El Tribunal Suprem ha confirmat una pena d’un any i mig de presó i una multa de 1.080 euros per vendre a través d’Internet un vehicle per al transport de persones amb discapacitat física i ocultant al comprador els greus defectes de motor que impedien circular el cotxe. El Suprem destaca que aquests automòbils són béns de primera necessitat, de manera que aplica un delicte d’estafa agreujada.
“En aquest cas, l’engany es va fer per ocultació perquè el venedor coneixia els defectes i se’ls va ocultar al comprador”, assenyala el magistrat Giménez, ponent de la decisió. El cas s’inicia quan tots dos van acordar la venda d’un dels dos cotxes que oferia el venedor pel preu de 2.250 euros, incloent-hi l’altre com a regal. El contracte recollia que el vehicle tenia uns defectes i la reparació ascendia a 549,85 euros que el comprador assumia.
No obstant això, després de rebre el vehicle, el nou propietari el va portar al taller per reparar aquestes avaries indicades en el contracte però es va trobar amb altres defectes de motor més greus, que el venedor li havia ocultat i que impedien el seu funcionament, segons la sentència. “Es tractaven d’avaries importants i costoses, com va informar el taller, que li costaven 2.452,72 euros més”, apunta el Suprem. Així, la Sala penal desestima el recurs de cassació interposat pel condemnat i confirma la pena de l’Audiència Provincial de Granada.
La sentència entén que no es pot estendre de manera general aquest concepte de “cosa de primera necessitat” a un vehicle per a ús privat, llevat que, en algun cas concret, es demostri que ho és per les especials circumstàncies que poguessin concórrer en els seus adquirents. La sentència assegura que és precisament aquesta circumstància la que es dóna en aquest assumpte.
Font: El Economista
La responsabilitat penal de les empreses, com a persones jurídiques, afecta no només als delictes que es cometin en el si de la seva organització, sinó també als quals puguin cometre tercers com a proveïdors, subcontractes o autònoms que prestin els seus serveis a la companyia.
Així ho preveu el Codi Penal, que exigeix deures de supervisió, vigilància i control sobre tots aquells que puguin estar sotmesos a l’autoritat dels responsables de la companyia, com pot succeir quan s’encarrega un determinat servei a una altra signatura. Això sí, perquè es consideri que l’empresa és responsable, aquest delicte ha d’haver-li reportat algun benefici, ja sigui de forma directa o indirecta.
Seria el cas, per exemple, d’un agent comercial autònom que presti els seus serveis a la companyia i que, per aconseguir un contracte, suborni a funcionaris públics (amb coneixement o no de l’empresa), o una assessoria fiscal contractada per la companyia que cometi un delicte en benefici d’aquesta última.
La recent circular de la Fiscalia sobre la responsabilitat penal de les persones jurídiques incideix en aquesta qüestió, advertint que n’hi ha prou que els qui cometin el delicte estiguin sota la direcció, supervisió, vigilància o control de la companyia, sense que sigui necessari que s’estableixi “una vinculació formal amb l’empresa a través d’un contracte laboral o mercantil, quedant inclosos autònoms o treballadors subcontractats”.
Amb això, es promou que les empreses siguin conscients que poden ser responsables penalment del treball que encarreguin a un tercer i no busquin eludir responsabilitats.
Com prevenir-ho?
Segons la reforma penal que va entrar en vigor al juliol, l’empresa pot quedar exempta de responsabilitat si demostra que ha pres les mesures de prevenció que estableix la norma. En aquest cas, l’exclusió de responsabilitat podria passar per exigir a tots els seus proveïdors que comptin amb un model de prevenció penal.
Si no, es corre el risc que se li imputi el delicte del tercer, ja que la persona jurídica no només respon per autoria sinó també per participació en la mesura en què no posa els mitjans necessaris per evitar un delicte.
En aquesta línia, Fernando Lacasa, responsable de l’àrea de Forensic en Grant Thornton, assenyala que, “de cara als treballadors subcontractats, l’empresa no pot fer valer el seu model de prevenció penal com amb els seus propis empleats”, per la qual cosa “sembla lògic que el degut control en aquest cas s’exerceixi a través de l’exigència al proveïdor del seu propi model de prevenció penal”.
I explica que “és possible anar més enllà, a través de l’anàlisi dels possibles riscos penals que puguin donar-se en l’àmbit d’aquesta contractació, per posteriorment exigir -com a condicions contractuals- el compliment d’aquells controls que al nostre judici mitiguin els riscos detectats”.
Activitat empresarial
Bernardo del Rosal, catedràtic de Dret Penal i advocat de Clifford Chance, assenyala que “moltes empreses no són del tot conscients de la pròpia responsabilitat penal que se’ls pot generar, en la seva activitat empresarial, en les seves relacions amb tercers, precisament per comportaments d’aquests tercers (agents comercials o distribuïdors)”.
Des del punt de vista de la responsabilitat penal, explica, “aquestes relacions de negoci són contemplades com un únic acte del que cada part té la seva parcel·la de responsabilitat; uns per acció i uns altres per omissió”.
Per això, en la seva opinió, “és fonamentalmonitorizar, vigilar i auditar les activitats d’aquells tercers que estiguin més implicats a les àrees de risc de l’empresa. Sobretot quan tinguin funcions importants, com la captació de negoci en països de llarga tradició de corrupció”.
Font: Consultor Jurídico
Consideren que l’objectiu se centra a reeducar i protegir l’interès del menor
La fiscal general de l’Estat, Consuelo Madrigal, i nombrosos juristes consultats per EL PERIÓDICO avalen sense fissures l’actual legislació del menor, que exonera de responsabilitat penal els menors de 14 anys. Només alguns advocats precisen que es podria modificar algun aspecte de la normativa actual, en el sentit que hauria de ser un jutge i no l’Administració autonòmica, com és el cas, qui s’encarregui de valorar la situació del nen o nena que hagi comès un delicte. Tots ells recolzen que el principal objectiu és que els menors assumeixin el que han fet i treballar amb ells, des del punt de vista educatiu i psicològic, perquè no ho tornin a repetir. El càstig, com a tal, no és la solució.
La polèmica sobre la possibilitat de rebaixar l’edat penal s’ha reobert arran de la mort del professor de l’institut Joan Fuster a mans d’un alumne de 13 anys. Dilluns, el nen, després d’entrar al col·legi amb una ballesta, un ganivet de muntanya, un pic de muntanya i un còctel molotov, va matar el docent i va ferir una professora i diversos alumnes. La consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, va assegurar ahir que l’estudiant «podria estar dos o tres anys sota atenció continuada» de la Direcció General d’Atenció a la Infància, però que això depèn del dictamen que es realitzi.
Sectors conservadors de la societat, com sol passar en casos de delictes greus comesos per menors que no són imputables, han tornat a reclamar una modificació de la llei per rebaixar l’edat penal, com es va fer al seu dia a Anglaterra. En aquell país, la responsabilitat penal es va baixar als 10 anys arran del cas ocorregut el 1993, quan els nens A i B (tots dos de 10 anys) van raptar, torturar i assassinar un altre de dos.
La fiscal general de l’Estat, Consuelo Madrigal, que ahir era a Barcelona, es va mostrar frontalment en contra de la possibilitat de rebaixar l’edat penal a Espanya. «És una decisió del legislador, però el Comitè dels Drets de l’Infant de l’ONU anima tots els estats a elevar les seves edats de responsabilitat penal i, als que ja la tenen en 14 anys, a no rebaixar-la». Madrigal veu «positives» aquestes recomanacions, però això no significa que no s’hagin de prendre mesures en l’àmbit de la protecció jurídica dels menors. Va assenyalar que el fet que no s’hagi de rebaixar l’edat penal no exclou que es facin «reflexions» en àmbits com el sanitari o l’educatiu.
LA PREVENCIÓ
L’advocada Maria Pascual, del despatx González Franco, sosté que «l’interès del menor és el que ha de regir la legislació penal» i que un cas concret i aïllat no ha de motivar que es portin a terme «revisions». Al seu parer, «en l’àmbit dels menors, l’objectiu ha de ser la prevenció, en lloc del càstig». I ressalta que les mesures que s’han d’adoptar en casos com el de l’institut Joan Fuster «han d’anar orientades a l’àmbit educatiu, no solament a l’escola sinó, en especial, al seu entorn immediat, a la família».
La lletrada destaca que «en el si més íntim de la família és on s’ha d’estar alerta amb els comportaments dels fills, preocupar-se per com se senten, acompanyar-los en l’accés a la informació, veure amb qui van i què fan. És en aquest àmbit, el de la teràpia familiar, en el qual s’ha de focalitzar la reeducació del menor a través d’un treball de mediació i reparació psicològica. Àmbits, tots aquests, en els quals el dret penal no té cabuda ni sentit».
En un sentit similar s’expressa Xavier Puigdollers, president de la secció d’infància i adolescència del Col·legi d’Advocats de Barcelona. «Estem parlant d’un nen. La llei el reconeix com un menor d’edat perquè s’està formant; està creixent. Fins als 14 anys no tenen responsabilitat penal perquè els falta maduresa. S’ha de mantenir aquest límit», sentencia. El nen ha d’estar protegit. «¿Es fa tot el possible? ¿Ningú havia escoltat l’alumne del Joan Fuster? ¿Les escoles compten amb els mitjans necessaris? ¿La família té temps suficient per atendre els seus fills? Rebaixar l’edat penal no és la solució, sinó la reeducació perquè assimili el mal causat».
UN JUTGE
L’advocada Leire López, del despatx Vosseler, opina que l’edat penal no s’ha de tocar, però que no és l’Administració qui ha d’avaluar la situació en què es troba el nen que comet una infracció penal, sinó un jutge, ja que aquest podria decretar l’internament del nen en un centre d’acollida de menors per aplicar-li mesures «efectives de tractament». L’Administració, afegeix, no pot acabar privant de llibertat un nen i donar-li només tractament terapèutic i psicològic. Però en alguns casos greus, s’haurien d’aplicar també «mesures de seguretat», com ara l’internament, afirma la lletrada.
Font: Elperiódico.com
El Consell de Ministres ha aprovat dos projectes de llei (un de Llei Orgànica i un altre de Llei Ordinària) que modifiquen la Llei d’Enjudiciament Criminal (LECrim) per agilitzar la justícia penal, enfortir les garanties processals de l’investigat, establir un nou marc processal del decomís i regular les mesures d’investigació tecnològica, que no tenen marc legal per tractar-se d’una llei aprovada en 1882, segons un comunicat del Ministeri de Justícia.
El text aprovat aquest divendres 13 de març 2015 remet a l’Avantprojecte de Llei aprovat en Consell de Ministres el passat 5 desembre 2014 però les seves matèries s’han escindit en dos Projectes de Llei: un regula les qüestions que afecten a drets fonamentals (Projecte de Llei Orgànica), com l’estatut de l’investigat i les diligències d’investigació tecnològica, i l’altre les d’índole processal, entre les que es troben les mesures d’agilització de la justícia penal i altres garanties com el procés monitori penal, la generalització de la segona instància i l’ampliació del recurs de revisió.
La reforma s’emmarca en el paquet de mesures contra la corrupció que facilita jutges i fiscals eines eficaces en la lluita contra aquest tipus de delictes.
Font: elderecho.com.
El Congrés ha incorporat 6 esmenes per les quals es modifica la Llei Orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi Penal en matèria de delictes de terrorisme.
Esmenes aprovades
Entre les modificacions que estableixen les esmenes aprovades, destaca que s’exclou de les accions que puguin ser considerades delictes de terrorisme dels desordres públics.
La nova redacció de la norma aclareix que els desordres públics, així com la sedició i rebel·lió, només seran considerats delictes de terrorisme quan els cometi una organització terrorista o un individu emparat per ella, i per tant seran castigats amb penes més altes.
A més, el text ha incorporat majors penes contra el tràfic de dones “amb la finalitat d’obligar a contraure matrimoni o explotar-les sexualment per part de membres d’una organització terrorista”.
La resta de la Proposició de Llei es manté gairebé sense canvis, i recull un seguit d’accions que seran considerades delictes de terrorisme quan tinguin objectius com desestabilitzar l’ordre constitucional, alterar el funcionament de les institucions, obligar els poders públics a realitzar un acte o abstenir-se de fer-ho o alterar greument la pau pública. També seran considerats terrorisme els delictes informàtics que es comenten amb els objectius esmentats abans.
Penes
La norma preveu que els delictes de terrorisme que provoquin la mort d’una persona han de ser castigats amb el temps màxim de presó contemplat en el Codi Penal, mentre que els que provoquin lesions o els segrestos seran castigats amb penes que van dels quinze als vint anys.
La reforma també estableix penes de presó d’entre vuit i catorze anys als que promoguin o formin organitzacions terroristes, i d’entre sis i dotze anys als que integrin i participin en aquestes organitzacions.
A més, la norma recull penes de presó per als que rebin entrenament militar amb l’objectiu de cometre actes terroristes, incloent els que ho facin a través de continguts allotjats a internet, o als qui per a aquesta fi es desplacin a un territori estranger controlat per una organització terrorista.
Font: elderecho.com