Davant el que al·lega una mare en defensa de la mesura al seu dret a la conciliació de la vida laboral i familiar, quan el pare no complexi, casos com ”… caps de setmana en els què corresponent-li tenir a la menor segons el primitiu conveni no pogués tenir-la, haurà d’indemnitzar a l’actora amb la quantitat de 150€ per tal que la mare pugui disposar d’un servi de cangur…”, la Sala revoca aquesta mesura perquè:
- el règim de visites, estances i relació no és una càrrega assimilable a una obligació de fer respecte de propietats comuns, coses o somovients.
-El “treball intens”, amb torns i situacions d’allunament és una realitat.
-El canvi de treball o de torns no és avui dia un capritx.
-S’ha d’atendre a les circumstàncies concurrents en cada cas.
-És obligació dels progenitors i dels poders públics, vetllar perquè es materialitzi i realitzi tal dret, facilitant les condicions necessàries.
-S’han de tenir en compte altres factors (falta de suport familiar, necessitats laborals, etc)
-S’ha d’harmonitzar tenint en compte les possibilitats reals i disponibilitats d’ambdós progenitors, i això requereix un nivell de comunicació i intercanvi de la informació que garantitzi els drets de la filla.
Font: Espai Juridic
