TSJ Asturias, Sala de lo Social, Sentencia 1748/2017, 11 Jul. Recurso 1452/2017
Es de clara etiología profesional la dolencia incapacitante de una cajera de supermercado, diagnosticada de tenosivitis de tendón supraespinoso del hombro por sobrecarga laboral.
En el desarrollo de su puesto de cajera, la tarea esencial es el cobro de artículos, para lo cual ha de pasar manualmente todos los productos por el escáner de precios y derivarlos, una vez se han leído, por la cinta transportadora. Incluso en muchas ocasiones las cajeras colaboran con el cliente en el embolsado de los artículos.
El informe de prevención de riesgos del puesto de trabajo recoge como factores de riesgo en la línea de cajas los sobreesfuerzos debido al levantamiento y manipulación de pesos y mercancías, consideración ésta también incluida en la Guía para la valoración profesional del INSS, que destaca el elevado el esfuerzo biomecánico de las extremidades superiores como propio de las cajeras de supermercados.
El TSJ comparte que se está ante una patología de naturaleza profesional y no ante enfermedad común, porque aunque la profesión de cajera no aparezca expresamente recogida en el elenco previsto en el RD 1299/2006 por el que se aprueba el cuadro de enfermedades profesionales en el sistema de la Seguridad Social, ésta es una enumeración meramente enunciativa y un listado de profesiones abierto, que admite la consideración de otras profesiones no mencionadas.
Recuerda la sentencia que el texto anterior al vigente cuadro de enfermedades profesionales del año 78, expresamente recogía como tales las “enfermedades por fatiga de las vainas tendinosas, de los tejidos peritendinosos, de las inserciones musculares y tendinosas”, y expresamente se refería a tenosinovitis de mozos de restaurante, cajeras, costureras, dactilógrafos, mecanógrafas, lavanderas, etc.
Es innegable que en el desarrollo del puesto de cajera son continuos los movimientos de repetición, con tensión de los tendones y codos elevados, y a mayores, en el caso concreto no se detecta otra causa que pudiera haber desencadenado la lesión que no sea el trabajo, lo que obliga a aplicar la presunción “iuris et de iure” de laboralidad y confirmar que el origen de la lesión y sus consecuencias se derivan de enfermedad profesional.
Fuente: Consultor Jurídico. Wolters Kluwer.
http://consultorjuridico.wke.es/Content/Documento.aspx?params=H4sIAAAAAAAEAMtMSbF1jTAAAkMjM0tTY7Wy1KLizPw8WyMDQ3NDAwNTkEBmWqVLfnJIZUGqbVpiTnEqAAYubA81AAAAWKE
El Tribunal Supremo acaba de sentenciar que las empresas no están obligadas a realizar un registro de la jornada diaria de toda la plantilla para comprobar el cumplimiento de la jornada laboral y horarios pactados, y que sólo deben cumplir con la obligación de efectuar un registro de las horas extras realizadas, de acuerdo con lo dispuesto en el artículo 35.5 del ET (sent. del TS de 23.03.17, que revoca lo sentenciado por la Audiencia Nacional en su sent. de 4.12.15).
El TS entiende que ese art. 35.5 del ET regula la realización de horas extras y el establecimiento de un registro en el que se anoten las que se realizan día a día, pero sin imponer la necesidad de establecer un registro de la jornada diaria efectiva, ni que el mismo permita comprobar (controlar) el adecuado cumplimiento de los horarios pactados.
En la sentencia, el TS deja muy claro que la falta de llevanza, o incorrecta llevanza del registro, “no se tipifica por la normativa como infracción de forma evidente y terminante”. Además, “tampoco se tipifica como falta la no llevanza del registro”.
Aunque el TS admite que “convendría una reforma legislativa que clarificara la obligación de llevar un registro horario y facilitara al trabajador la prueba de la realización de horas extraordinarias”, lo cierto es que “esa obligación no existe por ahora y los Tribunales no pueden suplir al legislador imponiendo a la empresa el establecimiento de un complicado sistema de control horario”.
Por su parte, en lo que respecta a no informar a los trabajadores sobre las horas realizadas en jornadas especiales o a incumplir obligaciones meramente formales o documentales “esto constituye, solamente, una falta leve y en determinados supuestos (arts. 6.5 y 6.6 de la LISOS)”.
A diferencia de lo que entendía la AN, el Supremo considera que no se produce indefensión al trabajador a la hora de probar la realización de horas extras, “pues a final de mes, la empresa le notificará el número de horas extras realizadas, o su no realización, lo que le permitirá reclamar frente a esa comunicación”.
¡Atención!: Esta sentencia obligará a la Inspección de Trabajo a modificar lo dispuesto en la Instrucción 3/2016, sobre intensificación del control en materia de tiempo de trabajo, en la que asumía el criterio de la Audiencia Nacional y por la que estaba sancionando a las empresas que incumpliesen lo dispuesto en la sentencia de la AN y no tuviesen un registro de control diario de la jornada.
Pinche aquí para consultar la sentencia del Tribunal Supremo.
FUENTE: MI ASESOR DE PERSONAL – Lefebvre – El Derecho, S.A
http://asesoriza.mailrelay-iv.es/mailing/3053031/1716.html?t=5556424f52020754574304555e5c55650c075753575b06095a5d04060507045156114e5a000051051105065154
En Sentència dictada en el dia d’avui el Tribunal Suprem desestima el recurs de cassació de l’empresa en procés de conflicte col·lectiu promogut pel sindicat CCOO, com a conseqüència que l’empresa des d’un cert temps hagués incorporat als contractes de treball del personal de nou ingrés una clàusula que diu: “Les dues parts convenen expressament que qualsevol tipus de comunicació relativa a aquest contracte, a la relació laboral o al lloc de treball, podrà ser enviada al treballador via SMS o via correu electrònic, mitjançant missatge de text o document adjunt a aquest, segons les dades facilitades pel treballador a efectes de contacte. Qualsevol canvi o incidència pel que fa als mateixos, s’ha de comunicar a l’empresa de forma fefaent i com més aviat millor”.
El Tribunal Suprem admet que voluntàriament puguin posar-se aquelles dades a disposició de l’empresa i fins i tot que “pogués resultar desitjable, donat l’actual temps de progressiva puixança telemàtica en tots els àmbits”. Però s’oposa que en el contracte de treball es faci constar mitjançant clàusula / tipus que el treballador presta el seu «voluntari» consentiment a aportar les referides dades personals, sent així que el treballador és la part més feble del contracte i que en ser inclosa per l’empresa en el moment d’accés a un bé escàs com és l’ocupació es pot entendre que el seu consentiment sobre tal extrem no és del tot lliure i voluntari, pel que tal clàusula és nul·la per atemptar contra un dret fonamental i “s’ha d’excloure dels contractes de treball”.
El Tribunal Suprem considera que les dades la incorporació al contracte es qüestionen [telèfon mòbil / correu electrònic] cap manera estan exempts del consentiment del treballador, perquè no ho estan en l’excepció general de l’art. 6.2 de la Llei de Protecció de Dades «necessaris per al manteniment o compliment» del contracte de treball segons la definició del Diccionari de la Reial Acadèmia (allò que «és menester indispensablement, o cal per a un fi»), ja que la relació laboral ha pogut fins a recents dates desenvolupar-se sense aquests instruments.
Tampoc s’aplica l’excepció al règim general de dades personals de l’art. 2.2 del Reglament de Protecció de Dades que es refereix exclusivament al telèfon i adreça electrònica «professionals», és a dir, els destinats -específicament- a l’activitat professional del treballador.
PREGUNTA:
A partir de setembre, haurem de fer front a un pic de producció a causa d’una comanda d’un client estranger que suposa una forta càrrega de treball. Per contra, al juliol i agost, encara que hi hagi treballadors de vacances, podem cobrir la nostra demanda fins i tot amb una menor jornada. Podem imposar unilateralment als empleats que treballin menys hores durant els mesos d’estiu i que les compensin al setembre i octubre?
RESPOSTA:
La solució que planteja la seva empresa és factible i més poden implantar unilateralment. Fora de perill del qual pugui disposar el seu conveni col·lectiu, la seva empresa pot decidir de manera unilateral la distribució irregular al llarg de l’any del 10% de la jornada dels seus treballadors (art. 34.2 de l’ET). Aquest 10% s’aplica sobre la jornada anual establerta pel conveni. Així, per exemple, en una jornada anual de 1.800 hores, l’empresa pot decidir la distribució irregular de fins a 180 hores.
Les hores es compensen al llarg de l’any fins a complir amb les hores estipulades en el conveni, de tal manera que les jornades inferiors (si escau, al juliol i agost) es compensen al llarg de l’any (si escau, al setembre i octubre) fins a complir amb les hores del conveni estipulades.
Les diferències en les borses d’hores es poden compensar fins al termini de 12 mesos després que es produeixin (és a dir, que si per exemple es produeixen al juliol de 2015, es podran compensar fins a juliol de 2016).
Tingueu en compte que la seva empresa ha de preavisar el treballador que utilitzarà la distribució irregular de la jornada amb almenys cinc dies naturals d’antelació. A més, en aplicar la borsa d’hores, haurà de respectar els límits del descans setmanal i diari previstos en el seu conveni col·lectiu o, si no, en l’Estatut dels Treballadors (12 hores entre el final d’una jornada i el començament de la següent i un dia i mig de descans setmanal).
La petició d’assistència penal ha estat el contrari, mentre que a Figueres augmenta, Girona registra menys casos.
La demanda del Torn d´Ofici Civil es dispara no només a la demarcació, sinó també de forma més generalitzada a tot Catalunya. Aquesta demanada de justícia gratuïta es recolza en l´augment de processos hipotecaris a causa de la crisi, però també durant el 2014 s´ha atribuït a casos de demandes de processos complets de divorcis o separacions matrimonials i de parelles de fet.
L´assistència jurídica és un servei públic adreçat a totes aquelles persones que no disposen de recursos necessaris per sufragar el cost de la seva representació davant dels tribunals. A la província de Girona hi ha dos Col·legis que s´ocupen del servei: el Col·legi d´advocats de Girona, que gestiona els partits judicials de Girona, la Bisbal de l´Empordà, Sant Feliu de Guíxols, Blanes i la Selva; i el col·legi d´advocats de Figueres que s´ocupa de l´Alt Empordà.
Aquest juliol s´han presentat els resultats de l´any 2014 amb uns resultats més aviat positius. Hi ha hagut una disminució quant a les actuacions dels lletrats, un 2,3% menys al col·legi de Girona i un 2% a Figueres. El número d´assitències per tant també ha estat menors en comparació a l´any 2013. Al col·legi gironí s´han comptabilitzat 17.030 actuacions, 140 menys que l´any anterior, i 7.831 al col·legi empordanès amb 160 casos de diferència. Des del Col·legi d´Advocats de Girona Albert Sierra, diputat del torn d´Ofici, valora els resultats: «En termes generals, no està gens malament, la dada objectiva és que hi ha hagut una reducció en el nombre d´actuacions dels lletrats a la província. És complicat predir que passarà l´any que ve, però sembla que en línies generals tot es va estabilitzant. En números anirem allà mateix».
Al col·legi de Girona una de les xifres que ha augmentat, però, ha estat el torn d´ofici civil en un 14,5%. Albert Sierra ha assegurat que: «Nosaltres no agafem l´augment del torn civil com una cosa dolenta, és simplement que hi ha més demanda, un augment de justícia gratuïta. Que la gent hagi sol·licitat més advocats d´ofici significa que hi ha més litigis i conflictes, o bé que la gent ha empobrit més i es dirigeix més a la justícia gratuïta en comptes d´anar a un advocat privat per exemple». Igual que a tot Catalunya, les comarques de Girona atribueixen el motiu a l´increment dels processos hipotecaris dels darrers anys. També a les demandes d´actes complerts de divorcis o separacions matrimonials i de parelles de fet, sobretot aquest darrer any 2014.
Aquest augment del torn d´ofici civil no s´ha vist reflectit als números del col·legi de Figueres, on a diferència de la tendència general el torn d´ofici civil ha disminuït en un 13%. El que ha augmentat, però, ha estat la demanda de justícia gratuïta en àmbit penal, on la pujada a l´Alt Empordà ha estat de l´1,8% respecte a la baixada d´un 4,5% en aquest àmbit del col·legi gironí. Joan Ramon Puig, degà del Col·legi d´advocats de Figueres, atribuix l´augment a motius geogràfics. «L´únic barem que ha pujat ha estat el penal i no creiem que sigui tan significatiu. S´han gestionat 2.850 casos repartits en 12 mesos. Al final són només 4 casos més cada mes a diferència de l´any 2013. És lògic que a Figueres hagi pujat el Torn d´ofici penal, ja que hi ha més problemàtiques que no pas en altres comarques catalanes a causa de la costa i inevitablement de la frontera. Tot i així en comparació amb altres anys aquest estiu no tenim tant volum de feina i el dia a dia és més tranquil».
Font: Diari de Girona
PREGUNTA:
La nostra empresa acaba d’adquirir una companyia i anem a comunicar la subrogació als treballadors afectats. Estan obligats els treballadors a acceptar que a partir d’ara el seu nou ocupador és la nostra empresa?
RESPOSTA:
El canvi de titularitat d’una empresa, d’un centre de treball o d’una unitat productiva autònoma no extingeix per si mateix la relació laboral amb els treballadors que en formen part, i el nou empresari subrogat en els drets i obligacions laborals i de Seguretat Social de l’anterior, incloent tots els compromisos que hagués adquirit l’empresa cedent amb els seus treballadors.
L’acceptació del treballador no és necessària, ja que aquest ha d’acatar la subrogació i, si no està d’acord, únicament podrà comunicar la seva baixa voluntària. Ara bé, en el cas que es produís la subrogació de manera irregular (per exemple, perquè la nova empresa no respecti algun dels drets que el treballador tingués), llavors el treballador podria demandar a la seva empresa a l’entendre que s’ha produït una modificació substancial encoberta de les condicions de treball i, si el jutge falla a favor seu, obligarà a la seva empresa a reposar al treballador en les mateixes condicions que tenia en l’anterior empresa.
La seva empresa ha de comunicar per escrit la subrogació a cada un dels treballadors afectats i enviar una còpia de l’escrit al Servei Públic d’Ocupació Estatal
Via: ASESORIZA
¿Puede negarse el trabajador a pasar a trabajar para otra empresa en caso de subrogación?
PREGUNTA: Nuestra empresa acaba de adquirir una compañía y vamos a comunicar la subrogación a los trabajadores afectados. ¿Están obligados los trabajadores a aceptar que a partir de ahora su nuevo empleador es nuestra empresa?
RESPUESTA:
El cambio de titularidad de una empresa, de un centro de trabajo o de una unidad productiva autónoma no extingue por sí mismo la relación laboral con los trabajadores que forman parte de ella, quedando el nuevo empresario subrogado en los derechos y obligaciones laborales y de Seguridad Social del anterior, incluyendo todos los compromisos que hubiese adquirido la empresa cedente con sus trabajadores.
La aceptación del trabajador no es necesaria, ya que éste tiene que acatar la subrogación y, si no está de acuerdo, únicamente podrá comunicar su baja voluntaria. Ahora bien, en caso de que se produjese la subrogación de manera irregular (por ejemplo, porque la nueva empresa no respete alguno de los derechos que el trabajador tuviera), entonces el trabajador podría demandar a su empresa al entender que se ha producido una modificación sustancial encubierta de las condiciones de trabajo y, si el juez falla a su favor, obligará a su empresa a reponer al trabajador en las mismas condiciones que tenía en la anterior empresa.
Su empresa debe comunicar por escrito la subrogación a cada uno de los trabajadores afectados y enviar una copia de dicho escrito al Servicio Público de Empleo Estatal
Via: ASESORIZA
Consideren que l’objectiu se centra a reeducar i protegir l’interès del menor
La fiscal general de l’Estat, Consuelo Madrigal, i nombrosos juristes consultats per EL PERIÓDICO avalen sense fissures l’actual legislació del menor, que exonera de responsabilitat penal els menors de 14 anys. Només alguns advocats precisen que es podria modificar algun aspecte de la normativa actual, en el sentit que hauria de ser un jutge i no l’Administració autonòmica, com és el cas, qui s’encarregui de valorar la situació del nen o nena que hagi comès un delicte. Tots ells recolzen que el principal objectiu és que els menors assumeixin el que han fet i treballar amb ells, des del punt de vista educatiu i psicològic, perquè no ho tornin a repetir. El càstig, com a tal, no és la solució.
La polèmica sobre la possibilitat de rebaixar l’edat penal s’ha reobert arran de la mort del professor de l’institut Joan Fuster a mans d’un alumne de 13 anys. Dilluns, el nen, després d’entrar al col·legi amb una ballesta, un ganivet de muntanya, un pic de muntanya i un còctel molotov, va matar el docent i va ferir una professora i diversos alumnes. La consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, va assegurar ahir que l’estudiant «podria estar dos o tres anys sota atenció continuada» de la Direcció General d’Atenció a la Infància, però que això depèn del dictamen que es realitzi.
Sectors conservadors de la societat, com sol passar en casos de delictes greus comesos per menors que no són imputables, han tornat a reclamar una modificació de la llei per rebaixar l’edat penal, com es va fer al seu dia a Anglaterra. En aquell país, la responsabilitat penal es va baixar als 10 anys arran del cas ocorregut el 1993, quan els nens A i B (tots dos de 10 anys) van raptar, torturar i assassinar un altre de dos.
La fiscal general de l’Estat, Consuelo Madrigal, que ahir era a Barcelona, es va mostrar frontalment en contra de la possibilitat de rebaixar l’edat penal a Espanya. «És una decisió del legislador, però el Comitè dels Drets de l’Infant de l’ONU anima tots els estats a elevar les seves edats de responsabilitat penal i, als que ja la tenen en 14 anys, a no rebaixar-la». Madrigal veu «positives» aquestes recomanacions, però això no significa que no s’hagin de prendre mesures en l’àmbit de la protecció jurídica dels menors. Va assenyalar que el fet que no s’hagi de rebaixar l’edat penal no exclou que es facin «reflexions» en àmbits com el sanitari o l’educatiu.
LA PREVENCIÓ
L’advocada Maria Pascual, del despatx González Franco, sosté que «l’interès del menor és el que ha de regir la legislació penal» i que un cas concret i aïllat no ha de motivar que es portin a terme «revisions». Al seu parer, «en l’àmbit dels menors, l’objectiu ha de ser la prevenció, en lloc del càstig». I ressalta que les mesures que s’han d’adoptar en casos com el de l’institut Joan Fuster «han d’anar orientades a l’àmbit educatiu, no solament a l’escola sinó, en especial, al seu entorn immediat, a la família».
La lletrada destaca que «en el si més íntim de la família és on s’ha d’estar alerta amb els comportaments dels fills, preocupar-se per com se senten, acompanyar-los en l’accés a la informació, veure amb qui van i què fan. És en aquest àmbit, el de la teràpia familiar, en el qual s’ha de focalitzar la reeducació del menor a través d’un treball de mediació i reparació psicològica. Àmbits, tots aquests, en els quals el dret penal no té cabuda ni sentit».
En un sentit similar s’expressa Xavier Puigdollers, president de la secció d’infància i adolescència del Col·legi d’Advocats de Barcelona. «Estem parlant d’un nen. La llei el reconeix com un menor d’edat perquè s’està formant; està creixent. Fins als 14 anys no tenen responsabilitat penal perquè els falta maduresa. S’ha de mantenir aquest límit», sentencia. El nen ha d’estar protegit. «¿Es fa tot el possible? ¿Ningú havia escoltat l’alumne del Joan Fuster? ¿Les escoles compten amb els mitjans necessaris? ¿La família té temps suficient per atendre els seus fills? Rebaixar l’edat penal no és la solució, sinó la reeducació perquè assimili el mal causat».
UN JUTGE
L’advocada Leire López, del despatx Vosseler, opina que l’edat penal no s’ha de tocar, però que no és l’Administració qui ha d’avaluar la situació en què es troba el nen que comet una infracció penal, sinó un jutge, ja que aquest podria decretar l’internament del nen en un centre d’acollida de menors per aplicar-li mesures «efectives de tractament». L’Administració, afegeix, no pot acabar privant de llibertat un nen i donar-li només tractament terapèutic i psicològic. Però en alguns casos greus, s’haurien d’aplicar també «mesures de seguretat», com ara l’internament, afirma la lletrada.
Font: Elperiódico.com
La Biblioteca del Col·legi d’Advocats de Barcelona inicia un cicle de conferències que sota el títol ‘Dret per a no juristes’ vol donar a conèixer de forma planera i senzilla diferents conceptes jurídics i també analitzar diverses situacions socials que es donen en la nostra societat arran dels canvis normatius que s’estan produint.
Les sessions tindran lloc el tercer dimarts de cada mes, a les 19h, en un espai emblemàtic com és la Biblioteca del Col·legi, considerada una de les millors biblioteques jurídiques privades d’Europa.
21 d’abril a les 19h: Què és el dret?
La sessió inaugural d’aquest cicle -que tindrà lloc el dimarts 21 d’abril, a les 19h- estarà presidida pel degà d’aquesta Corporació, Oriol Rusca, i per l’advocat, coordinador d’aquesta activitat i president de l’ANUE, Eduard Sagarra. Aquesta primera conferència, que versarà sobre Què és el dret? es farà en un lloc excepcional com és la Sala de Lectura de la Biblioteca de l’ICAB i anirà a càrrec de l’advocat Màrius Miró.
La inscripció és gratuïta i s’ha de fer a través del següent enllaç:
19 de maig a les 19h: Què és un imputat?
En la segona conferència s’explicarà Què és un imputat?. L’exposició anirà a càrrec del diputat de la Junta de Govern de l’ICAB Jorge Navarro i tindrà lloc el dimarts 19 de maig, a les 19h, a la Sala de Dret Marítim de la Biblioteca.
La inscripció és gratuïta i s’ha de fer a través del següent enllaç:
16 de juny a les 19h: Els estrangers i les fronteres’
La tercera i última sessió d’aquest cicle tractarà sobre Els estrangers i les fronteres: les tanques de Ceuta i Melilla. La conferència anirà a càrrec de l’advocat Eduard Sagarra i se celebrarà el dimarts 16 de juny, a les 19h, a la mateixa Sala de Dret Marítim de la Biblioteca.
La inscripció és gratuïta i s’ha de fer a través del següent enllaç:
Avui dimarts, 7 d’abril, comença la campanya de la renda, l’última amb l’anterior regulació de l’IRPF després de l’entrada en vigor de la reforma tributària el gener passat. Les declaracions de l’any que ve ja hauran de fer-se d’acord amb la nova normativa. A Espai Jurídic t’oferim el servei d’elaboració i presentació dels impostos corresponents a l’IRPF.
El contribuent pot sol·licitar a Hisenda des d’aquest dimarts les seves dades fiscals i l’esborrany de la declaració, que podrà confirmar per internet. Com a novetat, s’avança el termini per presentar telemàticament totes les declaracions del programa PADRE. Per tant, moltes de les devolucions es podran rebre abans. A partir del 6 de maig es podrà demanar ajuda per fer la declaració a través del servei de cita prèvia i, des de l’11 de maig, qui vulgui podrà presentar la declaració presencialment en una entitat financera o una oficina tributària. El termini acaba el 25 de juny per a les declaracions que resultin a ingressar i el 30, per a les que tinguin dret a devolució.
Text i font: eljurista.cat
El Col·legi d’Advocats de Barcelona (ICAB) mostra la seva preocupació més profunda davant l’aprovació del nou Codi Penal i de la Llei de orgànica de protecció de la seguretat ciutadania, que ha fet avui el Consell de Ministres.
Codi Penal
Des d’aquesta corporació es considera totalment innecessària la reforma del Codi penal tenint em compte que no hi ha cap informe que mostri la necessitat de fer els importants canvis que introdueix. “Cal tenir en compte que la reforma del Codi penal no és menor, sinó que modifica 250 articles del text anterior, més d’una tercera part, i comporta un enduriment de la resposta penal”, ha afirmat el degà del Col·legi d’Advocats de Barcelona, Oriol Rusca.
El degà dels advocats de Barcelona també argumenta “que l’índex de delinqüència a Espanya és baix en comparació amb d’altres països, i justament la situació és la inversa, ja que els índex de delinqüència han baixat en els darrers 11 anys a excepció dels delictes d’estafa i de robatori amb força, però en qualsevol cas aquest fet no justifica un canvi que comporta una restricció de les llibertats de les persones i un enduriment de les penes, ja que moltes faltes passen a ser delictes”.
En aquest sentit, Rusca ha qualificat de “molt greu” que es pretengui aparentar que s’estan suprimint les faltes que fins ara regulava el Codi penal, quan la realitat és que moltes d’elles passen a configurar-se com a delictes lleus o com a infraccions administratives incorporades a la Llei orgànica de protecció de la seguretat ciutadana. La primera decisió legislativa comportarà, com a conseqüència, penes més greus per a determinades conductes regulades fins ara; la segona portarà a sancions administratives d’import econòmic molt greu.
Des d’aquesta corporació també es critica que la redacció d’aquest nou Codi Penal comporta una manca de seguretat jurídica per als ciutadans en moltes de les conductes que regula, com a conseqüència de la descripció i utilització d’expressions ambigües o valoratives en moltes de les figures penals que es tipifiquen.
Des de l’ICAB també es considera un error la introducció de la “pena de presó permanent revisable”, perquè a Espanya la durada de les penes pot arribar fins als 40 anys efectius d’estada a presó, període que està per sobre dels canons europeus. Aquest enduriment de les penes no determina una major seguretat alhora de viure en una societat democràtica. I per això es rebutja que en un estat democràtic el dret penal es converteixi en un element d’exclusió social, sancionador de la pobresa i de control indeterminat de la ciutadania en mans d’uns pocs.
“La pena permanent revisable és una cadena perpetua encoberta que no respecta la dignitat de l’ésser humà”, ha sentenciat Rusca.
Llei orgànica de protecció de la seguretat ciutadana
L’aprovació del nou Codi Penal juntament amb l’aprovació també avui de la Llei orgànica de protecció de la seguretat ciutadana es configura com un pas més en aquesta regulació restrictiva dels drets dels ciutadans. Per aquest motiu Rusca critica que la legislació actual s’està traduint en la creació d’una xarxa normativa (reforma del codi penal, la llei de seguretat ciutadana) que limita les llibertats dels ciutadans.
En relació a la coneguda com a “llei mordaça”, l’ICAB denuncia que a l’igual que en el nou text del codi penal s’usen expressions avaluables i poc precises a l’hora de sancionar conductes dels ciutadans, fet que provoca inseguretat jurídica.
Segons els degà del Col·legi d’Advocats de Barcelona “aquestes reformes tan importants s’haurien de fer des d’un gran consens polític i social. No aporten solucions als problemes de la ciutadania i són essencialment demagògiques i electoralistes”.