El Tribunal Suprem ha confirmat una pena d’un any i mig de presó i una multa de 1.080 euros per vendre a través d’Internet un vehicle per al transport de persones amb discapacitat física i ocultant al comprador els greus defectes de motor que impedien circular el cotxe. El Suprem destaca que aquests automòbils són béns de primera necessitat, de manera que aplica un delicte d’estafa agreujada.
“En aquest cas, l’engany es va fer per ocultació perquè el venedor coneixia els defectes i se’ls va ocultar al comprador”, assenyala el magistrat Giménez, ponent de la decisió. El cas s’inicia quan tots dos van acordar la venda d’un dels dos cotxes que oferia el venedor pel preu de 2.250 euros, incloent-hi l’altre com a regal. El contracte recollia que el vehicle tenia uns defectes i la reparació ascendia a 549,85 euros que el comprador assumia.
No obstant això, després de rebre el vehicle, el nou propietari el va portar al taller per reparar aquestes avaries indicades en el contracte però es va trobar amb altres defectes de motor més greus, que el venedor li havia ocultat i que impedien el seu funcionament, segons la sentència. “Es tractaven d’avaries importants i costoses, com va informar el taller, que li costaven 2.452,72 euros més”, apunta el Suprem. Així, la Sala penal desestima el recurs de cassació interposat pel condemnat i confirma la pena de l’Audiència Provincial de Granada.
La sentència entén que no es pot estendre de manera general aquest concepte de “cosa de primera necessitat” a un vehicle per a ús privat, llevat que, en algun cas concret, es demostri que ho és per les especials circumstàncies que poguessin concórrer en els seus adquirents. La sentència assegura que és precisament aquesta circumstància la que es dóna en aquest assumpte.
Font: El Economista
Ref. CJ 4603/2016
Tribunal Suprem, Sala Social, Sentència 308/2016, 20 Abr. Recurs 2977/2014
Patint un glaucoma terminal en tots dos ulls, amb important pèrdua de l’agudesa visual, completa a l’ull esquerre i de 0.05 a l’ull dret, l’actor viu sol a casa, cuinant-se coses senzilles i fent la compra per telèfon per rebre-la al seu domicili; cuida la seva pròpia higiene personal i presenta dificultats per desplaçar-se a llocs desconeguts, sent normalment acompanyat per memoritzar el trajecte.
Va ser declarat en situació de gran invalidesa, amb dret a percebre una pensió vitalícia compatible amb la prestació permanent que té reconeguda en el RGSS; però, aquest reconeixement es va deixar sense efecte en suplicació pel TSJ Balears. I ara se sotmet a cassació unificadora si a la configuració de la GI per deficient agudesa visual ha de seguir un criteri objectiu, de manera que la ceguesa o situació assimilada integra de per si l’esmentat grau invalidant, o si s’ha de seguir un criteri subjectiu que admeti que, tot i partir de la ceguesa, pugui excloure el reconeixement de GI quan el beneficiari ha estat capaç d’adquirir les habilitats adaptatives necessàries per a realitzar algun dels actes essencials de la vida sense ajuda de tercers.
En el cas, malgrat el lloable esforç d’aconseguir certa autonomia, aquesta no és total doncs segueix precisant ajuda d’una altra persona per a moltes de les activitats quotidianes de la vida diària.
Admetre que una adaptació i aprenentatge de tasques quotidianes per una persona cega suposa no reconèixer situació de gran invalidesa, portaria a l’absurd de provocar un efecte desmotivador que suposaria un obstacle per a la desitjable reinserció social i laboral del discapacitat, a més aquesta rebutjable conseqüència és radicalment oposada als principis informadors de tota la normativa en matèria de discapacitat.
Existeixen avui en dies diversos criteris legals i jurisprudencials que permeten afirmar que en el reconeixement de la GI ha d’atendre’s prioritàriament als paràmetres objectius de disfunció i no als subjectius que singularment poguessin concórrer. Així per exemple, és suficient la impossibilitat de l’invàlid per realitzar per si mateix un només dels «actes més essencials de la vida» i la correlativa necessitat d’ajuda externa perquè procedeixi la qualificació de GI.
En definitiva, no s’ha d’excloure de la qualificació de GI als qui han arribat a adquirir alguna de les habilitats adaptatives necessàries per realitzar algun dels actes essencials de la vida sense l’ajuda de tercers o sense necessitat d’ajuda permanent, o fins i tot els que puguin arribar a efectuar treballs no perjudicials amb la seva situació.
Font: Consultor Jurídico