
Benvolgut Subscriptor de La meva Assessor de Personal:
El Ple del Tribunal Constitucional ha tornat a avalar expressament la Reforma Laboral, sentenciat que són ajustats a dret i, per tant, perfectament lícits, tres aspectes clau de la Reforma Laboral en matèria de modificacions substancials, acomiadament col·lectiu i clàusules de jubilació forçosa. Així mateix, es pronuncia per segona vegada sobre la prioritat aplicativa del conveni d’empresa, avalant novament la seva constitucionalitat. La sentència es produeix arran d’un recurs d’inconstitucionalitat presentat pels grups parlaments PSOE i Esquerra Plural. Aquestes són les conclusions de la sentència (sent. Del TS de 22.01.15):
1. Modificacions substancials de les condicions de treball de caràcter col·lectiu (art. 41 de l’ET).
El TC avala que l’empresari pugui unilateralment dur a terme la modificació si no hi ha acord en el període de consultes. I això és així per dos motius: perquè la decisió empresarial “queda subjecta, en tot cas, al control judicial” i perquè l’empresa ha de justificar que hi ha “provades raons econòmiques, tècniques, organitzatives o productives per dur a terme la mesura” . A més, raona el TC, aquesta modificació va encaminada a “afavorir la flexibilitat interna a les empreses com alternativa a la destrucció d’ocupació, buscant el reajustament de l’organització productiva per adaptar-la a la canviant situació econòmica”.
2. Les causes que permeten presentar un ERO i la desaparició del requisit de la raonabilitat (art. 51 de l’ET).
El TC avala la desaparició del requisit de la “raonabilitat” que abans de la Reforma Laboral s’exigia per poder presentar un ERO, a l’entendre que aquest requisit “donava lloc al fet que els tribunals realitzessin, en nombroses ocasions, judicis d’oportunitat relatius a la gestió de l’empresa, quan el control judicial d’aquests acomiadaments s’ha de cenyir a una valoració sobre la concurrència d’uns fets: les causes “.
I pel que fa a la nova definició de les causes, el TC considera que la Reforma Laboral “suprimeix espais d’incertesa en la interpretació i aplicació de la norma” i a més, la nova redacció “no atorga més espai a la discrecionalitat empresarial que l’anterior “.
3. Fi de les clàusules de jubilació forçosa
La Reforma Laboral estableix que es consideren nul·les les clàusules dels convenis que permetin l’extinció del contracte de treball pel compliment per part del treballador de l’edat ordinària de jubilació i estableix la prohibició d’establir aquest tipus de clàusules en els nous convenis.
El TC avala la licitud d’aquesta mesura per tres raons:
Perquè està destinada a garantir l’exercici del dret fonamental a la feina.
Perquè tracta de garantir que la situació de retir (jubilació) s’efectua voluntàriament pel treballador.
Perquè estimular la continuïtat del treballador serveix també per salvaguardar la sostenibilitat del sistema de pensions.
Atenció !: Aquesta és la segona sentència en què el Constitucional avala expressament la Reforma Laboral. Anteriorment, el TC va sentenciar que són ajustats a dret, i per tant, perfectament lícits, altres aspectes clau de la Reforma Laboral: el període de prova d’un any del contracte indefinit de suport a emprenedors, la prioritat aplicativa del conveni d’empresa i el paper de la Comissió Consultiva Nacional de Convenis Col·lectius (sent. del Tribunal Constitucional de 16.07.14, arran d’un recurs d’inconstitucionalitat presentat pel Parlament de Navarra).
Text i font: ASESORIZA