Ref. CJ 1526/2016
Els plans de pensions s’articulen perquè els seus partícips percebin rendes o capitals en cas de jubilació, supervivència, viduïtat, orfandat o invalidesa.
Davant la greu situació de crisi econòmica, molts han preferit rescatar o anticipar la prestació corresponent a la jubilació en passar a la situació de desocupació, la qual cosa és possible, total o parcialment i a qualsevol edat, quan es passa a tal situació per extingir-se la relació laboral per alguna d’aquestes causes:
- Mort, jubilació o incapacitat de l’empresari, o extinció de la personalitat jurídica del contractant.
- Acomiadament col·lectiu.
- Extinció per causes objectives.
- Concurs.
En els últims anys, la desocupació ha estat la causa extraordinària de rescat anticipat més freqüent. Unes altres són: malaltia greu, procediment d’execució forçosa sobre l’habitatge habitual del partícip i, a partir del 2015, haver realitzat aportacions amb almenys deu anys d’antiguitat.
Ara bé, per fer efectius els drets consolidats, mitjançant un pagament o en pagaments successius, els partícips han d’estar en situació de desocupació de llarga durada, que en aquest cas suposa no tenir dret a les prestacions per desocupació contributiva o haver-les esgotat i estar inscrit com a demandant d’ocupació al SEPE. És a dir, en principi procedirà encara que s’estigui percebent el subsidi per desocupació, sempre que es compleixi el requisit de manca de rendes (o sigui, no percebre rendes superiors a 491,40 euros mensuals o 75% del SMI).
Canvi de doctrina del TS
En aquest sentit, la recent sentència de la Sala social del Tribunal Suprem de 3 de febrer de 2016 ha donat un gir a la seva doctrina anterior, en determinar que el rescat d’un pla de pensions no impedeix cobrar el subsidi per desocupació, tot i que no s’hagi comunicat al SEPE els ingressos provinents d’aquell i els mateixos provoquin la superació del límit de rendes.
En el cas concret, una dona de 64 anys va rescatar 16.125 euros d’un pla de pensions, que el SEPE va considerar una infracció per obtenció de rendes indegudes, en superar el 75% del salari mínim interprofessional. I el Suprem qüestiona que el pla de pensions pugui computar com un benefici en plusvàlues o rendes i falla a favor de la recurrent en el seu dret de subsidi d’atur per a majors de 52 anys.
Els 16.125 euros rescatats del seu pla de pensions el 16 de gener de 2006 van ser declarats a l’Agència Tributària a la campanya de l’any següent i, en 2008, l’INEM va declarar extingit el dret d’aquesta dona a la seva mensualitat per desocupació.
Tant el Jutjat social número 3 de Barcelona com el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya van donar la raó a la treballadora, que va recórrer judicialment les resolucions de l’INEM, i van declarar no ajustar a dret l’extinció del subsidi, establint que havia de cobrar-ho en la quantia i el període reconeguts inicialment (fins a 2017).
No obstant això, sí es declarava la suspensió temporal del subsidi entre el 16 de gener de 2007 (data de rescat del Pla de Pensions) i el 15 de gener de 2008, amb obligació de retornar el percebut en aquest període.
Després del recurs en cassació del SEPE al·ludint la jurisprudència sobre aquesta matèria, la Sala social s’ha pronunciat en una sentència destacant que “en realitat” aquesta dona “no ha ingressat en el seu patrimoni gens que no tingués ja”, en substituir un “element patrimonial” com un pla de pensions per un altre, en referència als diners obtinguts pel rescat.
I explica que la doctrina continguda en la seva sentència rectifica la fixada a l’abril de 2007 i altres anteriors, que van considerar renda el rescat obtingut pel pla de pensions, considerant-ho un ingrés de naturalesa prestacional equiparable a renda de treball.
