El Consell de Ministres del passat divendres dia 11 de setembre va autoritzar la signatura del Conveni sobre les relacions personals del menor, del Consell d’Europa.
Aquest conveni, que té el seu origen en la tercera Conferència europea sobre els drets de la família, celebrada a Cadis el 1995, sobre “El dret de la família en el futur”, té per objecte establir un marc comú europeu i mundial que reconegui la necessitat dels menors de mantenir relacions personals, no només amb els seus pares, sinó també amb altres persones relacionades amb ells per vincles familiars, potenciant les visites transfrontereres.
A la Conferència europea celebrada el 1995 es va assenyalar la importància que la internacionalització constant de les relacions familiars en una Europa unificada anava a atorgar als drets de visita transfronterers dels nens. Es recomanava al Consell d’Europa que procedís a un examen més profund d’alguns aspectes relatius als drets de visita, per millorar els mecanismes de cooperació internacional, garantint el retorn dels nens un cop finalitzat el període de la visita.
Resultat d’aquesta recomanació és el Conveni sobre les relacions personals del menor, adoptat pel Comitè de Ministres del Consell el 3 de maig de 2002, i obert a signatura el 15 de maig de 2003. El Conveni va entrar en vigor l’1 de setembre de 2005.
Contingut del Conveni
L’objectiu del conveni és, partint dels problemes inherents als seus eventuals restriccions, regular les relacions personals dels menors amb els seus familiars, sempre a la llum del seu interès superior.
D’una manera especial, pretén millorar alguns aspectes relatius al dret de visites nacional i transfronterer, reforçant el dret fonamental de menors i progenitors de mantenir contacte i relació de manera regular i estenent aquest dret a les relacions entre el menor i altres parents.
Amb aquesta finalitat, el Conveni defineix els principis generals que s’han d’aplicar en tota decisió relativa a les relacions personals del menor; estableix mecanismes per garantir el correcte desenvolupament del règim de visita i el retorn immediat del menor al seu lloc d’origen; i fomenta la cooperació entre les autoritats implicades en la decisió, reforçant l’aplicació dels instruments jurídics internacionals existents en la matèria.
Els principis recollits per la Convenció són el dret del menor i els seus pares a mantenir relacions personals regulars, dret que s’estén a altres familiars del menor; el dret del menor a rebre informació, ser consultat i expressar la seva opinió en tota decisió que afecti les seves relacions personals; el deure d’informar els pares de la importància i les conseqüències de l’establiment de relacions regulars amb el seu fill; i el foment de l’adopció d’acords amigables acudint a la mediació familiar o altres mecanismes de resolució de conflictes.
El Conveni recull el deure dels Estats part d’adoptar les mesures necessàries per assegurar l’aplicació de les decisions adoptades, així com d’assegurar la conformitat de la seva legislació als principis del Conveni, i adoptar totes les mesures necessàries a aquest fi.
En el termini de 3 mesos des de l’entrada en vigor del Conveni en l’Estat de què es tracti, aquest ha de comunicar a través de les seves autoritats al secretari general del Consell d’Europa almenys tres categories de mesures de salvaguarda existents en el dret intern .
A aquests efectes, l’art. 10 del Conveni conté exemples de mesures per garantir l’aplicació de les decisions i assegurar el retorn del nen al seu lloc d’origen (determinació de la persona que ha de suportar les despeses del viatge en cas de visites transfrontereres i de la persona que ha de acompanyar el menor, la imposició de multes a la persona que dificulti l’execució de l’acord; dipòsits de passaports; garanties financeres …).
En el cas de visites transfrontereres, les autoritats competents hauran d’assegurar el retorn del nen al seu lloc de residència. I si aquest no es produeix, aplicar tots els instruments nacionals i internacionals pertinents per fer efectiva la restitució del menor. Les decisions referides al retorn del menor, hauran d’adoptar, en la mesura del possible, dins de les 6 setmanes següents a la data de la demanda.
Una autoritat central nomenada l’efecte en cada Estat part s’encarregarà d’exercir les funcions previstes en el Conveni.
Estableix finalment el Conveni l’obligació dels Estats de cooperar entre si per garantir els seus objectius i de preveure un sistema de reconeixement i execució de les decisions adoptades en un altre Estat part.
Països participants
El Conveni va entrar en vigor el dia 1 de setembre de 2005 i la signatura del Conveni està oberta als Estats membres del Consell d’Europa, aquells estats que, no sent membres, van col·laborar en l’elaboració del Conveni ia la Unió Europea.
Actualment han signat el Conveni 18 Estats, entre ells Àustria, Bèlgica, Grècia, Itàlia i Portugal. Únicament està en vigor a 9 Estats: Albània, Bòsnia i Hercegovina, Croàcia, Malta, la República Txeca, Romania, San Marino, Turquia i Ucraïna.
El Conveni entraria en vigor a Espanya als tres mesos del lliurament de l’instrument de ratificació.