La Sala Civil del Tribunal Suprem ha anul•lat vuit clàusules sòl de Caja Segovia (avui integrada a Bankia) perquè l’entitat va incomplir l’especial deure de transparència que tenia respecte a aquestes clàusules amb els clients amb els quals va signar els contractes de préstec hipotecari. Es tracta de la segona sentència dictada pel Suprem sobre clàusules sòl, després que el 9 de maig del 2013 ja les anul•lés en contractes de BBVA, Cajamar i Novagalicia Banco.
En aquesta resolució, l’alt tribunal perfila de forma molt més detallada l’especial deure del banc de transparència i de comprensió real de la clàusula per part dels clients i refusa l’al•legació de l’entitat que les escriptures van ser llegides pels notaris i que els clients van ser advertits de “la possibilitat de poder llegir-les”. Segons els magistrats, “això no supleix el deure d’explicació i de transparència de les entitats davant dels usuaris”.
Aquesta sentència reafirma, doncs, la doctrina ja fixada aleshores i consagra “definidament” el control de “transparència real que s’emmarca en el control general d’abusos i que implica el necessari compliment per part de les entitats d’uns deures especials a l’hora de configurar aquests contractes que permetin que el consumidor comprengui realment les conseqüències jurídiques i econòmiques del producte o servei ofert. I aquest control de transparència no es redueix a la necessitat que les clàusules siguin simplement clares des del punt de vista gramatical”, assenyala el Suprem.
La sentència conclou que la Sala es veu impossibilitada a examinar les conseqüències de la declaració de nul•litat de la clàusula sòl a l’hora de declarar si les quantitats cobrades pel banc en aplicació d’aquesta clàusula haurien de tornar-se al consumidor, ja que aquesta qüestió va ser refusada en primera instància i no va ser recorreguda per la part perjudicada.
Actualment el Suprem considera lícites les clàusules sòl dels préstecs hipotecaris quan existeix transparència i claredat en la informació facilitada i estima que en el supòsit de les clàusules sòl anul•lades, en base al principi general de seguretat jurídica i a “l’interès públic d’ordre econòmic”, la nul•litat no ha d’anar acompanyada de l’obligació dels bancs a tornar les quantitats pagades pels hipotecats en funció d’aquestes clàusules, segons explica l’advocat especialista en dret bancari, José María Peyra.
Justament fa una setmana des que es van publicar les conclusions generals de l’advocat del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, en les quals es suggereix als jutges que anul•lin les clàusules que considerin abusives, en lloc d’adaptar-les a la legalitat, tal i com passa actualment a l’Estat espanyol. L’informe es refereix a clàusules de demora aplicables a execucions hipotecàries per impagament i no es tracta d’una resolució vinculant mentre no es dicti sentència, però alguns experts apunten que, de tirar endavant, aquest criteri podria afectar també a altres tipus de clàusules bancàries abusives com podrien ser les clàusules sòl.
Font: diariojuridico.com
