El Pla de control tributari 2015 preveu que Hisenda rastregi més de 200.000 webs i les xarxes socials per perseguir el frau fiscal. L’Agència Tributària va anunciarque preveu “la captació a internet d’informació tributària rellevant”. Tal com es pot llegir a la resolució sobre el Pla tributari publicada al BOE Hisenda tindrà més en compte que mai la informació aconseguida a través d’internet. En concret, explica que se centrarà en aquests aspectes:
- “Captarà i explotarà” informació d’internet “que permeti descobrir activitats ocultes” o “béns objecte de comerç il·lícit”. Així, per exemple, s’investigaran els particulars i empreses que ofereixen pisos o habitacions a turistes a través d’internet a través de portals com ara Airbnb.
- Hisenda recollirà informació d’internet per ordenar-la en bases de dades i analitzar-la després. Analitzarà activitats a internet que indiquin “patrons de risc fiscal”.
- Es faran “actuacions de control” a fabricants i prestadors de serveis que venguin a través t’internet. Es buscaran “indicis d’èxit de les pàgines de comerç electrònic” a través d’estudis d’empreses especialitzades, la valoració de la seva web i de la informació publicada a les xarxes socials.
- Pel que fa a les xarxes socials Hisenda farà servir “tècniques d’anàlisi” per investigar les operacions comercials de “diferents agents econòmics” i identificar “patrons de comportament que es corresponguin a activitats defraudadores”, com ara testaferros. Aquestes tècniques es faran servir tant per decidir qui investigar com per comprovar si allò que declara és real.
- De manera presencial els treballadors d’Hisenda faran inspeccions buscant “programari de doble ús” que permet, a alguns negocis, dur una doble comptabilitat informatitzada i manipular la facturació real.
Text i font: DIARI ARA
Els impostos i les cotitzacions socials que paguen els ciutadans de l’Estat s’apujaran mig punt l’any vinent, i arribaran al 34,1% tot i la rebaixa en l’IRPF i en l’impost de societats, que entrarà en vigor l’1 de gener del 2015 segons el pla pressupostari del 2015 que el govern espanyol ha enviat a Brussel·les.
En aquest document també s’hi especifica que les reformes de l’IRPF i l’impost de societats suposaran una baixa en ingressos per a l’Estat de més de 3.800 milions d’euros. Tot i això, els contribuents no veuran minvar la seva càrrega fiscal, ans al contrari. L’augment fiscal es produirà tant per l’augment de la pressió fiscal dels impostos sobre la producció i importacions, que passarà de l’11,29% a l’11,64%, com per l’augment de la pressió fiscal dels impostos corrents sobre la renda i la riquesa, que augmentarà fins al 10,33%, des del 10,28% d’enguany. La pressió fiscal dels impostos sobre el capital i la de cotitzacions socials pràcticament es mantindran.
Per tipus de despesa, es retalla en percentatge del PIB la remuneració dels treballadors
públics –del 10,75% enguany al 10,39% el 2015–, pel descens en el nombre d’aquests
empleats. També baixa el nombre de transferències socials –del 18,71% al 18,34%–, i les
prestacions d’atur –del 2,39% al 2,29%–, perquè se n’esperen menys.
Font: El Punt Avui
La Hisenda espanyola perd cada any una mitjana de 23.600 milions d’euros per l’IVA no recaptat, segons les conclusions d’una tesi doctoral sobre el frau fiscal a Espanya que s’acaba de presentar a la Universitat de Salamanca. La pèrdua de recaptació de l’IVA representa un 32,7% anual i equival al 2,4% del PIB, d’acord amb els càlculs de la tesi, dirigida pel doctor Francisco Javier Braña.
L’estudi analitza la dècada que va del 2003 al 2012 i compara les dades oficials de la comptabilitat espanyola, elaborades per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), amb les xifres de recaptació de l’Agència Tributària. D’aquesta manera, similar al mètode aplicat en la majoria de països europeus, l’autor de la tesi arriba a la conclusió que el “forat fiscal” de l’IVA (o “tax gap”, com l’anomena el Tresor britànic) és de 23,6 milers de milions d’euros anuals, una dada que el govern espanyol no ha volgut calcular mai fins al moment.
El mateix estudi analitza l’impost sobre la renda, l’IRPF, i detecta una diferència mitjana de 140.400 milions d’euros anuals entre els ingressos percebuts pels contribuents i els ingressos declarats. La tesi no calcula quants diners deixa de recaptar Hisenda per aquest motiu, ja que l’IRPF és un impost progressiu (depèn del nivell de renda de cada contribuent) i és molt difícil estimar el volum del frau. Però sí que dóna pistes del que representen els 140 milers de milions i escaig d’ingressos no declarats, que equivalen el 22,6% dels ingressos realment percebuts pels contribuents i representen un 14,1% del PIB cada any.
Les xifres de la tesi dirigida per Francisco Javier Braña són les més recents disponibles fins al moment i confirmen les estimacions d’estudis anteriors sobre l’elevat grau de frau fiscal a Espanya.
Font:324.cat
Una de les preocupacions que els últims mesos tenen a sobre de la taula els responsables de moltes associacions és la reforma fiscal i del mecenatge que prepara el govern de l’Estat. En cas d’aprovar-se la reforma fiscal, ja aprovada pel govern espanyol i que ara s’està tramitant al Congrés dels Diputats, totes les entitats no lucratives estaran obligades a presentar l’impost de societats, amb independència de la seva activitat i volum pressupostari. Una novetat que pot convertir-se en un obstacle molt gran per a la gestió, sobretot en el cas d’associacions petites.
Suport Associatiu –l’entitat de Fundesplai que s’encarrega de donar assessorament a més d’un miler d’organitzacions del tercer sector– va celebrar ahir una jornada per plantejar aquest i altres canvis i obligacions que comportarà per a les entitats la reforma fiscal. Hi van participar la gerent de Suport Associatiu, Núria Valls; el diputat de CiU Carles Campuzano, responsable de temes socials dins del grup parlamentari, i l’advocat Diego Artacho. “Una prova de la preocupació és que les places que es van oferir es van omplir de seguida”, va indicar un portaveu dels organitzadors.
Es calcula que més de 45.000 associacions resultaran afectades greument per aquests canvis legislatius. Actualment, les entitats més grans ja l’han de presentar, però les petites que no fan cap activitat econòmica no en tenien fins ara cap obligació. La gerent de Suport Associatiu va explicar que per a moltes no suposarà haver de pagar a Hisenda, però sí que la gestió serà molt més complicada que no pas ara. “Per a les associacions formades per voluntaris i amb pocs recursos, sobretot provinents de les quotes dels socis i dels donatius, suposarà una dificultat important”, va plantejar. Seria el cas d’entitats culturals, veïnals, socials, de mares i pares, de lleure i clubs esportius, que podrien ser sancionades per l’agència tributària si al final no presentessin la declaració de l’impost de societats.
Font: Elpuntavui.cat
El secretari d’estat de Cultura, José María Lasalle, ha anunciat que “afortunadament per primera vegada” hi haurà un augment en la partida de Cultura dels pressupostos generals de l’Estat (PGE) i alhora ha confirmat que el mecenatge no tindrà una llei pròpia.
Lasalle ha afirmat que hi haurà mecenatge, però a través d’incentius fiscals. És a dir, que la llei que van prometre a principi de legislatura i que consideraven prioritària, finalment no serà una llei, però els seus beneficis provindran de la reforma fiscal i la regulació de les fundacions que prepara el Ministeri de Justícia. “Si volem entrar en batalla de nominalismes, podem fer-ho”, ha assenyalat, i ha dit que si existeixen “incentius fiscals que impliquin deduccions sobre l’impost de la renda o de societats” ja n’hi ha prou.
“Per primera vegada el mecenatge comptarà a Espanya amb la introducció del micromecenatge. Ja no cal ser ric per ser mecenes: si això no és una llei de mecenatge, que baixi Déu i ho vegi”, ha dit.
Font: Ara.cat
Després dels dubtes generats sobre l’inici de l’aplicació efectiva de la nova llei de l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF), el secretari d’estat d’Hisenda, Miguel Ferre, ha assegurat que l’objectiu del govern espanyol és que l’impacte de la reforma fiscal sobre els contribuents es comenci a notar ja en les nòmines del mes de gener del 2015, quan, segons va dir, estarà preparat el reglament i el programa de retencions que serveixi de guia als responsables de comptabilitat i personal de les empreses.
En una jornada organitzada per la consultora EY i l’Associació per al Progrés de la Direcció (APD), Ferre va remarca que “no és que Espanya es pugui permetre abaixar els impostos, és que necessita una reducció de la càrrega fiscal per a la recuperació de l’economia i l’ocupació”. En aquest sentit, va indicar que s’han detectat signes que l’economia espanyola està millorant, com ara un augment de la recaptació per IVA del 7%.
El secretari d’estat va defensar que aquest és el moment adequat per fer una reforma fiscal que incideixi en la recuperació en un cercle virtuós i que, al seu parer, és “perfectament sostenible”. Respecte al text definitiu de la nova normativa, va anunciar la voluntat del govern espanyol d’enriquir-la amb aportacions d’altres partits durant la tramitació parlamentària “sempre que no es perdi l’objectiu fonamental”. Pel que fa a la incidència de la reforma fiscal a Catalunya, Ferre va explicar que beneficiarà unes 200.000 pimes (el 19% del total estatal), 67.000 autònoms i 1.200 empreses que inverteixen en R+D, i també els ciutadans, que augmentaran el seu poder adquisitiu per la reducció de l’IRPF. En el cas de l’impost sobre la renda, calcula que l’impacte mitjà d’estalvi fiscal per als ciutadans serà del 12,5%, i va concretar que per a rendes inferiors a 24.000 euros l’estalvi serà del 23%.
Autofinançament
El secretari d’estat d’Hisenda, que també va celebrar un acte empresarial a la seu de Foment del Treball, va destacar que, després de l’elevat endeutament públic i privat, la reforma fiscal incentiva l’autofinançament empresarial davant l’endeutament bancari, de manera que les companyies estalviïn part dels seus beneficis per a inversions futures a través de la reserva de capitalització o, en el cas de les pimes, de la reserva d’anivellament.
La recuperació “perd impuls”
El president del Banc Central Europeu (BCE), Mario Draghi, va avisar ahir que la recuperació de la zona euro “està perdent impuls” i que l’elevat atur i la falta de crèdit actuen com a fre per al creixement. En una compareixença al Parlament Europeu, Draghi es va mostrar disposat a activar més mesures no convencionals per combatre el risc d’un període prolongat de baixa inflació, però va reclamar als estats membres reformes estructurals perquè la seva actuació tingui efectes.
El creixement es va estancar el segon trimestre i els indicadors registrats durant l’estiu són “més dèbils del previst”, va dir el banquer. Alhora, va alertar dels riscos d’un augment de les tensions geopolítiques i d’insuficients reformes estructurals.
Font: Icag.cat