El Tribunal Suprem ha confirmat la sentència de l’Audiència Provincial de Pontevedra, del 20 de juliol de 2012, que va rebutjar que una dona fos la representant legítima de la seva filla menor a la reclamació de paternitat del pare biològic d’aquesta i la impugnació de la filiació extramatrimonial, en considerar que existien interessos contraposats entre ambdues.
El Ple de la Sala Primera civil del Suprem explica a la seva sentència del dia 30 de juny de 2016 que la cerca de “la veritat biològica” i l’interès del fill coincideixen quan és aquest el que reclama la filiació o s’entén que la mare, com a representant legal, del menor té els mateixos interessos.
No obstant això, l’Alt Tribunal, afirma que, en aquest cas, la progenitora no actua pels interessos de la seva filla sinó per motius personals i diferents del benestar de la menor.
Així doncs, d’acord a la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), postil·la que quan existeixen aquesta oposició d’interessos és vàlid els límits que marquen les legislacions nacionals.
En aquest sentit, recorda que el Codi Civil estableix la possibilitat de nomenar a un defensor judicial que representi a la petita en aquesta sol·licitud i que aquesta podrà reclamar aquesta paternitat quan tingui la majoria d’edat per la seva pròpia voluntat.
Considera al marit com el “veritable pare”
Entre els raonaments del Suprem es troba que el pare biològic no coneix a la nena personalment i que no hi ha constància que hagi contribuït al seu sustento ni preocupació per ella.
També que és el marit de la dona qui ha actuat des del naixement de la nena, de “forma ininterrompuda”, com a “veritable pare” i que, per això, ha complert “escrupolosament” amb les seves obligacions proporcionant a la família un “entorn de benestar i d’estabilitat emocional”.
Per això, el TS considera que la situació actual beneficia a la menor i que acceptar la reclamació de paternitat biològica i d’impugnació d’aquest reconeixement seria una situació “molt perjudicial” que comportaria a la pèrdua del nucli familiar que, en la seva opinió, és “plenament satisfactori per a ella”.
Font: El derecho
