Ref. *CJ 980/2016
Mitjançant el Model 145 es comuniquen les dades censals i personals amb la finalitat de que la retenció en el rebut de salaris, sigui conforme a la veritable situació familiar
Possiblement, la majoria de persones alguna vegada a la seva vida laboral ha signat el Model 145 de “Comunicació de Dades al Pagador”, però, segurament, ho haurà signat sense haver llegit el document i sense saber la veritable repercussió que això té.
El Model 145, es podria dir que és el “contracte” amb l’Agència Tributària, el document mitjançant el qual, comuniquem les dades censals i personals amb la finalitat de que la retenció en el rebut de salaris, sigui conforme a la nostra veritable situació familiar.
“Un fill que s’emancipa i percep ingressos… un cònjuge que té ingressos superiors a 1.500 euros ANUALS i ho incloem en la Situació Familiar 2, una hipoteca que deixem saldada en 2013 i no hem comunicat, (…)”
Tot això, són situacions quotidianes i reals que sorgeixen dia a dia, i que a posteriori, repercuteixen negativament a la Declaració de la Renda dels perceptors, amb importants esglais i reclamacions, que bé es podrien haver evitat d’haver-li donat la importància que té el model del que estem parlant.
El Model 145, no té en si grans dificultats per al seu emplenament. Aquí facilitem algunes pistes per l’hora d’emplenar-ho:
- Una persona casada, amb dos fills, serà situació familiar 3, i ha d’indicar la data de naixement dels fills en el lloc corresponent.
- Una persona casada, amb dos fills, i el cònjuge dels quals no obté ingressos superiors a 1.500 euros ANUALS, haurà d’indicar la situació familiar 2.
- Una persona soltera, separada o divorciada legalment, quina tingui fills al seu càrrec, haurà d’indicar la situació familiar 1. Aquí trobem un dels errors més habituals, ja que moltes persones, en llegir “Solter” indiquen la situació 1, situació exclusiva per a persones que a més tenen fills al seu càrrec.
- Perceptor solter, sense fills a càrrec, situació familiar 3.
Convé recalcar, que a més, en el cas d’Incapacitats, Minusvalideses, etc. també hi ha opció d’informació d’aquests casos, que seran a més, molt rellevants en el càlcul de l’impost.
És molt important també, saber que la casella de minoració d’IRPF per estar subjecte a una hipoteca, actua baixant en un 2% lineal el percentatge de retenció del rebut de salaris, quantitat, que actua com “a compte” en realitzar la declaració de la renda de l’exercici corresponent.
A tots ens agrada cobrar pels nostres productes i / o serveis, però també a tots ens ha tocat lidiar amb aquests clients que es retarden en els pagaments i et presenten tot tipus d’excuses i imprevistos perquè els hi concedeixis un ajornament.
En primer lloc, sostenim que la conversa és important i molt eficient, cal que raonis i exigeixis allò que et pertany, però sempre amb bon tracte. Ofereix-li un termini d’una setmana i posa’t cada vegada una mica més exigent. Si això no funciona, llavors envia-una carta formal informant del temps transcorregut, el pagament a abonar, etc. Si encara segueixes sense obtenir resposta, o la resposta no et convenç, llavors procedeix a enviar un burofax deixant constància del procés que estàs seguint, així et servirà si cal utilitzar-legalment. I si encara no es produeix la conciliació, llavors pots procedir a la via judicial.
Hi ha un alt percentatge de presència d’aquest tipus de client en les empreses espanyoles pel que et donem un consell per procedir en el cas que un d’ells et deixi una factura impagada i tu vulguis recuperar l’IVA. Ens basarem en el procediment que estableix la llei de l’IVA. Normalment aquest procés es realitza en factura amb un import considerable. T’ho expliquem en 5 passos:
1- En primer lloc, has d’haver sol·licitat mitjançant una reclamació judicial, el cobrament al teu client. Quan es tracti de deutes amb entitats públiques, has de presentar una certificació.
2- Hi ha d’haver passat un any sense obtenir cap cobrament (ni parcial ni total) d’aquesta factura. Excepte en el cas de les PIMES, on el termini es redueix a sis mesos. Per tant, si ets una PIME, pots modificar la base imposable a partir d’aquests sis mesos o esperar al termini general d’un any.
3- El deutor ha de ser empresari o professional. Si no fos ni empresari ni professional, és a dir, un particular, llavors la base imposable de la factura ha de ser superior a 300 euros.
4- El següent pas serà expedir i enviar la factura rectificativa al client, en un termini de tres mesos. La factura rectificativa ha de constar d’una sèrie específica en la qual s’anul·li o rectifiqui la quota repercutida quedant acreditat tal enviament.
Tant la factura anterior com la rectificativa han d’estar incloses en la teva comptabilitat correctament.
5- Finalment, tindràs un mes des del moment d’expedició de la factura rectificativa per comunicar la modificació que has realitzat a la base imposable a l’Administració que et correspongui.
Avui dimarts, 7 d’abril, comença la campanya de la renda, l’última amb l’anterior regulació de l’IRPF després de l’entrada en vigor de la reforma tributària el gener passat. Les declaracions de l’any que ve ja hauran de fer-se d’acord amb la nova normativa. A Espai Jurídic t’oferim el servei d’elaboració i presentació dels impostos corresponents a l’IRPF.
El contribuent pot sol·licitar a Hisenda des d’aquest dimarts les seves dades fiscals i l’esborrany de la declaració, que podrà confirmar per internet. Com a novetat, s’avança el termini per presentar telemàticament totes les declaracions del programa PADRE. Per tant, moltes de les devolucions es podran rebre abans. A partir del 6 de maig es podrà demanar ajuda per fer la declaració a través del servei de cita prèvia i, des de l’11 de maig, qui vulgui podrà presentar la declaració presencialment en una entitat financera o una oficina tributària. El termini acaba el 25 de juny per a les declaracions que resultin a ingressar i el 30, per a les que tinguin dret a devolució.
Un any i mig després de la seva entrada en vigor, les conseqüències de no abonar l’import genera dubtes sobre si l’impagament pot aturar un procés, o si es tracta d’una qüestió exclusiva d’Hisenda.
L’impagament de les taxes judicials, és un assumpte de justícia o d’Hisenda? Aquesta és una de les principals controvèrsies que està generant la ja de per si polèmica Llei de Taxes, instaurada fa més d’any i mig i que ha suscitat un gran rebuig per part del sector jurídic.
Una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, de 30 de gener de 2014, va concloure que la conseqüència de l’impagament de la taxa no pot ser la inadmissió del recurs en aquest cas contenciós-administratiu, sinó el trasllat del cas a l’Administració Tributària per l’exacció de la taxa si escau. En cas contrari, assenyalava, s’estaria posant en risc el dret fonamental a la tutela judicial efectiva.
La sentència recordava que correspon al Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques la gestió de la taxa, competència de caràcter estrictament tributari, tal com sosté l’article 9 de la llei que regula aquest gravamen. En aquest sentit, assenyalava que una cosa és el supòsit, fet que preveu en matèria tributària de gestió de la taxa i les conseqüències processals que es pretenen derivar, que posen en risc el mateix dret fonamental a la tutela judicial efectiva, en aquest cas en matèria de recursos jurisdiccionals i per la via de la seva inadmissió.
Al marge d’aquesta sentència, que es referia a un cas concret en el qual no es va pagar la taxa a l’empara del reconeixement provisional del dret d’assistència jurídica gratuïta, el debat segueix obert.
Incertesa: segons explica Manuel Ortells Ramos, catedràtic de Dret Processal de la Universitat de València, l’article 8.2 de la Llei de Taxes, en el seu apartat 2, no deixa clara, per a tots els fets imposables de la taxa, les conseqüències de la manca de pagament o d’acreditació, després del requeriment d’esmena. Apunta que si el fet imposable és un acte subjecte a termini de preclusió, té sentit que la conseqüència de no pagar consisteixi en la preclusió de l’acte processal i la consegüent continuació o finalització del procediment, segons correspongui.
No obstant això, aquest expert recorda que hi ha fets imposables no consistents en actes subjectes a terminis de preclusió, encara que puguin estar-ho a terminis juridicomaterials de prescripció o de caducitat. Així passa amb els actes de demanda de procés de declaració i d’execució de títols no jurisdiccionals, així com amb les peticions inicials de procés monitori. En aquests supòsits, tal com explica Ortells, la conseqüència esmentada per l’article 8.2 de la Llei de Taxes no té sentit i podria dir-se que l’article omet establir la conseqüència per a aquests supòsits.
A partir d’aquesta base, explica, no pot arribar a la conclusió que la conseqüència és la inadmissió de la demanda, perquè una restricció semblant del dret d’accés als tribunals no pot fundar-se sobre una base legal tan inconsistent. En aquests casos la conseqüència no seria processal, sinó només tributària, de manera que el tribunal hauria de traslladar a l’administració tributària als efectes pertinents d’exacció de la taxa.
Font: expansión.
La norma incorpora una directiva europea i es produeix després de diversos escàndols empresarials.
El Govern aprovarà a la tornada de les vacances una reforma de la llei d’auditoria amb «requisits més estrictes» a les firmes encarregades de comprovar els comptes de les empreses i altres entitats d’interès públic per «protegir l’interès general i millorar la qualitat de les pràctiques». La iniciativa d’incorporar a la llei espanyola la nova normativa europea i es produeix després escàndols a Bankia, Pescanova i Gowex.
Guindos pretén que les auditores siguin més independents i crítiques amb les empreses
El ministre d’Economia, Luis de Guindos, ha avançat que els canvis s’aprovaran en els pròxims mesos i entraran en vigor el 2016. «Es reforçarà el nivell d’independència dels auditors establint en primer lloc clares delimitacions als serveis complementaris que poden prestar; en segon lloc, limitacions als seus honoraris per serveis diferents a l’auditoria; en tercer lloc, restriccions a la concentració d’honoraris percebuts d’una mateixa entitat; i finalment, una rotació externa obligatòria després d’un període màxim de durada que hem de veure si serà d’entre vuit i deu anys després d’una fase transitòria», va apuntar al Congrés.
EVITAR NOUS GOWEX
Entre altres mesures, es va a ampliar el concepte d’entitat d’interès públic perquè-a més d’empreses cotitzades, asseguradores i entitats de crèdit-inclogui les societats que formen part del Mercat Alternatiu Borsari (MAB) i s’eviti així casos com el de Gowex.
El Govern pretén aconseguir que els auditors tinguin una actitud més crítica i evitar així que es conformin amb la informació que els donen els auditats. També vol reforçar els comitès interns d’auditoria de les empreses i el supervisor (Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes), així com prohibir les clàusules dels contractes que limiten la capacitat de les empreses per triar auditor. Per augmentar la seva independència, les auditores no podran tenir més un 15% dels seus ingressos durant tres anys consecutius d’un sol client de «interès públic».
Font: El Periódico