La pensió alimentària per als fills es reporta des del mateix moment en què s’interposa la demanda de divorci. El Tribunal Suprem rebutja que es comenci a pagar a partir de la resolució judicial o quan s’acabi el procediment.
La sentència, de 14 de juliol de 2016, reconeix que l’obligació de prestar aliments produeix els seus efectes des de la demanda. “Es deuen des del moment en què es produeix la necessitat de l’alimentat”, indica. “No s’abonaran sinó des de la data en què s’iniciï el procediment amb la interposició de la demanda”, afegeix.
El magistrat Seijas Quintana, ponent de la sentència, anul·la una fallada de l’Audiència Provincial de Pontevedra, que va remetre el pagament no al moment en què la demanda es va interposar sinó a un altre posterior determinat per les concretes vicissituds existents en el procediment, derivades d’un retard en l’admissió a tràmit.
Davant d’aquests fets, l’Audiència Provincial va entendre que “hi ha un lapse de temps que només és imputable a una dilació de la part actora que no va activar el procediment i la deixadesa no pot carregar-se en el deure del demandat, no només aliè a aquesta dilació, sinó també al coneixement de la demanda”. Malgrat que el jutjat havia establert un termini de cinc dies a la mare per requerir-la davant la demanda. Per contra, la dona va trigar cinc mesos a contestar. “No hi ha per què computar aquest temps en perjudici del demandat. Per això, és atendible, per raonable i justa, la petició del demandat, que és compartida pel ministeri fiscal, per restar o no computar”, ha conclòs.
No obstant això, el Suprem subratlla que l’article 148 del Codi Civil i la doctrina del Tribunal és clara. “No admet excepcions, i aquesta sentència, a l’empara d’uns problemes processals aliens a qui els reclama, posa a càrrec de la demandant i en perjudici de l’alimentat el pagament d’uns aliments durant un període d’inactivitat processal”, apunta. En aquest sentit, l’Alt Tribunal sosté que la sentència recorreguda “suposa un evident benefici a qui coneix la reclamació i estava legalment obligat a satisfer-“.
El Suprem manté la seva doctrina de protecció al progenitor més desafavorit al voltant de la pensió d’aliments. En una sentència de febrer d’aquest any, el Tribunal va establir que l’establiment pel jutge de la custòdia compartida a banda i no eximeix del pagament de pensió d’aliments si un d’ells no té ingressos, segons s’estableix en una sentència del Tribunal Suprem. El ponent, el magistrat Rierol Festes dictamina que “la custòdia compartida no eximeix del pagament d’aliments, quan hi hagi desproporció entre els ingressos de tots dos”.
Font: El Economista
