L’activitat als jutjats de Catalunya va baixar de manera notòria durant el 2013, segons es recull en la memòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que ho atribueix de manera clara i directa a l’entrada en vigor de les taxes judicials, que han frenat la iniciativa dels ciutadans a recórrer a l’administració de justícia. A criteri de la sala de govern del TSJC, que és l’organisme que valida la memòria judicial, la incidència de les taxes judicials està comprometent de manera “greu” el dret a la tutela judicial efectiva.
Les dades bàsiques que expliquen l’evolució de l’activitat judicial durant l’exercici passat són les del nombre total de procediments, que entre el 2012 i el 2013 van baixar un 3,31%. En les jurisdiccions on s’apliquen les taxes, el descens en l’entrada d’afers va arribar al 14% en els jutjats de primera instància.
En la valoració que fa la sala de govern es deixa constància que “aquesta reducció no arriba per un canvi de cultura jurídica que hauria pogut portar a investigar altres àmbits de solució de contenciosos” –com hauria pogut ser una aposta decidida per la mediació, per la negociació entre les parts en litigi o per l’arbitratge–, “sinó per la via d’encarir els costos del servei públic fins a arribar a desincentivar la seva judicialització (la dels contenciosos)”.
Es dóna la circumstància que les taxes judicials incorporades pel govern del Partit Popular són una mesura que al seu dia va reclamar com a útil l’actual president del TSJC, Miguel Ángel Gimeno, i la seva antecessora en el càrrec, Maria Eugènia Alegret, que sempre es va mostrar partidària d’arbitrar mesures per frenar l’excés de judicialització que aleshores afectava els jutjats. En una entrevista publicada per aquest diari el 2011, el mateix Gimeno assegurava: “No veuria malament una taxa en alguns processos.”
Menys recursos
Una de les conseqüències de la introducció de les taxes judicials és el fet que ara molts ciutadans acudeixen a la justícia amb la idea de jugar-s’ho tot a una carta i, si la resolució del seu cas els és desfavorable, desisteixen de presentar recurs a una instància superior. Això és el que es desprèn de les dades de la memòria del 2013, en què es detalla que el nombre de recursos d’apel·lació contra sentències en l’àmbit civil va baixar un 25% amb relació al 2012. En els jutjats socials els recursos a sentències també van caure un 14%.
Una conseqüència directa del fet que els ciutadans acudeixen menys a la justícia és la constatació que la litispendència està baixant. Fa alguns anys, en les presentacions de les memòries de l’activitat judicial, la norma que es repetia any rere any era que creixia el nombre d’afers pendents de resoldre. Per exemple, a finals del 2009 els jutges tenien quasi un 11% més de temes pendents que l’any anterior. En canvi, en data de 31 de desembre del 2013, els jutjats catalans tenien un 6,17% menys de temes per resoldre que l’any anterior. Aquest fet s’ha d’atribuir a la menor entrada d’afers i no a un increment de la capacitat resolutiva dels jutges, ja que en la mateixa memòria es deixa clar que el 2013 es van resoldre un 2,41% menys d’afers que l’any anterior.
En analitzar la situació dels jutjats, el president del TSJC, Miguel Ángel Gimeno, lamenta: “La política de contenció de la despesa pública seguida pel Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya agreuja encara més els problemes crònics d’inestabilitat del personal en tots els àmbits judicials.” El president insisteix: “L’administració de justícia de Catalunya necessita personal, però personal qualificat i estable.” Gimeno també subratlla que la frenada inversora de la Generalitat ha impedit començar les obres de nous edificis judicials o les obres de reforma en locals existents. En aquest sentit es considera prioritària la nova Audiència de Barcelona i els jutjats de Martorell i Badalona.
Entre les mancances evidents de l’administració de justícia a Catalunya, Gimeno posa l’accent en el tema dels secretaris judicials. “És clarament insuficient el nombre de nous secretaris destinats a Catalunya.”
Font: El Punt Avui
