El Tribunal Suprem ha confirmat una pena d’un any i mig de presó i una multa de 1.080 euros per vendre a través d’Internet un vehicle per al transport de persones amb discapacitat física i ocultant al comprador els greus defectes de motor que impedien circular el cotxe. El Suprem destaca que aquests automòbils són béns de primera necessitat, de manera que aplica un delicte d’estafa agreujada.
“En aquest cas, l’engany es va fer per ocultació perquè el venedor coneixia els defectes i se’ls va ocultar al comprador”, assenyala el magistrat Giménez, ponent de la decisió. El cas s’inicia quan tots dos van acordar la venda d’un dels dos cotxes que oferia el venedor pel preu de 2.250 euros, incloent-hi l’altre com a regal. El contracte recollia que el vehicle tenia uns defectes i la reparació ascendia a 549,85 euros que el comprador assumia.
No obstant això, després de rebre el vehicle, el nou propietari el va portar al taller per reparar aquestes avaries indicades en el contracte però es va trobar amb altres defectes de motor més greus, que el venedor li havia ocultat i que impedien el seu funcionament, segons la sentència. “Es tractaven d’avaries importants i costoses, com va informar el taller, que li costaven 2.452,72 euros més”, apunta el Suprem. Així, la Sala penal desestima el recurs de cassació interposat pel condemnat i confirma la pena de l’Audiència Provincial de Granada.
La sentència entén que no es pot estendre de manera general aquest concepte de “cosa de primera necessitat” a un vehicle per a ús privat, llevat que, en algun cas concret, es demostri que ho és per les especials circumstàncies que poguessin concórrer en els seus adquirents. La sentència assegura que és precisament aquesta circumstància la que es dóna en aquest assumpte.
Font: El Economista
El Tribunal Suprem ha confirmat la sentència de l’Audiència Provincial de Pontevedra, del 20 de juliol de 2012, que va rebutjar que una dona fos la representant legítima de la seva filla menor a la reclamació de paternitat del pare biològic d’aquesta i la impugnació de la filiació extramatrimonial, en considerar que existien interessos contraposats entre ambdues.
El Ple de la Sala Primera civil del Suprem explica a la seva sentència del dia 30 de juny de 2016 que la cerca de “la veritat biològica” i l’interès del fill coincideixen quan és aquest el que reclama la filiació o s’entén que la mare, com a representant legal, del menor té els mateixos interessos.
No obstant això, l’Alt Tribunal, afirma que, en aquest cas, la progenitora no actua pels interessos de la seva filla sinó per motius personals i diferents del benestar de la menor.
Així doncs, d’acord a la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), postil·la que quan existeixen aquesta oposició d’interessos és vàlid els límits que marquen les legislacions nacionals.
En aquest sentit, recorda que el Codi Civil estableix la possibilitat de nomenar a un defensor judicial que representi a la petita en aquesta sol·licitud i que aquesta podrà reclamar aquesta paternitat quan tingui la majoria d’edat per la seva pròpia voluntat.
Considera al marit com el “veritable pare”
Entre els raonaments del Suprem es troba que el pare biològic no coneix a la nena personalment i que no hi ha constància que hagi contribuït al seu sustento ni preocupació per ella.
També que és el marit de la dona qui ha actuat des del naixement de la nena, de “forma ininterrompuda”, com a “veritable pare” i que, per això, ha complert “escrupolosament” amb les seves obligacions proporcionant a la família un “entorn de benestar i d’estabilitat emocional”.
Per això, el TS considera que la situació actual beneficia a la menor i que acceptar la reclamació de paternitat biològica i d’impugnació d’aquest reconeixement seria una situació “molt perjudicial” que comportaria a la pèrdua del nucli familiar que, en la seva opinió, és “plenament satisfactori per a ella”.
Font: El derecho
Ref. CJ 4603/2016
Tribunal Suprem, Sala Social, Sentència 308/2016, 20 Abr. Recurs 2977/2014
Patint un glaucoma terminal en tots dos ulls, amb important pèrdua de l’agudesa visual, completa a l’ull esquerre i de 0.05 a l’ull dret, l’actor viu sol a casa, cuinant-se coses senzilles i fent la compra per telèfon per rebre-la al seu domicili; cuida la seva pròpia higiene personal i presenta dificultats per desplaçar-se a llocs desconeguts, sent normalment acompanyat per memoritzar el trajecte.
Va ser declarat en situació de gran invalidesa, amb dret a percebre una pensió vitalícia compatible amb la prestació permanent que té reconeguda en el RGSS; però, aquest reconeixement es va deixar sense efecte en suplicació pel TSJ Balears. I ara se sotmet a cassació unificadora si a la configuració de la GI per deficient agudesa visual ha de seguir un criteri objectiu, de manera que la ceguesa o situació assimilada integra de per si l’esmentat grau invalidant, o si s’ha de seguir un criteri subjectiu que admeti que, tot i partir de la ceguesa, pugui excloure el reconeixement de GI quan el beneficiari ha estat capaç d’adquirir les habilitats adaptatives necessàries per a realitzar algun dels actes essencials de la vida sense ajuda de tercers.
En el cas, malgrat el lloable esforç d’aconseguir certa autonomia, aquesta no és total doncs segueix precisant ajuda d’una altra persona per a moltes de les activitats quotidianes de la vida diària.
Admetre que una adaptació i aprenentatge de tasques quotidianes per una persona cega suposa no reconèixer situació de gran invalidesa, portaria a l’absurd de provocar un efecte desmotivador que suposaria un obstacle per a la desitjable reinserció social i laboral del discapacitat, a més aquesta rebutjable conseqüència és radicalment oposada als principis informadors de tota la normativa en matèria de discapacitat.
Existeixen avui en dies diversos criteris legals i jurisprudencials que permeten afirmar que en el reconeixement de la GI ha d’atendre’s prioritàriament als paràmetres objectius de disfunció i no als subjectius que singularment poguessin concórrer. Així per exemple, és suficient la impossibilitat de l’invàlid per realitzar per si mateix un només dels «actes més essencials de la vida» i la correlativa necessitat d’ajuda externa perquè procedeixi la qualificació de GI.
En definitiva, no s’ha d’excloure de la qualificació de GI als qui han arribat a adquirir alguna de les habilitats adaptatives necessàries per realitzar algun dels actes essencials de la vida sense l’ajuda de tercers o sense necessitat d’ajuda permanent, o fins i tot els que puguin arribar a efectuar treballs no perjudicials amb la seva situació.
Font: Consultor Jurídico
Respecte a les activitats molestes dels arrendataris, la Comunitat de propietaris pot interposar una acció judicial de “cessació d’activitats molestes” contra aquells propietaris o inquilins que realitzen al pis (o local) activitats molestes, insalubres, nocives o perilloses i que pertorbin la pau, seguretat o tranquil·litat de la resta de veïns.
L’article 7.2 de la Llei de Propietat Horitzontal estableix que: “Al propietari i a l’ocupant del pis o local no els està permès desenvolupar en ell, o en la resta de l’immoble, activitats prohibides en els estatuts, que resultin nocives per la finca o que contravinguin les disposicions generals sobre activitats molestes, insalubres, perilloses o il·lícites”.
El president de la comunitat, a iniciativa pròpia o de qualsevol dels propietaris o ocupants, requerirà, a qui realitzi les activitats prohibides per aquest apartat, la immediata cessació de les mateixes amb l’advertiment d’iniciar les accions judicials procedents.
Si l’infractor persisteix a la seva conducta el President, amb l’autorització prèvia de la Junta de propietaris, pot entaular contra ell una acció de cessació que s’ha de substanciar per mitjà del judici ordinari.Una vegada presentada la demanda, acompanyada de l’acreditació del requeriment fefaent a l’infractor i de la certificació de l’acord adoptat per la Junta de propietaris, el jutge podrà acordar amb caràcter cautelar la cessació immediata de l’activitat prohibida, amb l’advertiment d’incórrer en delicte de desobediència. Podrà adoptar així mateix les mesures cautelars que siguin necessàries per assegurar l’efectivitat de l’ordre de cessació.
La demanda haurà de dirigir-se contra el propietari i, en el seu cas, contra l’ocupant de l’habitatge o local. Si la sentència fos estimatòria podrà disposar, a més a més de la cessació definitiva de l’activitat prohibida i de d’indemnització de danys i perjudicis que procedeixi, la privació del dret a l’ús de l’habitatge o local per temps no superior a tres anys, en funció de la gravetat de la infracció i dels perjudicis ocasionats a la comunitat. Si l’infractor no fos el propietari, la sentència podrà declarar extingits definitivament tots els seus drets relatius a l’habitatge o local, així com el seu immediat llançament.
Si el pis o local està llogat i és l’arrendatari qui provoca aquestes activitats, els Tribunals es decanten majoritàriament per la necessitat també de demandar al propietari per les activitats molestes de l’inquilí, argumentant que la relació processal correcta seria la de demandar a tots dos (propietari i llogater), ja que encara que el propietari no sigui directament qui causa aquests perjudicis, el resultat del procediment l’afectaria de manera directa, ja que l’objectiu d’aquesta acció és la cessació de l’activitat molesta, sempre i quan se li hagi requerit prèviament perquè exerciti les accions oportunes i hagi fet cas omís a les peticions de la Comunitat. La Junta de Propietaris autoritzarà al President a interposar la referida acció mitjançant majoria simple.
Font: elderecho.com
La Sala Primera del Tribunal Suprem ha incrementat la indemnització que ha de pagar una companyia d’assegurances a una jove que va quedar paraplègica després de sofrir un accident de trànsit en incloure a més una quantitat en concepte d’ajuda a terceres persones -293.545,03 euros- i una altra pel de danys morals a familiars -110.079,38 euros-.
La sentència corregeix a l’Audiència Provincial d’Almeria, que va reconèixer a la víctima una indemnització de 606.035,45 euros per les seqüeles sofertes però no va apreciar la situació de gran invalidesa en considerar que no precisava l’ajuda permanent d’una altra persona i que podia aconseguir realitzar activitats de forma independent si el mitjà estava condicionat, com demostrava el fet d’haver obtingut el permís de conduir de vehicles adaptats.
La Sala Primera conclou que no es pot penalitzar a qui amb el seu sacrifici personal i capacitat de superació aconsegueix avançar per mitigar el seu dèficit de mobilitat. Al mateix temps, afirma que mantenir el contrari seria desincentivar la reinserció dels paraplègics.
Font Economic & Jurist
La petició d’assistència penal ha estat el contrari, mentre que a Figueres augmenta, Girona registra menys casos.
La demanda del Torn d´Ofici Civil es dispara no només a la demarcació, sinó també de forma més generalitzada a tot Catalunya. Aquesta demanada de justícia gratuïta es recolza en l´augment de processos hipotecaris a causa de la crisi, però també durant el 2014 s´ha atribuït a casos de demandes de processos complets de divorcis o separacions matrimonials i de parelles de fet.
L´assistència jurídica és un servei públic adreçat a totes aquelles persones que no disposen de recursos necessaris per sufragar el cost de la seva representació davant dels tribunals. A la província de Girona hi ha dos Col·legis que s´ocupen del servei: el Col·legi d´advocats de Girona, que gestiona els partits judicials de Girona, la Bisbal de l´Empordà, Sant Feliu de Guíxols, Blanes i la Selva; i el col·legi d´advocats de Figueres que s´ocupa de l´Alt Empordà.
Aquest juliol s´han presentat els resultats de l´any 2014 amb uns resultats més aviat positius. Hi ha hagut una disminució quant a les actuacions dels lletrats, un 2,3% menys al col·legi de Girona i un 2% a Figueres. El número d´assitències per tant també ha estat menors en comparació a l´any 2013. Al col·legi gironí s´han comptabilitzat 17.030 actuacions, 140 menys que l´any anterior, i 7.831 al col·legi empordanès amb 160 casos de diferència. Des del Col·legi d´Advocats de Girona Albert Sierra, diputat del torn d´Ofici, valora els resultats: «En termes generals, no està gens malament, la dada objectiva és que hi ha hagut una reducció en el nombre d´actuacions dels lletrats a la província. És complicat predir que passarà l´any que ve, però sembla que en línies generals tot es va estabilitzant. En números anirem allà mateix».
Al col·legi de Girona una de les xifres que ha augmentat, però, ha estat el torn d´ofici civil en un 14,5%. Albert Sierra ha assegurat que: «Nosaltres no agafem l´augment del torn civil com una cosa dolenta, és simplement que hi ha més demanda, un augment de justícia gratuïta. Que la gent hagi sol·licitat més advocats d´ofici significa que hi ha més litigis i conflictes, o bé que la gent ha empobrit més i es dirigeix més a la justícia gratuïta en comptes d´anar a un advocat privat per exemple». Igual que a tot Catalunya, les comarques de Girona atribueixen el motiu a l´increment dels processos hipotecaris dels darrers anys. També a les demandes d´actes complerts de divorcis o separacions matrimonials i de parelles de fet, sobretot aquest darrer any 2014.
Aquest augment del torn d´ofici civil no s´ha vist reflectit als números del col·legi de Figueres, on a diferència de la tendència general el torn d´ofici civil ha disminuït en un 13%. El que ha augmentat, però, ha estat la demanda de justícia gratuïta en àmbit penal, on la pujada a l´Alt Empordà ha estat de l´1,8% respecte a la baixada d´un 4,5% en aquest àmbit del col·legi gironí. Joan Ramon Puig, degà del Col·legi d´advocats de Figueres, atribuix l´augment a motius geogràfics. «L´únic barem que ha pujat ha estat el penal i no creiem que sigui tan significatiu. S´han gestionat 2.850 casos repartits en 12 mesos. Al final són només 4 casos més cada mes a diferència de l´any 2013. És lògic que a Figueres hagi pujat el Torn d´ofici penal, ja que hi ha més problemàtiques que no pas en altres comarques catalanes a causa de la costa i inevitablement de la frontera. Tot i així en comparació amb altres anys aquest estiu no tenim tant volum de feina i el dia a dia és més tranquil».
Font: Diari de Girona