Ref. CJ 4603/2016
Tribunal Suprem, Sala Social, Sentència 308/2016, 20 Abr. Recurs 2977/2014
Patint un glaucoma terminal en tots dos ulls, amb important pèrdua de l’agudesa visual, completa a l’ull esquerre i de 0.05 a l’ull dret, l’actor viu sol a casa, cuinant-se coses senzilles i fent la compra per telèfon per rebre-la al seu domicili; cuida la seva pròpia higiene personal i presenta dificultats per desplaçar-se a llocs desconeguts, sent normalment acompanyat per memoritzar el trajecte.
Va ser declarat en situació de gran invalidesa, amb dret a percebre una pensió vitalícia compatible amb la prestació permanent que té reconeguda en el RGSS; però, aquest reconeixement es va deixar sense efecte en suplicació pel TSJ Balears. I ara se sotmet a cassació unificadora si a la configuració de la GI per deficient agudesa visual ha de seguir un criteri objectiu, de manera que la ceguesa o situació assimilada integra de per si l’esmentat grau invalidant, o si s’ha de seguir un criteri subjectiu que admeti que, tot i partir de la ceguesa, pugui excloure el reconeixement de GI quan el beneficiari ha estat capaç d’adquirir les habilitats adaptatives necessàries per a realitzar algun dels actes essencials de la vida sense ajuda de tercers.
En el cas, malgrat el lloable esforç d’aconseguir certa autonomia, aquesta no és total doncs segueix precisant ajuda d’una altra persona per a moltes de les activitats quotidianes de la vida diària.
Admetre que una adaptació i aprenentatge de tasques quotidianes per una persona cega suposa no reconèixer situació de gran invalidesa, portaria a l’absurd de provocar un efecte desmotivador que suposaria un obstacle per a la desitjable reinserció social i laboral del discapacitat, a més aquesta rebutjable conseqüència és radicalment oposada als principis informadors de tota la normativa en matèria de discapacitat.
Existeixen avui en dies diversos criteris legals i jurisprudencials que permeten afirmar que en el reconeixement de la GI ha d’atendre’s prioritàriament als paràmetres objectius de disfunció i no als subjectius que singularment poguessin concórrer. Així per exemple, és suficient la impossibilitat de l’invàlid per realitzar per si mateix un només dels «actes més essencials de la vida» i la correlativa necessitat d’ajuda externa perquè procedeixi la qualificació de GI.
En definitiva, no s’ha d’excloure de la qualificació de GI als qui han arribat a adquirir alguna de les habilitats adaptatives necessàries per realitzar algun dels actes essencials de la vida sense l’ajuda de tercers o sense necessitat d’ajuda permanent, o fins i tot els que puguin arribar a efectuar treballs no perjudicials amb la seva situació.
Font: Consultor Jurídico
Ref. CJ 4190/2016
Conforme determina l’article 13 del Reial Decret 605/1999, de 16 d’abril, que estableix la regulació complementària dels processos electorals i els diferents reials decrets de traspàs de funcions i serveis en matèria d’execució de la legislació laboral, correspon a les administracions públiques de les comunitats autònomes adoptar les mesures necessàries perquè, en les jornades electorals, els treballadors per compte aliè i el personal de les administracions públiques que siguin electors i prestin els seus serveis el dia d’eleccions, disposen en el seu horari laboral de fins a quatre hores lliures per a l’exercici del dret del vot, que seran retribuïdes (o reducció proporcional si el treball es presta en jornada reduïda).
Si a més són president, vocal, interventor o apoderat d’una taula electoral, tenen dret durant el dia de la votació a un permís retribuït de jornada completa si aquest dia no descansen, i els tres primers (president, vocal i interventor) a més a més tenen dret a una reducció de la seva jornada de treball de cinc hores el dia immediatament posterior.
Davant les eleccions del 26 de juny de 2016, les diferents comunitats autònomes han de dictar les disposicions específiques en matèria de jornada laboral i permisos de les persones que intervenen en el procés electoral, publicades en els butlletins oficials respectius.
Les referències en aquest article a “treballadors” s’han d’entendre fetes també a personal al servei de l’Administració que es trobi en les mateixes circumstàncies.
Atès que la normativa de cada comunitat autònoma té les mateixes pautes, en aquesta entrada detallarem quines són les característiques comunes, i que per tant, serveixen per tot l’estat Espanyol. Seguidament, indicarem la relació de normes que regulen a Catalunya.
Permisos per als treballadors votants
- Si l’horari de treball no coincideix amb el d’obertura de les taules electorals o només coincideix per menys de dues hores: no tenen dret a permís retribuït.
- Si l’horari de treball coincideix entre dos i menys de quatre hores amb el d’obertura de les taules electorals: tenen dret a un permís retribuït de dues hores.
- Si l’horari de treball coincideix entre quatre i menys de sis hores amb el d’obertura de les taules electorals: tenen dret a un permís retribuït de tres hores.
- Si l’horari de treball coincideix en sis o més hores amb el d’obertura de les taules electorals: tenen dret a un permís retribuït de quatre hores.
Permisos per a treballadors que realitzin el seu treball lluny del domicili habitual o en condicions d’especial dificultat per votar
Tenen els mateixos permisos que els treballadors votants, però per formular personalment la sol·licitud de certificació acreditativa de la seva inscripció en el cens electoral i la remissió del vot per correu.
Permisos per als treballadors/es membres de les meses electorals i interventors dels partits polítics
Gaudeixen de permís retribuït durant tota la jornada laboral i cinc hores el dia immediatament posterior.
Permisos per als treballadors que siguin apoderats
Tenen així mateix dret a permís retribuït durant tota la jornada laboral.
Canvis de torn
Si el treballador membre de la taula electoral, interventor o apoderat ha de treballar en el torn de nit en la data immediatament anterior a la jornada electoral, l’empresa, a petició de l’interessat, haurà de canviar el torn.
Permisos per a candidats
El personal al servei de l’Administració que es presenti com a candidat a les eleccions podrà, prèvia sol·licitud, ser dispensat del treball durant el temps de durada de la campanya electoral.
Normativa de Catalunya
Ordre TSF / 130/2016, de 17 de maig, per la qual s’estableixen les instruccions necessàries per a la participació dels treballadors a les eleccions al Congrés dels Diputats i al Senat del dia 26 de juny de 2016 (DOGC 1-6- 16).
Font: Consulto Jurídico
TSJ Cantabria, Sala social, Sentència 30 Desembre 2015
Ref. CJ 4573/2016
TSJ Cantabria, Sala social, Sentència 1063/2015, 30 Des. Recurs 808/2015
El INSS denega la pensió de viduïtat a la demandant, que no era beneficiària de pensió compensatòria al temps de la defunció del causant de la prestació, decisió sobre la qual s’insisteix sobre la base d’excepcionals circumstàncies que obliguen a revisar l’abast de l’exigència de la comunicació de la reconciliació matrimonial al Jutge.
En el cas jutjat, els cònjuges després de la reconciliació van conviure durant gairebé 29 anys fruit de la qual va néixer un segon fill. Són aquestes circumstàncies les que unides a una interpretació flexible i humanitzadora dels requisits per lucrar la pensió de viduïtat, porten al TSJ a reconèixer el dret a la pensió malgrat no haver-se inscrit aquesta reconciliació. La inscripció no és per si mateixa, conclou el jutjador, un requisit constitutiu sinó merament declaratiu. La Llei de Registre Civil no fa esment especial a la reconciliació com a fet inscriptible, del que es pot concloure que la inscripció no és un requisit necessari per entendre que la reconciliació existeix.
La falta d’aprovació judicial i la corresponent inscripció de la reconciliació comunicada al jutjat, no poden produir una conseqüència tan onerosa com l’exclusió de la protecció. En el cas, no s’ha omès la comunicació però la mateixa no va arribar a tramitar-se pel fet sobrevingut de la mort del causant. Com a conseqüència de tot l’anterior, el TSJ decideix reconèixer el dret de l’actora a percebre la pensió de viduïtat en la condició de cònjuge del causant.
Ja fa alguns mesos, en la trobada entre magistrats, jutges de Família i l’Advocacia especialitzada en Dret de Família, es va arribar, entre altres conclusions relatives a la custòdia compartida, a no considerar recomanable l’ús altern de l’habitatge, és a dir, l’anomenada casa niu.
La casa niu o l’ús altern del domicili familiar quan tots dos pares han decidit de mutu acord establir una custòdia compartida, resulta perfectament viable, adaptant tots dos progenitors a aquesta situació. També resulta molt habitual que s’acordi que aquest ús altern de l’habitatge sigui per un període de temps, com per exemple, fins a la venda de l’esmentat domicili familiar.Les necessitats d’establir aquest ús altern són molt diferents, ja que en algunes ocasions els pares no volen obligar els nens a traslladar-se, o en altres, per causes econòmiques és impossible mantenir tres domicilis, i per tant els progenitors pacten compartir la casa, de mutu acord, durant un període transitori de temps.
En cas d’establiment de la custòdia compartida en un procediment contenciós, l’obligació de compartir el domicili pot generar una veritable lluita entre les parts, que pot perjudicar greument els menors.
Quan s’estableix la custòdia compartida judicialment, el règim que se sol establir és el setmanal, això suposa que els menors quedaran sota la custòdia d’un progenitor durant una setmana i la setmana següent es quedaran amb l’altre progenitor, i així successivament. El fet d’haver de compartir setmanalment l’habitatge amb aquella persona de la qual t’has decidit separar, i a més sense haver aconseguit cap acord, pot arribar a ser un veritable suplici.
Altres qüestions també derivades de la necessitat de compartir el domicili, com el pagament dels subministraments de la llar, suposa veritables problemes, per exemple, el propi ús d’internet, un progenitor ho vol i l’altre diu que no l’utilitza o no vol pagar , etc. Tot això donarà peu a una infinitat de disputes i conflictes que perjudiquen greument els nens, perquè al final si no es paga Internet, són ells els que es queden sense aquest servei.
Aquestes situacions han generat que en moltes sentències judicials en què s’establia un règim de custòdia compartida de forma contenciosa, amb un sudo altern del domicili, hagin estat modificades en afectar greument els menors, els quals poden arribar a presentar conductes disruptives davant l’enfrontament constant i continuo dels seus pares, pel simple fet de compartir l’habitatge.
En l’actualitat, els Jutjats especialitzats en família tenen un criteri molt més definit que en l’establiment de les primeres custòdies compartides, intentant evitar que els progenitors comparteixin domicili quan estem en un assumpte contenciós, establint usos de l’habitatge, si bé de forma alterna però amb caràcter anual, és a dir, que des del dictat de la sentència conviurà un progenitor amb els fills en l’habitatge, i l’any següent ho farà l’altre progenitor.
D’aquesta manera s’evita la gran problemàtica existent i a més es beneficia el fet que tots dos progenitors decideixin posar a la venda l’habitatge, amb la finalitat que cada un d’ells pugui instal·lar el seu domicili on tingui per convenient.
És cert que al final la càrrega del desplaçament es trasllada als menors, que són els que han d’estar una setmana al domicili amb un progenitor i a la següent setmana al domicili amb l’altre progenitor, però aquest fet no resulta molt diferent quan hi ha un ampli règim de visites, és a dir, quan s’estableix a favor del progenitor no custodi unes visites de caps de setmana alterns de dilluns a divendres, així com una o dues tardes entre setmana, en els quals els nens sí que es veuen obligats a portar la maleta a sobre. En una custòdia compartida, els nens tenen la seva roba i estris en cada domicili (tant en el domicili del seu pare com al domicili de la seva mare) i potser el tràfec de maleta sigui molt inferior.
Però el benefici més gran per als nens es troba en no estar subjectes a un conflicte continuo i sense solució entre adults, i sotmesos a les tensions i comentaris continus entre ambdós progenitors. És cert que aquesta actitud és totalment inadequada per a uns pares que l’únic han de buscar és el benefici dels seus fills, però també és cert que les situacions exposades són reals i han acabat en moltes ocasions al jutjat, arribant fins i tot a vegades a haver de revocar la custòdia compartida, davant l’actitud d’un progenitor d’aprofitar l’ús altern del domicili per generar tensions i conflictes continus, perjudicant greument als nens.
Per evitar tot aquest conflicte, els jutjats han arribat a la conclusió d’intentar evitar l’ús altern del domicili, almenys en els períodes setmanals, i establir si calen uns anuals, permetent als progenitors i als nens tenir una major continuïtat i estabilitat en tots els aspectes.
Font: elderecho.com
Respecte a les activitats molestes dels arrendataris, la Comunitat de propietaris pot interposar una acció judicial de “cessació d’activitats molestes” contra aquells propietaris o inquilins que realitzen al pis (o local) activitats molestes, insalubres, nocives o perilloses i que pertorbin la pau, seguretat o tranquil·litat de la resta de veïns.
L’article 7.2 de la Llei de Propietat Horitzontal estableix que: “Al propietari i a l’ocupant del pis o local no els està permès desenvolupar en ell, o en la resta de l’immoble, activitats prohibides en els estatuts, que resultin nocives per la finca o que contravinguin les disposicions generals sobre activitats molestes, insalubres, perilloses o il·lícites”.
El president de la comunitat, a iniciativa pròpia o de qualsevol dels propietaris o ocupants, requerirà, a qui realitzi les activitats prohibides per aquest apartat, la immediata cessació de les mateixes amb l’advertiment d’iniciar les accions judicials procedents.
Si l’infractor persisteix a la seva conducta el President, amb l’autorització prèvia de la Junta de propietaris, pot entaular contra ell una acció de cessació que s’ha de substanciar per mitjà del judici ordinari.Una vegada presentada la demanda, acompanyada de l’acreditació del requeriment fefaent a l’infractor i de la certificació de l’acord adoptat per la Junta de propietaris, el jutge podrà acordar amb caràcter cautelar la cessació immediata de l’activitat prohibida, amb l’advertiment d’incórrer en delicte de desobediència. Podrà adoptar així mateix les mesures cautelars que siguin necessàries per assegurar l’efectivitat de l’ordre de cessació.
La demanda haurà de dirigir-se contra el propietari i, en el seu cas, contra l’ocupant de l’habitatge o local. Si la sentència fos estimatòria podrà disposar, a més a més de la cessació definitiva de l’activitat prohibida i de d’indemnització de danys i perjudicis que procedeixi, la privació del dret a l’ús de l’habitatge o local per temps no superior a tres anys, en funció de la gravetat de la infracció i dels perjudicis ocasionats a la comunitat. Si l’infractor no fos el propietari, la sentència podrà declarar extingits definitivament tots els seus drets relatius a l’habitatge o local, així com el seu immediat llançament.
Si el pis o local està llogat i és l’arrendatari qui provoca aquestes activitats, els Tribunals es decanten majoritàriament per la necessitat també de demandar al propietari per les activitats molestes de l’inquilí, argumentant que la relació processal correcta seria la de demandar a tots dos (propietari i llogater), ja que encara que el propietari no sigui directament qui causa aquests perjudicis, el resultat del procediment l’afectaria de manera directa, ja que l’objectiu d’aquesta acció és la cessació de l’activitat molesta, sempre i quan se li hagi requerit prèviament perquè exerciti les accions oportunes i hagi fet cas omís a les peticions de la Comunitat. La Junta de Propietaris autoritzarà al President a interposar la referida acció mitjançant majoria simple.
Font: elderecho.com
Estic malalt i no puc anar a treballar, ni ara, ni en els pròxims dies, setmanes, o mesos. El meu metge de capçalera m’ha donat la baixa. En què consisteix la incapacitat temporal? Qui pot accedir a la prestació? Quant van a pagar-me?
Què és la incapacitat temporal (IT)?
És un subsidi diari que cobreix la pèrdua de rendes mentre el treballador no pot treballar i està rebent assistència sanitària. S’inicia al quart dia de la baixa expedida pel metge de capçalera, si és per malaltia comuna o per accident no laboral. Si la baixa es deu a accident de treball o malaltia professional, la IT comença l’endemà.
A qui competeix?
En general, els informes de baixa, de confirmació de baixa i d’alta els estenen el servei públic de salut o les mútues d’accidents de treball i malalties professionals, i les empreses col·laboradores. En tot cas, el reconeixement del dret al subsidi és competència de l’Institut Nacional de la Seguretat Social, l’Institut Social de la Marina i les mútues, que també s’encarreguen de fer front al pagament de la prestació.
L’Institut Nacional de la Seguretat Social i l’Institut Social de la Marina per als treballadors del mar poden emetre l’alta mèdica a tots els efectes. Esgotat el primer any, són aquestes institucions les úniques competents per reconèixer la pròrroga de sis mesos, iniciar l’expedient d’incapacitat permanent o emetre l’alta. També per emetre una nova baixa mèdica si aquesta es produeix en els 180 dies següents a l’alta.
El reconeixement i pagament de la incapacitat temporal correspon, segons l’opció que hagi realitzat l’empresari per a la seva cobertura, a l’Institut Nacional de la Seguretat Social o a la mútua corresponent.
Quins requisits he de complir per poder accedir-hi?
Són beneficiaris d’aquesta prestació els treballadors de tots els règims de la Seguretat Social, sempre que portin 180 dies cotitzats en els 5 anys anteriors si és IT per malaltia comuna. Per a les baixes per accident, sigui o no de treball, i per malaltia professional, no s’exigeixen cotitzacions prèvies.
Els treballadors afiliats en els règims especials són, en general, assimilats als del règim general en qüestions d’incapacitat temporal, si bé s’afegeix el requisit d’estar al corrent del pagament de les quotes de les quals siguin responsables.
Quant cobraré?
Si la baixa és per malaltia comuna o per accident no laboral, es cobra el 60% de la base reguladora entre el quart dia i el vintè. A partir del dia 21, es cobra el 75%.
En el cas d’una malaltia professional o accident de treball, es cobra el 75% de la base reguladora des de l’endemà de la baixa en el treball.
Qui em paga?
En general, l’empresa fa el pagament delegat amb la mateixa periodicitat que els salaris. En els casos de malaltia comuna o accident no laboral, el pagament corresponent al període entre el quart i el quinzè dia va a càrrec de l’empresari, i a partir del setzè, l’INSS o de la Mútua.
Si estem parlant de treballadors per compte propi, el pagament ho realitza directament l’entitat gestora o la mútua competent.
Quant pot durar?
El subsidi s’abona mentre el treballador estigui de baixa, fins a un màxim d’un any prorrogable per altres sis mesos, sempre que es prevegi que en aquest temps es pot curar, si no, es començaria a parlar d’incapacitat permanent. En aquest termini, s’inclouen també les recaigudes.
En els casos de períodes d’observació per malaltia professional, el període màxim és de sis mesos, prorrogables per altres sis, quan es consideri necessari per a l’estudi i diagnòstic de la malaltia.
Font: laboral-social.com
La responsabilitat penal de les empreses, com a persones jurídiques, afecta no només als delictes que es cometin en el si de la seva organització, sinó també als quals puguin cometre tercers com a proveïdors, subcontractes o autònoms que prestin els seus serveis a la companyia.
Així ho preveu el Codi Penal, que exigeix deures de supervisió, vigilància i control sobre tots aquells que puguin estar sotmesos a l’autoritat dels responsables de la companyia, com pot succeir quan s’encarrega un determinat servei a una altra signatura. Això sí, perquè es consideri que l’empresa és responsable, aquest delicte ha d’haver-li reportat algun benefici, ja sigui de forma directa o indirecta.
Seria el cas, per exemple, d’un agent comercial autònom que presti els seus serveis a la companyia i que, per aconseguir un contracte, suborni a funcionaris públics (amb coneixement o no de l’empresa), o una assessoria fiscal contractada per la companyia que cometi un delicte en benefici d’aquesta última.
La recent circular de la Fiscalia sobre la responsabilitat penal de les persones jurídiques incideix en aquesta qüestió, advertint que n’hi ha prou que els qui cometin el delicte estiguin sota la direcció, supervisió, vigilància o control de la companyia, sense que sigui necessari que s’estableixi “una vinculació formal amb l’empresa a través d’un contracte laboral o mercantil, quedant inclosos autònoms o treballadors subcontractats”.
Amb això, es promou que les empreses siguin conscients que poden ser responsables penalment del treball que encarreguin a un tercer i no busquin eludir responsabilitats.
Com prevenir-ho?
Segons la reforma penal que va entrar en vigor al juliol, l’empresa pot quedar exempta de responsabilitat si demostra que ha pres les mesures de prevenció que estableix la norma. En aquest cas, l’exclusió de responsabilitat podria passar per exigir a tots els seus proveïdors que comptin amb un model de prevenció penal.
Si no, es corre el risc que se li imputi el delicte del tercer, ja que la persona jurídica no només respon per autoria sinó també per participació en la mesura en què no posa els mitjans necessaris per evitar un delicte.
En aquesta línia, Fernando Lacasa, responsable de l’àrea de Forensic en Grant Thornton, assenyala que, “de cara als treballadors subcontractats, l’empresa no pot fer valer el seu model de prevenció penal com amb els seus propis empleats”, per la qual cosa “sembla lògic que el degut control en aquest cas s’exerceixi a través de l’exigència al proveïdor del seu propi model de prevenció penal”.
I explica que “és possible anar més enllà, a través de l’anàlisi dels possibles riscos penals que puguin donar-se en l’àmbit d’aquesta contractació, per posteriorment exigir -com a condicions contractuals- el compliment d’aquells controls que al nostre judici mitiguin els riscos detectats”.
Activitat empresarial
Bernardo del Rosal, catedràtic de Dret Penal i advocat de Clifford Chance, assenyala que “moltes empreses no són del tot conscients de la pròpia responsabilitat penal que se’ls pot generar, en la seva activitat empresarial, en les seves relacions amb tercers, precisament per comportaments d’aquests tercers (agents comercials o distribuïdors)”.
Des del punt de vista de la responsabilitat penal, explica, “aquestes relacions de negoci són contemplades com un únic acte del que cada part té la seva parcel·la de responsabilitat; uns per acció i uns altres per omissió”.
Per això, en la seva opinió, “és fonamentalmonitorizar, vigilar i auditar les activitats d’aquells tercers que estiguin més implicats a les àrees de risc de l’empresa. Sobretot quan tinguin funcions importants, com la captació de negoci en països de llarga tradició de corrupció”.
Font: Consultor Jurídico
L’acomiadament, segons l’art. 54.1 ET 2015, és l’extinció del contracte a instàncies de l’empresari, basat en una decisió disciplinària d’aquest, per incompliment del treballador.
En l’art. 54.2 ET 2015 es consideren incompliments contractuals i, per tant, causes d’acomiadament disciplinaris els següents casos:
1. Faltes repetides i injustificades d’assistència o puntualitat al treball. Algunes de les faltes d’assistència o inpuntualitat que no estan justificades i constitueixen causa d’acomiadament són:
• La presentació d’un part de consulta mèdica que només acredita l’assistència sanitària, no la malaltia. (TSJ Comunitat Valenciana 11-4-94)
• Quan el treballador acudeix al centre de treball, però no realitza tasca alguna, o dedica la jornada a tasques diferents de les seves.
• Prendre’s el treballador les vacances unilateralment i sense acord previ amb l’empresa.
2. Indisciplina o desobediència en el treball. Els casos jurisprudencials són molt variats, ja que ha d’atendre’s a les circumstàncies particulars, però alguns casos de faltes de disciplina i obediència, i per tant, constitueixen causa d’acomiadament són:
• Gaudir de vacances sense acord ni autorització de l’empresa.
• Negativa reiterada a signar les nòmines, o el part d’alta en Seguretat Social i a fitxar entrades i sortides. (TS 21-9-87)
• Tracte habitualment desconsiderat als clients de l’empresa, quan sigui greu i culpable, pels perjudicis que causa.
• Negativa a realitzar hores extraordinàries quan es deguin a força major i així s’hagi acordat entre les parts, o estiguin establertes com a obligatòries en el conveni col·lectiu.
3. Ofenses verbals o físiques. Aquestes ofenses verbals o físiques poden produir-se cap a l’empresari, o cap a les persones que treballen a l’empresa, o cap als familiars que convisquin amb ells. Alguns casos particulars que constitueixen causa d’acomiadament són:
• La intimidació a l’empresa per obligar-li (a pagar determinada indemnització), sota amenaça d’una actuació il·lícita (substracció de documentació de l’empresa per a aquesta fi).
• L’assetjament sexual.
• Les ofenses causades per un treballador que pateix una depressió ansiosa amb quadres d’agressivitat, encara que presenti certificats mèdics que acreditin la dolència, si estan referits a dates posteriors a l’agressió. (TS 20-11-86)
• Comentaris insultants per al superior, que signifiquin menyspreu a la seva aptitud professional i la seva dignitat. (TS 20-11-86)
• Agressió a companys, encara que les ferides causades siguin de pronòstic lleu. (TS 27-2-86)
4. Transgressió de la bona fe contractual, així com l’abús de confiança en l’acompliment del treball. Alguns casos particulars que constitueixen causa d’acomiadament són:
• El dany intencionadament causat a l’economia de l’empresa, independentment del benefici que obtingui l’infractor.
• Element essencial per a la seva estimació: la intenció del treballador, no el dany efectivament produït, així com el consentiment o no de l’empresari, sent aquest decisiu per mesurar la gravetat de l’incompliment o l’abast potencial de la lesió.
• La participació del treballador, tingui o no la condició de representant dels treballadors, en aturs il·legals, amb ocupació del centre de treball. (TS 2-3-83)
• L’abús de dret per part dels representants dels treballadors.
• Actuar el treballador extralimitant-se en les seves funcions, abusant de les seves facultats.
• Quan, en situació d’incapacitat temporal, el treballador:
- Realitza una activitat perjudicial per a la seva curació.
- Simula estar en aquesta situació d’incapacitat per treballar.
• Utilitzar l’empresa, o els seus mitjans i materials, per obtenir un benefici particular de forma fraudulenta, encara que posteriorment reintegri les quantitats o els mitjans utilitzats.
• Actes irregulars, en general.
• La realització d’actes delictius o casi delictius per part del treballador, encara que tinguin lloc fos de l’esfera de l’empresa.
5. Disminució continuada i voluntària en el rendiment de treball normal o pactat. Alguns casos que es consideren disminució del rendiment, i per tant, constitueixen causa d’acomiadament són:
• Els treballadors han estat trobats freqüentment dormits o asseguts en el treball. (TS 28-3-85)
• El treballador assisteix a l’empresa embriagat. L’embriaguesa ha de ser habitual, no és suficient la seva concurrència en contades ocasions. La habitualitat exigeix certa persistència i una major o menor continuïtat en l’embriaguesa, encara que amb intervals més o menys regulars.
- Excepció: que el lloc del treballador sigui el de conductor de qualsevol mitjà de transport, per existir greu risc per a la seva vida i integritat física i la de tercers.
- La toxicomania no requereix habitualitat en el comportament, ja que està implícita.
6. Assetjament a l’empresari o als altres treballadors. És causa d’acomiadament l’assetjament a l’empresari o a les persones que treballen a l’empresa quan és: art. 54.2 g) ET2015
• Per raó de:
- Origen racial o ètnic.
- Religió o conviccions.
- Discapacitat.
- Edat.
- Orientació sexual.
• Sexual o per raó de sexe.
En els pròxims dies es publicarà al Diari Oficial de la Unió Europea el Reglament General de Protecció de Dades (RGPD), un fet que suposa una gran rellevància, no només per l’abast i rang legislatiu (aplicació directa a tots els estats membres de la Unió) sinó, sobretot, perquè afecta al dret fonamental a la privadesa i a la protecció de les dades personals.
El Reglament entrarà en vigor al cap de 20 dies de la seva publicació però únicament serà d’obligat compliment dos anys després de la seva publicació.
A continuació, tractarem algunes qüestions destacables del RGPD en relació amb el reforçament dels drets dels interessats, en particular, el nivell d’informació que s’hauria de donar als mateixos, la relació entre el responsable i l’encarregat del tractament de les dades personals, el famós Dret a l’Oblit i la introducció de la figura del Delegat de Protecció de Dades.
1- Enfortiment de les obligacions d’informació als interessats.
Una de les modificacions introduïdes pel Reglament Europeu deriva de l’aplicació del principi de transparència, ja que es reforça la informació que s’ha de facilitar als titulars de les dades.
L’obligació d’informació es reforça dràsticament, per tant, sens dubte, això exigirà un esforç considerable per part dels responsables del fitxer de cara a adequar les seves clàusules d’informació als interessats, especialment en matèria de conservació de dades i transferències internacionals.
2- Relació entre el responsable i l’encarregat del tractament.
El Reglament Europeu matisa les qüestions que haurà de regular el contracte que es formalitzi entre el responsable i l’encarregat del tractament. Entre altres aspectes, estableix l’obligació de l’encarregat de col·laborar amb el responsable perquè aquest compleixi de la millor manera possible les obligacions que li corresponen enfront dels interessats. També regula l’obligació de l’encarregat de cooperar i facilitar les obligacions de seguretat que corresponen al responsable i, obliga a facilitar informació sobre la gestió de seguretat que s’ha realitzat perquè a la vegada el responsable pugui provar de la millor manera possible el compliment de les mesures de seguretat que li corresponen.
3- El Dret a l’Oblit.
Es tracta del dret dels subjectes titulars de les dades a obtenir, sense dilació indeguda, la supressió de les dades personals que el concerneixin del responsable del tractament en determinats suposats, entre uns altres, quan les dades no siguin necessàries per a les finalitats per les quals van ser recollides, quan les dades personals hagin estat tractades il·lícitament o quan les dades personals hagin de suprimir-se per complir amb una obligació legal establerta en la legislació aplicable al responsable del tractament.
4- La figura del Delegat de Protecció de Dades
El Reglament Europeu ha introduït la figura del Delegat de Protecció de Dades (DPO, per les seves sigles en anglès), imposant l’obligatorietat del nomenament d’un DPO a tots els organismes públics i a les entitats privades que tinguin com a activitats principals la “observació habitual i sistemàtica d’interessats a gran escala” o el “tractament a gran escala de categories especials de dades”.
Entre les funcions del DPO destaquen l’assessorament general dins de la companyia en tot el relatiu a protecció de dades personals, la supervisió del compliment de la legislació i polítiques de privacitat, l’elaboració d’informes d’avaluació d’impacte de certs tractaments de dades personals i la cooperació amb les autoritats de control nacional.
Font: Elderecho.com
Ref. CJ 89298/2016
El 15 d’abril de 2016 vencia el termini perquè els aturats puguin presentar la sol·licitud d’incorporació al Programa d’Activació per a l’Ocupació. Per evitar una discontinuïtat en l’aplicació de les mesures contingudes en el mateix i la consegüent desprotecció dels treballadors aturats, el Govern aprova amb caràcter urgent el Reial decret-llei 1/2016.
En aquesta mateixa línia i per raons anàlogues, el RD-llei 1/2016 prorroga el programa de requalificació professional de les persones aturades que esgotin la seva protecció per desocupació (Pla Prepara), regulat en el Reial decret-llei 1/2011, d’11 de febrer, basat en accions de polítiques actives d’ocupació i en la percepció d’una ajuda econòmica d’acompanyament.
Pels mateixos motius, s’estableix que la pròrroga del programa entri en funcionament l’endemà, això és el 16 d’abril de 2016.
Reial decret-llei 16/2014
L’aprovació del Reial decret-llei 16/2014, de 19 de desembre, pel qual es regula el Programa d’Activació per a l’Ocupació, va ser conseqüència de l’Acord entre el Govern i els interlocutors socials.
Aquest programa, extraordinari i específic, es dirigeix als treballadors aturats de llarga durada que es troben en una situació d’especial necessitat, amb càrregues familiars, i que realitzen una cerca activa d’ocupació.
El programa inclou com a novetat destacada la possibilitat de compatibilitzar la prestació amb la remuneració rebuda en treballar per compte d’altri, amb la finalitat de facilitar la inserció d’un col·lectiu amb especials dificultats per inserir-se al mercat de treball. Així el 87% de les persones contractades, acolliments a la compatibilitat, han mantingut la seva ocupació després de finalitzar el programa.
El reial decret-llei consta d’un article únic, una disposició transitòria i tres disposicions finals.
L’article únic del RD-llei 1/2016 es refereix a les novetats al Programa d’Activació per a l’Ocupació, mentre que la Disp. Fi. Segona prorroga el programa de requalificació professional (Pla Prepara) incorporant també algunes modificacions:
- Programa d’activació per a l’ocupació (PAE):
- Estableix la data 1 d’abril de 2016 per estar inscrit com a demandant d’ocupació en el Servei Públic d’Ocupació (art. Únic. U). La disposició transitòria única permet la incorporació al programa a aquelles persones que reuneixin tots els requisits d’accés excepte el relatiu a la inscripció com a demandant d’ocupació a data 1 d’abril de 2016, en el cas que es trobessin inscrites a data 1 de desembre de 2014.
- Estén un any més, fins al 15 d’abril de 2017, el termini de sol·licitud d’incorporació al programa (art. Únic. Dos).
- Es redueix del 20% al 18% la taxa d’atur requerida per a l’aplicació del Pla PREPARA (RD-Llei 1/2011 i RD-Llei 1/2013), programa de requalificació professional de les persones que esgotin la seva protecció per desocupació (disp. fi. segona).
El programa en xifres
Tal com s’estableix en l’exposició de motius el propi RD Llei 16/2014, a data de 31 de març de 2016 s’ha atès a 161.583 aturats de llarga durada. A tots ells se’ls ha realitzat un Itinerari Personalitzat d’Inserció.
A més, s’han beneficiat de la prestació econòmica de 426 euros gairebé 100.000 persones (99.410).
Un 16% dels beneficiaris de la prestació han estat inserits al mercat laboral (15.212), amb dades de febrer, fregant en algunes comunitats autònomes el 30% d’inserció.
Font: Consultor Jurídico