TS, 1a, S 9 Des. 2015. Ref. 2482/2013
Ref. CJ 697/2016
TS Sala Primera, del Civil, S 700/2015, 9 des. Ponent: Baena Ruiz, Eduardo
Diversos comuners (mare i fills) van exercitar contra un altre d’ells (filla i germana dels demandants), acció sobre regulació de l’ús de la casa familiar (bé comú), sol·licitant el repartiment de l’ús de la mateixa per torns alterns i successius.
El Jutjat va estimar la demanda però l’Audiència Provincial va revocar la sentència i va desestimar la demanda. El Tribunal Suprem estima en part el recurs de cassació interposat pels demandants, casa la sentència recorreguda i estima parcialment el recurs d’apel·lació interposat per la demandada, únicament pel que fa a les condicions d’ús de la casa.
El Tribunal assenyala que la qüestió a dilucidar es redueix a la fixació de la participació de cada comuner en l’ús i gaudi del bé, ja que no resulta rellevant a la fi perseguida que, després de la mort de l’espòs i pare dels litigants, en relació amb l’habitatge conflueixi una comunitat postganancial i una comunitat hereditària o, per contra, només aquesta última, ja que la comunitat que sorgeix en el període de comunitat postganancial és equiparable a la hereditària, de manera que pel que fa als efectes de l’ús i gaudi de la cosa comuna s’aplicaran les normes de la comunitat hereditària en els dos supòsits. I aquestes regles seran les normes de la comunitat de béns (art. 394 i següents CC).
En aquest sentit, l’art. 394 CC disposa que cada partícip podrà servir-se de les coses comunes, sempre que disposi d’elles conforme al seu destí i de manera que no perjudiqui l’interès de la comunitat, ni impedeixi als copartícips utilitzar-les segons el seu dret.
D’acord amb això, la jurisprudència ha admès la possessió i l’ús de la cosa comuna per tots els cohereus, ús que és solidari, precisant que la utilització de la finca per un de sol, excloent el gaudi o ús dels altres, és il·legítim . Aquesta és la situació del supòsit enjudiciat en què l’ús i gaudi del bé és exclusiu de la demandada.
Per tant, el Tribunal declara que la solució seria l’ús i gaudi solidari del bé per tots els copartícips. No obstant això, puntualitza, tal solució ha de modular quan es donen situacions singulars, com la jutjada, en tractar-se d’un habitatge indivisible en la qual la convivència de tots els comuners és impossible pel conflicte permanent que existeix entre ells.
Precisament, atenent a circumstàncies de tal naturalesa, la Sala s’ha inclinat, en ocasions anteriors, per un successiu i cronològic ús exclusiu de l’habitatge per cada un dels comuners, ja que la norma general de solidaritat i simultaneïtat no es pot entendre de manera absoluta i per tot supòsit, sinó que podrà temperar a les circumstàncies personals i materials que concorrin en el cas enjudiciat.
La dificultat del cas rau a determinar en quin quotes es distribuirà l’ús i gaudi de l’habitatge, ja que si bé les dels germans seran sempre iguals i no són objecte de discussió, la de la mare i esposa del causant ha de ventilar en el procediment de liquidació del patrimoni comú.
Tractant de conciliar tots els interessos fins que es liquidi l’herència i es realitzin les concretes adjudicacions, el Tribunal considera adequat l’ús i gaudi successiu i cronològic de l’habitatge, atribuint a la mare, fins que hi hagi un pronunciament definitiu, una quota del 33 , 33%, sent aquesta sobre la qual s’han de calcular els dies anuals d’ús i gaudi de l’habitatge, ia partir del torn que esculli la mare, el repartiment de l’ús de la casa serà per torns alterns i successius fixats per un sorteig únic pels germans.
Finalment, el Tribunal declara com doctrina que «l’aplicació de torns d’ocupació amb ús exclusiu per períodes successius i recurrents serà considerada com una fórmula justa i aplicable als casos de comuners d’habitatges quan no sigui possible o aconsellable l’ús solidari o compartit i la comunitat o algun comuner així ho insti ».