factures als autònoms. Des del juny, el període de pagament ha baixat només dos dies (estava en 113 dies), però està 3,7 vegades per sobre del que estableix la llei (30 dies).
Les administracions públiques de Catalunya (govern autonòmic, diputacions, ens locals i empreses públiques) són les que paguen més tard, a 138 dies. La segueixen la Comunitat Valenciana (135 dies), Andalusia (132 dies) i Múrcia (127 dies). L’administració central és la que s’ajusta més a la llei, ja que paga a 37 dies, si bé segons ATA hi ha un escàs nombre d’autònoms que treballen per a ella.
Pel que fa al sector privat, des del juny el període mitjà de pagament s’ha mantingut pràcticament invariable, al passar de 82 a 81 dies, per sota dels 60 que estableix la llei. Les empreses de més de 1.000 treballadors són les que triguen més a pagar les factures dels seus proveïdors autònoms (126 dies).
Font: Elperiodico.cat
El català està vivint una situació paradoxal. D’una banda, té més parlants que mai, al voltant de deu milions, i una notable capacitat d’atracció, i, de l’altra, és objecte d’una “involució jurídica sense precedents”. Dues cares de la mateixa moneda constatades per l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), la Plataforma per la Llengua i Òmnium Cultural. La primera, en l’informe sobre la situació de la llengua catalana del 2012, i la segona, en l’informe del 2013, presentat a la seu de l’IEC.
L’educació –diu l’informe de l’any passat– ha estat el principal objectiu de l’“ofensiva general contra l’estatus normatiu de la llengua catalana” engegat el 2012 pel Partit Popular. Els exemples estan de plena actualitat: la llei Wert, el pla de trilingüisme del govern balear i la falta de places en les línies en català al País Valencià.
“Allà on l’Estat espanyol i francès tenen marge d’actuació, la llengua se’n ressent”, va lamentar Òscar Escuder, president de la Plataforma per la Llengua, en la presentació de l’informe, després de recordar que el català no és una llengua minoritària, sinó mitjana, amb un nombre de parlants semblant al danès. “El català està entre les cent primeres llengües del món, i n’hi ha prop de 6.000”, va recordar el director de la Xarxa Cruscat, de l’IEC, Miquel Àngel Pradilla.
Un dels principals handicaps del català són les enormes diferències que hi ha en el seu ús i prestigi per territoris. Així, per exemple, mentre que a Catalunya i a Andorra els últims anys hi ha hagut un increment notable en la transmissió intergeneracional de la llengua, a la Catalunya del Nord i a l’Alguer la llengua recula, i al País Valencià i a les Illes Balears el català està estancat en aquest aspecte.
Els autors de l’estudi consideren clau per a la salut de la llengua les polítiques que s’han dut a terme en cadascun dels seus territoris. En aquest sentit, a Catalunya ha estat vital el model d’immersió en català que s’ha aplicat les tres darreres dècades, “la punta de llança de la normalització de la llengua”, va remarcar Pradilla. El model, però, està en perill amb l’entrada en vigor de la llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (Lomqe), que imposa el castellà com a llengua vehicular a l’escola, i les resolucions judicials que obliguen alguns centres educatius a fer el 25% de les assignatures en castellà.
Més greu és la situació a les Illes Balears, el País Valencià i la Franja de Ponent. En aquests territoris –explica l’informe–, els respectius governs del PP no només han reduït la presència de la llengua pròpia en l’ensenyament en nom del trilingüisme, sinó que han pres altres mesures com l’eliminació del coneixement del català com a requisit per ser funcionari a les Illes i el tancament de la televisió i la ràdio públiques al País Valencià.
L’ofensiva contra la llengua ha tingut, si més no, la virtut de “despertar un sentiment de solidaritat gairebé inèdit” entre tots els territoris de parla catalana –va assenyalar Pradilla–, que veuen amb gran esperança el procés polític que està vivint Catalunya. Escuder ho resumeix: “Els últims anys, a la Plataforma per la Llengua hem constatat que amb l’Estat espanyol no hi ha res a fer i que la millor solució per al català és la independència, encara que només sigui a Catalunya.” “Amb la independència tindrem menys traves –vaticina–, però tenim clar que l’endemà la feina no s’haurà acabat.”
Font: Icag.cat
Foto: Omnium.cat
El Suprem ha presentat davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea dues qüestions prejudicials que posen de manifest els seus dubtes sobre la legalitat d’una de les mesures incloses en la llei de propietat intel·lectual promoguda pel ministre de Cultura, José Ignacio Wert.
Aquesta norma encara no està en vigor, ja que es tramita actualment al Senat, però una de les mesures que inclou, el pagament amb diner públic d’una compensació per danys a la propietat intel·lectual, està prevista en un decret ja aprovat, recorregut davant el Suprem i qüestionat per l’alt tribunal davant Luxemburg.
La llei de propietat intel·lectual inclou entre les seves previsions un sistema substitutiu de l’anomenat cànon digital (que afegia un plus al preu de determinats suports digitals com a compensació per la possible còpia privada de continguts). Aquest nou sistema carrega una compensació econòmica per als autors als Pressupostos Generals de l’Estat.
A aquest aspecte de la norma es refereixen les dues qüestions prejudicials que la sala contenciosa administrativa del Suprem ha presentat davant el Tribunal de Luxemburg.
Al presentar una qüestió prejudicial un tribunal que té dubtes sobre la legalitat d’una norma en relació amb una llei superior, en aquest cas la legislació europea, li pregunta al tribunal competent si la llei de menys rang concorda amb la de més importància.
D’aquesta manera Luxemburg dictarà si la proposta de la llei de Wert és o no legal d’acord amb la normativa europea.
Els dubtes del Suprem són, per un costat, si és legal que aquest sistema no asseguri que el cost de la compensació sigui suportat pels usuaris de còpies privades.
I, per un altre, si és legal que la quantitat total destinada als Pressupostos Generals de l’Estat a la compensació equitativa per còpia privada, fins i tot sent calculada amb base al perjudici causat, s’hagi de fixar dins dels límits establerts per a cada exercici.
Dues entitats de gestió de drets d’autor van presentar recursos contra el reial decret que posava en marxa la citada mesura i preveia que fos desenvolupada per la llei de propietat intel·lectual, aprovada pel Congrés el mes de juliol passat i que actualment està en tramitació al Senat.
El Suprem, que havia de decidir si admetia a tràmit els recursos o no, ha presentat les dues qüestions prejudicials. El resultat podria condicionar el curs la redacció definitiva de la llei de propietat intel·lectual.
Serà la primera ocasió que Luxemburg es pronunciarà sobre la possibilitat que es pagui amb càrrec als pressupostos la compensació per afectació a la propietat intel·lectual. De moment, la decisió del Suprem suspèn únicament el decret recorregut davant ell.
Font: Elperiodico.cat
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha declarat il·legal l’impost de successions i donacions de l’estat espanyol. La sentència diu que l’impost viola la legislació comunitària ja que diferencia entre residents i no residents a l’hora d’aplicar les reduccions fiscals.
El veredicte respon a un recurs interposat contra Espanya el març del 2012 per la Comissió Europea, que va considerar que alguns aspectes de la legislació de l’impost eren incompatibles amb Tractat de Funcionament de la UE perquè afectaven la lliure circulació de persones i de capitals.
El Tribunal de Justícia accepta les al·legacions d’Espanya respecte a la lliure circulació de persones, perquè la CE no ha demostrat que la legislació espanyola pugui influir en aquesta llibertat, però confirma que l’impost “restringeix la lliure circulació de capitals”.
A Espanya, l’impost sobre successions i donacions s’aplica a tot el territori espanyol menys al País Basc i Navarra, però està cedit a les comunitats autònomes, que poden aprovar normes pròpies per substituir les de l’estat espanyol. Per això, la CE creu que les comunitats autònomes poden establir diverses reduccions fiscals que s’apliquen només en cas de connexió exclusiva amb el territori i que, si exerceixen les competències, els contribuents de les comunitats suportaran una carga fiscal inferior a la imposada per la llei.
A més, la CE considera discriminatori que una persona no resident o que posseeixi un immoble situat fora del territori espanyol no pugui beneficiar-se de les reduccions fiscals. El Tribunal de la UE diu que, “si no poden gaudir dels beneficis fiscals, el valor de la successió o la donació es reduirà” i que “aquesta reducció constitueix una restricció de la lliure circulació de capitals”.
El Tribunal de Justícia espanyol assegura que no hi ha cap diferència de tracte entre la situació objectiva d’un resident i la d’un no resident.
El tribunal europeu no accepta els arguments d’Espanya relatius a la persecució de l’objectiu legítim de garantir l’eficàcia dels controls fiscals i la lluita contra l’evasió fiscal dins l’Espai Econòmic Europeu perquè no s’ha demostrat que el fet que no hi hagi un acord d’assistència mútua justifiqui la legislació atacada per la CE.
Font: Ara.cat
L’avantprojecte de llei de fundacions aprovat en l’últim Consell de Ministres ha provocat les crítiques aïrades de les entitats sense ànim de lucre, que qualifiquen el text d’«intervencionista» i denuncien la gran desconfiança que, en la seva opinió, denota la nova norma.
Entre les novetats de l’avantprojecte hi ha la creació d’un registre únic de fundacions (actualment hi ha set registres, pertanyents a diferents ministeris) que dependrà del Ministeri de Justícia. Així mateix, es crearà un protectorat únic per a tot l’Estat, al qual s’hauran de dirigir els qui vulguin crear una fundació per sol·licitar un informe d’idoneïtat i viabilitat. El protectorat també aplicarà el règim sancionador que la nova llei preveu per primera vegada.
Finalment, amb l’objectiu de lluitar contra el frau, les entitats estaran obligades a comptar amb una pàgina web on hauran de publicar les seves dades més rellevants sobre activitats, comptes, càrrecs i subvencions.
FONS PRIVATS / Després de conèixer el contingut de l’avantprojecte, l’Associació Espanyola de Fundacions (AEF) va valorar en un comunicat que el Govern del PP ha apostat per un model intervencionista, ja que porta a un règim concessional en què existeix una exigència d’autorització prèvia d’actes i negocis jurídics per part del protectorat.
Així mateix, l’AEF denuncia que la norma «posa de manifest una enorme desconfiança en el sector» i exercirà un «control excessiu» sobre les entitats sense ànim de lucre. Finalment, la plataforma que engloba les fundacions recorda que es financen majoritàriament amb fons privats, però serveixen a l’interès general en àrees com l’assistència i intervenció social, l’educació, la investigació o el medi ambient.
Font: ElPeriodico.cat
Foto: Xarxanet.org