TS, 1a, S 9 Des. 2015. Ref. 2482/2013
Ref. CJ 697/2016
TS Sala Primera, del Civil, S 700/2015, 9 des. Ponent: Baena Ruiz, Eduardo
Diversos comuners (mare i fills) van exercitar contra un altre d’ells (filla i germana dels demandants), acció sobre regulació de l’ús de la casa familiar (bé comú), sol·licitant el repartiment de l’ús de la mateixa per torns alterns i successius.
El Jutjat va estimar la demanda però l’Audiència Provincial va revocar la sentència i va desestimar la demanda. El Tribunal Suprem estima en part el recurs de cassació interposat pels demandants, casa la sentència recorreguda i estima parcialment el recurs d’apel·lació interposat per la demandada, únicament pel que fa a les condicions d’ús de la casa.
El Tribunal assenyala que la qüestió a dilucidar es redueix a la fixació de la participació de cada comuner en l’ús i gaudi del bé, ja que no resulta rellevant a la fi perseguida que, després de la mort de l’espòs i pare dels litigants, en relació amb l’habitatge conflueixi una comunitat postganancial i una comunitat hereditària o, per contra, només aquesta última, ja que la comunitat que sorgeix en el període de comunitat postganancial és equiparable a la hereditària, de manera que pel que fa als efectes de l’ús i gaudi de la cosa comuna s’aplicaran les normes de la comunitat hereditària en els dos supòsits. I aquestes regles seran les normes de la comunitat de béns (art. 394 i següents CC).
En aquest sentit, l’art. 394 CC disposa que cada partícip podrà servir-se de les coses comunes, sempre que disposi d’elles conforme al seu destí i de manera que no perjudiqui l’interès de la comunitat, ni impedeixi als copartícips utilitzar-les segons el seu dret.
D’acord amb això, la jurisprudència ha admès la possessió i l’ús de la cosa comuna per tots els cohereus, ús que és solidari, precisant que la utilització de la finca per un de sol, excloent el gaudi o ús dels altres, és il·legítim . Aquesta és la situació del supòsit enjudiciat en què l’ús i gaudi del bé és exclusiu de la demandada.
Per tant, el Tribunal declara que la solució seria l’ús i gaudi solidari del bé per tots els copartícips. No obstant això, puntualitza, tal solució ha de modular quan es donen situacions singulars, com la jutjada, en tractar-se d’un habitatge indivisible en la qual la convivència de tots els comuners és impossible pel conflicte permanent que existeix entre ells.
Precisament, atenent a circumstàncies de tal naturalesa, la Sala s’ha inclinat, en ocasions anteriors, per un successiu i cronològic ús exclusiu de l’habitatge per cada un dels comuners, ja que la norma general de solidaritat i simultaneïtat no es pot entendre de manera absoluta i per tot supòsit, sinó que podrà temperar a les circumstàncies personals i materials que concorrin en el cas enjudiciat.
La dificultat del cas rau a determinar en quin quotes es distribuirà l’ús i gaudi de l’habitatge, ja que si bé les dels germans seran sempre iguals i no són objecte de discussió, la de la mare i esposa del causant ha de ventilar en el procediment de liquidació del patrimoni comú.
Tractant de conciliar tots els interessos fins que es liquidi l’herència i es realitzin les concretes adjudicacions, el Tribunal considera adequat l’ús i gaudi successiu i cronològic de l’habitatge, atribuint a la mare, fins que hi hagi un pronunciament definitiu, una quota del 33 , 33%, sent aquesta sobre la qual s’han de calcular els dies anuals d’ús i gaudi de l’habitatge, ia partir del torn que esculli la mare, el repartiment de l’ús de la casa serà per torns alterns i successius fixats per un sorteig únic pels germans.
Finalment, el Tribunal declara com doctrina que «l’aplicació de torns d’ocupació amb ús exclusiu per períodes successius i recurrents serà considerada com una fórmula justa i aplicable als casos de comuners d’habitatges quan no sigui possible o aconsellable l’ús solidari o compartit i la comunitat o algun comuner així ho insti ».
El Congrés ha donat llum verda al projecte de Llei de Jurisdicció Voluntària que permet als notaris i als secretaris judicials la tramitació de noces i divorcis i eleva l’edat mínima per casar-se de 14 a 16 anys .
Amb 23 vots a favor, tots del PP, 15 en contra i 2 abstencions (CiU i PNB) la Comissió de Justícia ha aprovat el text, amb competència legislativa plena, que incorpora un centenar de les 451 esmenes a l’articulat, la majoria d’elles dels populars, i que ara passa al Senat. El text obre les portes al fet que els notaris puguin, previ pagament d’una quantitat, casar o divorciar, en aquest últim cas la condició que siguin de mutu acord i sense que hi hagi ni menors a càrrec ni persones amb discapacitat en el procés. A més, gràcies a una esmena del PP s’amplia també aquesta possibilitat als secretaris judicials, que podran fer dos tràmits de forma gratuïta. D’aquesta manera seran competents per a celebrar el matrimoni l’alcalde del municipi o regidor en qui aquest delegui, el notari, el secretari judicial, l’encarregat del Registre Civil així com el funcionari diplomàtic o consular encarregat del Registre Civil a l’estranger. A partir d’ara, l’edat mínima per contraure matrimoni seran els 16 anys, la mateixa que la de consentiment sexual, de manera que s’elimina la possibilitat que un jove pugui emancipar als 14 per casar-se, com passava fins ara. En línies generals, la norma tracta d’alliberar els jutges de tasques que no són estrictament jurisdiccionals en què no hi hagi litigi entre parts, per tal de descongestionar l’Administració de Justícia, perquè determinats afers siguin resolts per altres operadors com notaris, registradors i secretaris judicials. Així, per exemple, un ciutadà podrà optar per casar-se de forma gratuïta davant un secretari judicial o acudir a un notari mitjançant pagament, en cas que prefereixi guanyar temps en la tramitació del seu expedient de matrimoni. Entre d’altres novetats, la nova llei permetrà celebrar els jutges de pau actes del conciliació quan la quantitat no superi els 6.000 euros, i estableix la necessitat que advocats i procuradors estiguin presents en aquells assumptes en què hi hagi controvèrsia entre a les parts. A més, la llei introdueix el reconeixement d’efectes civils dels matrimonis celebrats pels ritus budista, mormó, ortodox i dels testimonis de Jehovà, que s’uneixen així a la catòlica, musulmana i jueva. La Jurisdicció Voluntària serà d’aplicació en algunes matèries de l’ordre civil i mercantil, ja que el jutge ha de resoldre els expedients en matèria de persones i família, com els drets de menors o les donacions d’òrgans, alhora que s’ocuparà també a diversos assumptes en matèria mercantil i de dret successori. En el debat parlamentari, tots els grups han defensat la necessitat de regular la jurisdicció voluntària en l’ordenament jurídic, si bé l’oposició ha denunciat la “excessiva” atribució de funcions a registradors i notaris, així com les “nombroses autoenmiendas” del PP que han creat un “text nou”. Davant les crítiques, la diputada popular Beatriz Escudero ha reconegut els canvis introduïts pels populars, però els ha atribuït al relleu al Ministeri de Justícia que ha volgut “deixar la seva empremta” i per la multitud de normes a què afecta aquesta nova llei . No obstant això, el socialista Gabriel Echávarri ha denunciat que el text suposa un “frau de llei”, ja que els populars han esmenat la majoria del seu propi articulat, alhora que ha assenyalat que la reforma “privatitza” la Jurisdicció Voluntària per “beneficiar notaris i registradors “. Més crític ha estat que Gaspar Llamazares (Esquerra Plural) que ha assenyalat que la norma respon a “una opció política concreta i no a l’interès general” i ha advertit que “no hauria de portar-se a terme sense la redefinició de notaris i registradors com a funcionaris públics “.
Font: AGENCIA EFE
Imatge: Pinterest
Hisenda rastrejarà més de 200.000 dominis d’internet a la recerca de frau i usarà les xarxes socials per controlar el comerç electrònic i l’economia digital. L’Agència Tributària centrarà les seves actuacions aquest any en diversos eixos, entre ells l’economia submergida, i dins d’aquest apartat posarà el focus en el sector serveis i les activitats turístiques per descobrir activitats i rendes ocultes. En aquest sentit, actuarà sobre aquells particulars que, de manera “opaca”, cedeixen totalment o parcialment habitatges per Internet o altres vies amb finalitats turístiques.
Segons consta en el Pla de Control Tributari i Duaner dissenyat per l’Agència per a aquest any, s’actuarà també sobre aquelles empreses turístiques regulars que no compleixen degudament les seves obligacions fiscals i es realitzaran actuacions presencials per a la detecció de lloguers irregulars no declarats. Al seu torn, s’impulsarà també les actuacions de control en aquells casos en què s’apreciï l’existència de riscos significatius d’infradeclaració de l’activitat.
Així mateix, l’Agència Tributària posarà el focus aquest any en l’anomenat programari de doble ús ‘, emprat per determinats negocis per ocultar vendes i manipular la comptabilitat com a pas previ per falsejar les seves declaracions tributàries, o que alterin la facturació real, remunerin tiquets i modifiquin els preus.
Per a això, realitzarà intervencions presencials a les seus d’aquests negocis amb personal d’auditoria informàtica que analitzarà i verificarà els programes o arxius d’equips electrònics dels obligats tributaris, i també es realitzaran actuacions presencials dirigides a comprovar el compliment de la limitació de pagaments en efectiu.
“Aquests comportaments es consideren especialment greus, atès que posen de manifest la voluntat expressa i deliberada de defraudar la Hisenda Pública mitjançant la infradeclaració de vendes respecte dels nivells reals de facturació, a més de suposar una greu alteració de les condicions generals de competència” , subratlla l’Agència Tributària.
Text i font: elderecho.com
Text i font: Nació Digital
La sala primera del Tribunal Constitucional (TC) ha acceptat el recurs d’empara d’una dona que es va quedar embarassada després d’haver-se sotmés a la implantació d’un dispositiu anticonceptiu a l’hospital Germans Trias i Pujol de Badalona. L’afectada va donar a llum una nena a qui la Generalitat va reconèixer un grau de minusvalidesa del 70%.
El TC reclama al Tribunal Suprem que repeteixi la sentència i anul·la d’aquesta manera dues resolucions de la Sala del Contenciós-Administratiu, que havia rebutjat la reclamació de responsabilitat patrimonial formulada contra l’Institut Català de la Salut (ICS).
Els fets es remunten al juny del 2005 quan la demandant, que respon a les inicials R.D.S.O. va acudir al centre hospitalari esmentat perquè se li col·loqués a l’extremitat superior esquerra un dispositiu anticonceptiu anomenat “Implanon”, que té efectes durant tres anys.
A l’octubre del mateix any, però, l’Hospital Clínic de Barcelona va certificar el seu estat de gestació de 9 setmanes i el 19 d’abril del 2006 va donar a llum una nena al mateix centre. La nounada va néixer amb una malaltia de caràcter hereditari anomenada “anèmia hemolítica crònica”, en la seva forma greu. Aquesta afecció podria haver-se evitat amb el tractament oportú en un embaràs programat.
Arran del succeït R.D.S.O va presentar una reclamació de responsabilitat patrimonial davant l’ICS per “negligència en la prestació del servei sanitari”. Els seus advocats sostenen que en realitat no li havien implantat res.
Entre els anys 2010 i 2012 el Tribunal Suprem va desestimar els seus recursos perquè considerava que se li havia col·locat l’anticonceptiu. La decisió es va prendre d’acord amb la declaració judicial del doctor Pérez Galdós, de l’Hospital Germans Trias i Pujol, i al fet que fos la demandant qui adquirís l’anticonceptiu en una farmàcia.
Text i font: Nació Digital
Text: Anna Jiménez Font: eljurista.cat Sembla que poc o res pugui escapar de les xarxes socials; i per descomptat, la justícia no en serà una excepció. El supòsit de fet que es planteja en el cas de què parlem en aquest article és el següent:
Des de 19 d’agost que 2013 que A empra el perfil de Twitter de B per a fer comentaris despectius envers la persona d’aquest últim. Entre d’altres, A li regala paraules tals coms “imbécil”, “empresario de postín corrupto”, “golfo”, “emites facturas falsas”, “te llevas la pasta de los desempleados andaluces ilegalmente”, “cobras dinero hurtado a desempleados por un servicio facturado, pero no realizado”. Davant d’aquests fets, B exercita l’acció civil de protecció de l’honor i la pròpia imatge conforme a la Llei Orgànica 1/1982 de 5 de maig, sol·licitant que es declari que A ha comés una intromissió il·legítima contra el seu honor i que se’l condemni a indemnitzar-lo amb 30.000€, a esborrar els comentaris lesius del perfil de la xarxa social i a publicar la sentència o la seva resolució al mateix perfil on es va cometre la intromissió il·legítima sense que càpiga emparar-la sota el paraigües de la llibertat d’expressió i informació, reconegudes ambdues a l’article 20 de la Constitució. Com es recorda a la pròpia sentència, la doctrina jurisprudencial resol la col·lisió entre el dret a l’honor i els drets a la llibertat d’expressió i informació efectuant el corresponent judici de ponderació, tot afirmant els segons “tienen como límite la ausencia de expresiones inequívocamente injuriosas o vejatorias, sin relación con las ideas u opiniones que se expresan y que resultan innecesarias para la exposición de las mismas. La emisión de apelativos formalmente injuriosos en cualquier contexto, e innecesarios para la labor informativa o de formación de la opinión que se realice, supone inferir una lesión injustificada a la dignidad de las personas (fundamento del orden político y de la paz social, como solemnemente proclama el art. 10.1 CE) o al prestigio de las instituciones. Pues, ciertamente, una cosa es efectuar una evaluación personal, por desfavorable que sea, de una conducta, y otra cosa muy distinta emitir expresiones, afirmaciones o calificativos claramente vejatorios desvinculados de esa información y que resultan proferidos, gratuitamente, sin justificación alguna, en cuyo caso cabe que nos hallemos ante una mera descalificación o incluso un insulto proferidos sin la menor relación con el propósito de contribuir a formar una opinión pública libre”. Afegeix el jutjat de Sevilla que “la Constitución no reconoce en modo alguno un pretendido derecho al insulto” i que les paraules de A tan sols poden ser catalogades com a tals.
Així, es considera que A s’ha excedit en l’exercici del seu dret a la llibertat a d’expressió i informació conculcant el dret a l’honor de B, per la qual cosa se’l condemna a pagar-li una indemnització per import de 4.000 euros, als quals s’han d’afegir els interessos legals establerts als articles 1100, 1101 i 1108 del Codi Civil. Es redueix tan substancialment el quantum en relació a la petició inicial per diverses raons:
Perquè s’acredita que l’actor també va menysprear al demandat a través de la mateix xarxa social. Perquè el primer no va bloquejar al segon, de manera que se li atribueix una conducta passiva. Perquè el demandat no ha obtingut cap benefici econòmic pel fet de difondre els comentaris lesius contra l’honor de B. unnamedCom podem comprovar, l’article 9.2 de la LO 1/1982 de 5 de maig disposa que la tutela judicial comprendrà l’adopció de totes les mesures necessàries per a posar fi a la intromissió il·legítima. Entre elles hi destaca, per ser plenament d’aplicació a aquest cas, “la publicació total o parcial de la sentència condemnatòria a costa del condemnat amb almenys la mateixa difusió pública que va tenir la intromissió soferta”.
Per l’anterior, el jutge de Sevilla condemna el demandat a esborrar els comentaris lesius que hi ha la xarxa però sobretot “a publicar el fallo de la sentencia a través de la cuenta de Twitter del demandado, mediante la transcripción del fallo en un Tweet usando una herramienta creada al efecto para aumentar el número de caracteres permitidos, publicándolo durante 30 días en el horario de mañana (de nueve a 14 horas) o tarde (de 17 a 22 horas)”.
Podeu veure la sentència del Jutjat de Primera Instància de Sevilla fent clic en el següent enllaç.
Text: Anna Jiménez Font: eljurista.cat
Els embargaments creixen un 17% malgrat la nova llei i la caiguda del conjunt d’execucions
Els desnonaments de cases que estaven habitades en el moment del lliurament de l’immoble a la banca va augmentar un 17% entre el gener i el juny, amb 1.218 habitatges, segons l’estadística que ha publicat aquest dijous el Banc d’Espanya. Aquest nou repunt ha tingut lloc malgrat l’entrada en vigor de la nova llei hipotecària, que va complir durant aquest període el seu primer any en funcionament. L’evolució contrasta, a més, amb el descens que s’ha registrat en el total de les execucions sobre habitatges habituals.
Segons el supervisor, que recull les dades que reconeixen les mateixes entitats, el nombre de cases que han passat a ser propietat de la banca per impagament ha baixat un 30% respecte del primer semestre del 2013, fins a les 19.565. És important diferenciar entre el que és habitatge habitual, cosa que implica que la família afectada es queda al carrer, o un altre tipus d’immoble o segona residència.
Dels més de 19.500 lliuraments de cases utilitzades com a residència, 7.131 van ser processos voluntaris amb acord entre el banc i l’embargat, molts menys que els 12.719 del primer semestre del 2013. Baixant al detall, les dacions en pagament van passar a representar el 31,5% de les execucions de primer habitatge al 29,5% entre el gener i el juny del 2014.
En la resta de processos hi va intervenir el jutge. En concret, en 12.434. Aquesta xifra, tot i que també suposa una retallada en comparació amb l’exercici passat, registra una millora inferior a la del conjunt de les entregues amb un descens del 19,5%. La disminució s’explica per l’evolució dels desnonaments en els quals l’habitatge estava buit. Aquests embargaments cauen un 22%, amb 11.200, mentre creixen els que s’han dut a terme malgrat que la casa estava habitada en el moment del desallotjament. Finalment, els desnonaments amb intervenció de les forces de l’ordre cauen amb força, de 59 a 13.
La nova llei hipotecària, aprovada l’abril de l’any passat, per intentar donar solució a les famílies més desfavorides que no poden complir amb la hipoteca, va establir una moratòria perquè les llars amb menys ingressos no perdin la residència.
La informació de les execucions va ser publicada per primera vegada pel Banc d’Espanya el maig del 2013 “amb l’objectiu de proporcionar dades estadístiques sobre aquesta matèria, que llavors eren gairebé inexistents”. Per això, la institució que dirigeix Luis Linde fa semestralment una compilació de les dades que li transmeten totes les entitats.
“Des de llavors, no obstant això, s’han produït avenços notables en la disponibilitat d’informació pública sobre execucions hipotecàries”, adverteix el Banc d’Espanya, que destaca que l’INE també té una estadística pròpia des del 30 de juny passat. Davant el fet que la informació d’aquest organisme tindrà una freqüència trimestral i serà més detallada, i inclourà dades desglossades per comunitats autònomes, el supervisor es planteja deixar d’elaborar la seva estadística. En qualsevol cas, assegura que completarà l’estadística relativa a tot l’any 2014 abans de prendre una decisió sobre aquest tema.
Font: elpais.com
Un àpat calent, una beguda o quatre xavos. Són l’esquer emprat per delinqüents sense escrúpols per captar persones indigents i sense sostre perquè donin el seu consentiment per convertir-los en administradors únics d’empreses, amb les quals fer negocis, estafes i no pagar impostos a l’Agència Tributària. Usar indigents com a testaferros no és un fenomen nou per Arrels Fundació . L’entitat, però, alertada pel major nombre de casos que arriba al seu coneixement, aquesta setmana presentarà una denúncia a la fiscalia de Barcelona per intentar eradicar aquesta xacra.
“S’aprofiten de persones amb problemes de salut mental, i amb gran vulnerabilitat i, en la majoria de casos és ben visible que no tenen les capacitats plenes”, afirma Ferran Busquets, director d’Arrels, que alhora demana la implicació de tots els professionals, especialment dels notaris, per detectar i denunciar aquest frau. “Fem una denúncia perquè ho sàpiga la societat i perquè sobretot ens preocupen les persones que no són ateses per cap entitat”, hi afegeix Busquets.
Les greus conseqüències per a aquestes persones és que l’Agència Tributària i la Seguretat Social els reclama impostos i deutes pendents per pagar, fet que provoca que estiguin en una llista negra o de morosos i, per tant, que no puguin ser beneficiaris de cap ajuda o prestació social. Són empresaris sense sostre. Realitat que els colpeja quan ja comencen a aixecar el cap i viuen en pisos tutelats de la fundació o en un entorn més normalitzat.
Gisela Cardús, advocada d’Arrels, detalla que presentaran a la fiscalia de Barcelona el que qualifiquen de delictes d’estafa a onze persones, deu homes i una dona. Hi ha casos en què Hisenda els reclama un deute de fins a 40.000 euros. Un dels afectats consta com a titular de deu empreses, i un altre d’un cotxe de luxe.
La majoria no recorda cap nom, ni el despatx on van estar. En alguns casos els van dur en un hotel per dutxar-se i posar-se roba neta i en tren els van dur a Madrid a signar uns documents. En l’expedient a la fiscalia, s’indica el nom de les empreses falses perquè es pugui seguir algun rastre dels delinqüents, malgrat que en alguns casos el nom correspon al mateix del de la persona indigent.
Cardús assegura que l’Agència Tributària “no està sorpresa” per aquesta pràctica i que fins i tot han anat a negociar-hi la condonació d’un deute a una persona que no té cap patrimoni perquè viu al carrer. Un recent cas de gravetat detectat per Arrels Fundació és que van fer signar a una persona una assegurança de vida, sense que aquesta tingui feina ni familiars beneficiaris de la pòlissa. Estafa que els fa pensar en el pitjor.
Font: El Punt Avui
El degà del Col·legi d’Advocats de Barcelona, Oriol Rusca i Nadal, juntament amb les diputades responsables de la Comissió de Relacions amb l’Administració i la Justícia, Eva Pous Raventós i Julia Herrero Alcorta, han presentat les conclusions de l’Informe de la Justícia.
L’Informe de la Justícia és una publicació anual que, des de l’any 2007 s’edita per part del Col·legi d’Advocats de Barcelona (ICAB) amb un objectiu molt clar: donar a conèixer la visió de l’advocacia en relació al funcionament del que anomenem el sistema de justícia. Aquesta publicació recull, d’una banda, les dades sobre l’evolució de la taxa de litigiositat, de congestió, de pendència (relació assumptes pendents/resolts), i de resolució en els diferents àmbits jurisdiccionals (civil, penal, contenciós administratiu i social) entre els anys 2006 i 2013. De l’altra, exposa com a resultat de la realització d’enquestes a advocats i advocades, i del treball de camp per detectar les opinions i reflexions d’aquests professionals sobre el funcionament de l’Administració de Justícia, amb l’objectiu de ressaltar aquells aspectes que caldrien millorar per oferir un servei al ciutadà més eficient.
Informe sobre Justícia
Els principals “mals de la justícia” detectats pels lletrats enquestats per l’ICAB són: els retards acumulats en la celebració de judicis; la concentració de l’activitat judicial, especialment dels assenyalament en tres dies de la setmana; la manca d’informació en relació als assenyalaments; la deficient organització de l’activitat judicial; i la manca d’utilització de les noves tecnologies
Taxa de Litigiositat
Una de principals conclusions de l’Informe de la Justícia és el descens dels litigis durant el 2013 en tots els àmbits jurisdiccionals, a excepció de l’ordre social, en el qual es registra un lleuger augment respecte anys anteriors. Cal destacar que l’àmbit social ha estat un dels que ha experimentat més creixement a conseqüència de la crisi econòmica, tal com reflecteixen les taxes d’atur, el descens en les contractacions, i l’augment del volum d’acomiadaments i reclamacions de quantitat, que evidencien una de les cares més dramàtiques de la recessió econòmica. Els índex de litigiositat en els diferents àmbits (penal, civil, contenciós/admistratiu, laboral) continuen sent molt desiguals entre sí, sent el penal, on es registra una litigiositat més alta (un 133%) front al civil (35%), contenciós (4%), o el laboral (10%). Per últim, cal destacar que la litigiositat en l’àmbit territorial del Col·legi d’Advocats de Barcelona està per sobre que a la resta de Catalunya.
Així, per exemple, l’ICAB també considera alarmant la situació en què es troben els expedients de FOGASA. Per això Rusca ha explicat “que en un moment de crisi econòmica com l’actual, la justícia ha de funcionar. És intolerable haver d’esperar fins i tot anys per resoldre un assumpte. La justícia és el camí per tirar el país endavant. Si la justícia funciona, l’economia millorarà”.
Taxa de resolució
L’informe destaca que s’ha produït una millora de la capacitat resolutiva dels òrgans jurisdiccionals en totes les jurisdiccions en el període 2006-2013 a excepció, de l’àmbit social. En aquest darrer àmbit es produeix una regressió del 8% l’any 2013, respecte l’any 2006, a causa de l’important augment de la litigiositat i dels assumptes ingressats a causa de la crisi.
Taxa de dependència
La taxa de dependència és la relació d’assumptes pendents de resoldre versus els resolts. Respecte aquest índex, cal destacar de nou l’increment que es registra en la jurisdicció social, passant d’un 51% l’any 2006 fins a un 88% l’any 2013. L’augment de la litigiositat i dels assumptes ingressats en aquest ordre jurisdiccional fa que es produeixi un col·lapse judicial, que és tradueix en l’augment de la pendència. Per contra, també cal ressaltar que l’àmbit penal té la taxa de pendència més baixa (amb diferència) en comparació a la resta d’ordres jurisdiccionals, malgrat que en aquest àmbit s’ingressa un volum d’assumptes superior.
Taxa de congestió
Quant a la taxa de congestió es produeix una regressió en tots els àmbits a excepció dels jutjats del social. Així d’una taxa del 156% l’any 2006 es passa a una índex del 196% l’any 2013, fet que implica un increment del 20%. Això reflecteix no només el col·lapse creixent dels jutjats i tribunals sinó també la manca de l’establiment de mesures per disposar de més recursos materials i humans en els tribunals d’aquest àmbit, amb les quals es podria, si més no, ajudar a pal·liar la congestió actual.
La Justícia ha empitjorat, segons l’advocacia
L’ICAB ha dut a terme una sèrie d’accions per tal de conèixer l’opinió dels advocats i advocades en relació al funcionament de la Justícia. D’una banda, enquestes on-line, de periodicitat anual, de l’altra una preguna quinzenal a través de la pàgina web del Col·legi (baròmetre d’opinió), i finalment uns treballs de camp en els edificis judicials per detectar els problemes reals en què es troba l’advocacia en l’exercici de la professió. Les conclusions d’aquests estudis és que els advocats consideren que la situació dels jutjats i tribunals ha empitjorat respecte l’any anterior.
Entre els principals problemes detectats pels lletrats enquestats cal destacar els retards acumulats en la celebració de judicis. La majoria de retards són d’entre 7 i 10 min ( 22%) seguits dels retards entre 20 i 30min (18%). Les principals causes d’aquests retards estan motivades en un 47% dels casos a causa d’una mala organització o bé en un 29% dels casos pel retard del jutge. La concentració de l’activitat judicial, i especialment dels assenyalaments, en tres dies de la setmana (dimarts, dimecres i dijous) és una altre fet valorat negativament. A més s’ha detectat una manca d’informació en relació als assenyalaments de manera visible i amb ús dels mitjans existents; La deficient organització de l’activitat judicial, i en concret la suspensió dels judicis ( en un 62% a causa de la manca de realització d’alguna notificació o citació) juntament amb la manca d’ús de les noves tecnologies són altres factors que contribueixen a què hi hagi posicionament pessimista en quant al funcionament de la justícia.
Per això, l’ICAB creu que l’increment en un 1% del pressupost del Ministeri de justícia és totalment insuficient per resoldre els problemes de l’Administració de Justícia. “La crisi econòmica ha colpejat durament l’administració de justícia, que àmbit que malgrat la seva importància i transcendència dins la societat, sempre s’ha trobat en inferioritat de condicions respecte altres administracions”, ha afirmat Rusca. Per això des del Col·legi d’Advocats de Barcelona es reclama més inversió econòmica per tal d’ afavorir la modernització de la justícia, però també més recursos humans, tenint en compte que tenim una planta judicial baixa. “Cal apostar decididament per una nova oficina judicial més estructurada i organitzada, així com per una major coordinació amb totes les parts que participem en l’Administració de Justícia per millorar la situació”, afirma el degà.
La incidència de les taxes judicials
El 68% dels advocats i advocades enquestats afirmen haver tingut algun supòsit entre els seus clients de renúncia a la interposició d’una acció judicial com a conseqüència de la llei de taxes estatal. Els advocats també desconfien respecte de la inversió en justícia dels diners recaptats per aquesta taxa.
“Aquest fet demostra el que l’advocacia fa anys que està denunciant. Les taxes judicials suposen un impediment a què els ciutadans exerceixin el seu dret a anar als tribunals per reclamar justícia. Les solucions per pal·liar la situació als jutjats o tribunals no poden passar per obstaculitzar l’accés, sinó per establir plans reals i factibles per solucionar les situacions concretes en què es troben els jutjats en les diferents jurisdiccions”, ha afirmat el degà dels advocats de Barcelona.
El català a la justícia
Des del Col·legi d’Advocats de Barcelona també s’ha preguntat als advocats i advocades sobre quin idioma usen en els escrits judicials. En aquest sentit, més d’un 74% els advocats enquestats usen preferentment el castellà enfront del 25,52% que escriuen en català. L’ús del català i el castellà en els escrits no judicials té uns nivells més semblants (castellà un 45,2% versus català 37,3% , anglès (5,9%) i altres idiomes (11,5%).
La realització de l’Informe de la Justícia és el resultat d’un seguit d’enquestes a advocats i advocades, de treballs de camp als jutjats demarcació del Col·legi d’Advocats de Barcelona, així com la recopilació pròpia a partir de dades estadístiques oficials del Consejo General del Poder Judicial, l’Institut Nacional d’Estadística, l’Institut d’Estadística de Catalunya, el Fons de Garantia Salarial, el Ministeri de l’Interior i de la Generalitat de Catalunya.
Font/Foto: Eljurista.cat
Els Mossos han intervingut en quatre casos de matrimonis forçats a les comarques gironines aquest 2014. Un d’ells fa referència a una nena de només 14 anys a qui els pares havien concertat l’enllaç amb un cosí. La família, procedent del Marroc, viu en un municipi de la Selva. La nena ha acabat protegida per Infància després de demanar ajuda. Durant els últims cinc anys, els Mossos han detectat un centenar de casos de matrimonis forçats a tot Catalunya.
En un altre cas, la víctima –una noia de 19 anys que ja en fa cinc que està casada– va decidir tornar lliurement amb el marit malgrat saber que la maltractaria. “Patia situacions de maltractament i agressions sexuals, perquè es negava a mantenir relacions amb l’home que li havien escollit”, concreta la subinspectora Rosa Negro. La noia va anar a demanar ajuda als serveis socials i va ingressar en una casa d’acollida. No obstant, davant les pressions que va rebre per part de la seva comunitat, ella mateixa va decidir tornar lliurement a casa.
Mossos i agents socials lluiten per fer aflorar una realitat, la dels enllaços forçats, que el Codi Penal encara no castiga explícitament. Els últims cinc anys, a la demarcació se n’han detectat uns 25 casos.
Lluitar contra els matrimonis forçats no és fàcil. D’entrada, perquè es tracta d’una realitat silenciada i, molt sovint, amagada en el si de les comunitats que la practiquen. A més, a diferència d’altres violències masclistes –com l’ablació– els enllaços forçats no són característics d’una determinada ètnia o col·lectiu.
Malgrat que a les comarques gironines la majoria dels casos que es detecten fan referència a famílies subsaharianes o del Marroc, aquests tipus d’enllaços estan estesos en moltes zones del globus.
En els últims cinc anys, els Mossos d’Esquadra han detectat un centenar de casos de matrimonis forçats a tot Catalunya. D’aquests, un de cada quatre (el 25%) s’han donat en comarques gironines. “I en el 60% dels casos, les víctimes eren nenes menors de 18 anys”, concreta la responsable de la unitat regional de Proximitat i Atenció al Ciutadà.
El conseller de Justícia, Germà Gordó ha anunciat que el Govern de la Generalitat de Catalunya aprovarà l’Avantprojecte de llei de professions titulades i col·legis professionals durant la segona quinzena d’octubre.
Gordó ha avançat que amb l’Avantprojecte de Llei “intentarem ampliar l’espectre dels col·legis professionals amb els titulats superiors i no només els universitaris, i així fem una aposta, com a Govern i societat, per la formació professional”. Tanmateix, el titular de Justícia ha detallat que “els col·legis tindran un caràcter predominantment públic perquè ajuden a protegir els interessos dels ciutadans”. “És per això -ha dit el conseller- que nosaltres, com a Govern, tenim l’obligació de protegir els consumidors, i això ho farem incorporant-hi l’obligació de l’assegurança”.
El conseller de Justícia ha mostrat de nou la seva oposició a l’esborrany de Llei estatal de col·legis professionals, ja que “vol tombar en bona part el que és el sistema col·legial català”. Gordó ha insistit que “en comptes de protegir allò que surt de la societat, el que es fa des del Govern de l’Estat és posar traves a les estructures sorgides de la societat, com els col·legis professionals”. En aquest sentit, el conseller ha denunciat que “les coses no funcionen jeràrquicament ni en l’ordenament jurídic, sinó competencialment. No pot haver-hi jerarquia: no hi ha una jerarquia ni territorial en el món jurídic; això eren altres temps. Nosaltres intentarem que aquest concepte el puguin entendre”.
Gordó, que ha emfatitzat el paper que han tingut els col·legis professionals en la història de la nació catalana, ha recordat que “en moments en què Catalunya no tenia estructures d’Estat, la nació s’organitzava en ateneus, acadèmies i col·legis professionals, creant allò que les estructures polítiques i administratives no podien fer”.
Finalment, i en suport a la campanya endegada per 23 col·legis professionals de l’àmbit de l’arquitectura i l’enginyeria tècniques, que compta amb el suport de la Intercol·legial catalana, Gordó ha remarcat que “cal que la gent sàpiga que el visat i el col·legi professional són una garantia per al ciutadà, per al consumidor. Alhora que és una protecció que incorpora la cobertura a través de l’assegurança corresponent i inclou el possible procés de mediació”. “És una lluita contra l’intrusisme i les males pràctiques: aquesta campanya és en benefici dels col·legis, però sobretot del ciutadà”, ha conclòs Gordó.
Font: Gencat.cat