Ja fa alguns mesos, en la trobada entre magistrats, jutges de Família i l’Advocacia especialitzada en Dret de Família, es va arribar, entre altres conclusions relatives a la custòdia compartida, a no considerar recomanable l’ús altern de l’habitatge, és a dir, l’anomenada casa niu.
La casa niu o l’ús altern del domicili familiar quan tots dos pares han decidit de mutu acord establir una custòdia compartida, resulta perfectament viable, adaptant tots dos progenitors a aquesta situació. També resulta molt habitual que s’acordi que aquest ús altern de l’habitatge sigui per un període de temps, com per exemple, fins a la venda de l’esmentat domicili familiar.Les necessitats d’establir aquest ús altern són molt diferents, ja que en algunes ocasions els pares no volen obligar els nens a traslladar-se, o en altres, per causes econòmiques és impossible mantenir tres domicilis, i per tant els progenitors pacten compartir la casa, de mutu acord, durant un període transitori de temps.
En cas d’establiment de la custòdia compartida en un procediment contenciós, l’obligació de compartir el domicili pot generar una veritable lluita entre les parts, que pot perjudicar greument els menors.
Quan s’estableix la custòdia compartida judicialment, el règim que se sol establir és el setmanal, això suposa que els menors quedaran sota la custòdia d’un progenitor durant una setmana i la setmana següent es quedaran amb l’altre progenitor, i així successivament. El fet d’haver de compartir setmanalment l’habitatge amb aquella persona de la qual t’has decidit separar, i a més sense haver aconseguit cap acord, pot arribar a ser un veritable suplici.
Altres qüestions també derivades de la necessitat de compartir el domicili, com el pagament dels subministraments de la llar, suposa veritables problemes, per exemple, el propi ús d’internet, un progenitor ho vol i l’altre diu que no l’utilitza o no vol pagar , etc. Tot això donarà peu a una infinitat de disputes i conflictes que perjudiquen greument els nens, perquè al final si no es paga Internet, són ells els que es queden sense aquest servei.
Aquestes situacions han generat que en moltes sentències judicials en què s’establia un règim de custòdia compartida de forma contenciosa, amb un sudo altern del domicili, hagin estat modificades en afectar greument els menors, els quals poden arribar a presentar conductes disruptives davant l’enfrontament constant i continuo dels seus pares, pel simple fet de compartir l’habitatge.
En l’actualitat, els Jutjats especialitzats en família tenen un criteri molt més definit que en l’establiment de les primeres custòdies compartides, intentant evitar que els progenitors comparteixin domicili quan estem en un assumpte contenciós, establint usos de l’habitatge, si bé de forma alterna però amb caràcter anual, és a dir, que des del dictat de la sentència conviurà un progenitor amb els fills en l’habitatge, i l’any següent ho farà l’altre progenitor.
D’aquesta manera s’evita la gran problemàtica existent i a més es beneficia el fet que tots dos progenitors decideixin posar a la venda l’habitatge, amb la finalitat que cada un d’ells pugui instal·lar el seu domicili on tingui per convenient.
És cert que al final la càrrega del desplaçament es trasllada als menors, que són els que han d’estar una setmana al domicili amb un progenitor i a la següent setmana al domicili amb l’altre progenitor, però aquest fet no resulta molt diferent quan hi ha un ampli règim de visites, és a dir, quan s’estableix a favor del progenitor no custodi unes visites de caps de setmana alterns de dilluns a divendres, així com una o dues tardes entre setmana, en els quals els nens sí que es veuen obligats a portar la maleta a sobre. En una custòdia compartida, els nens tenen la seva roba i estris en cada domicili (tant en el domicili del seu pare com al domicili de la seva mare) i potser el tràfec de maleta sigui molt inferior.
Però el benefici més gran per als nens es troba en no estar subjectes a un conflicte continuo i sense solució entre adults, i sotmesos a les tensions i comentaris continus entre ambdós progenitors. És cert que aquesta actitud és totalment inadequada per a uns pares que l’únic han de buscar és el benefici dels seus fills, però també és cert que les situacions exposades són reals i han acabat en moltes ocasions al jutjat, arribant fins i tot a vegades a haver de revocar la custòdia compartida, davant l’actitud d’un progenitor d’aprofitar l’ús altern del domicili per generar tensions i conflictes continus, perjudicant greument als nens.
Per evitar tot aquest conflicte, els jutjats han arribat a la conclusió d’intentar evitar l’ús altern del domicili, almenys en els períodes setmanals, i establir si calen uns anuals, permetent als progenitors i als nens tenir una major continuïtat i estabilitat en tots els aspectes.
Font: elderecho.com