La responsabilitat penal de les empreses, com a persones jurídiques, afecta no només als delictes que es cometin en el si de la seva organització, sinó també als quals puguin cometre tercers com a proveïdors, subcontractes o autònoms que prestin els seus serveis a la companyia.
Així ho preveu el Codi Penal, que exigeix deures de supervisió, vigilància i control sobre tots aquells que puguin estar sotmesos a l’autoritat dels responsables de la companyia, com pot succeir quan s’encarrega un determinat servei a una altra signatura. Això sí, perquè es consideri que l’empresa és responsable, aquest delicte ha d’haver-li reportat algun benefici, ja sigui de forma directa o indirecta.
Seria el cas, per exemple, d’un agent comercial autònom que presti els seus serveis a la companyia i que, per aconseguir un contracte, suborni a funcionaris públics (amb coneixement o no de l’empresa), o una assessoria fiscal contractada per la companyia que cometi un delicte en benefici d’aquesta última.
La recent circular de la Fiscalia sobre la responsabilitat penal de les persones jurídiques incideix en aquesta qüestió, advertint que n’hi ha prou que els qui cometin el delicte estiguin sota la direcció, supervisió, vigilància o control de la companyia, sense que sigui necessari que s’estableixi “una vinculació formal amb l’empresa a través d’un contracte laboral o mercantil, quedant inclosos autònoms o treballadors subcontractats”.
Amb això, es promou que les empreses siguin conscients que poden ser responsables penalment del treball que encarreguin a un tercer i no busquin eludir responsabilitats.
Com prevenir-ho?
Segons la reforma penal que va entrar en vigor al juliol, l’empresa pot quedar exempta de responsabilitat si demostra que ha pres les mesures de prevenció que estableix la norma. En aquest cas, l’exclusió de responsabilitat podria passar per exigir a tots els seus proveïdors que comptin amb un model de prevenció penal.
Si no, es corre el risc que se li imputi el delicte del tercer, ja que la persona jurídica no només respon per autoria sinó també per participació en la mesura en què no posa els mitjans necessaris per evitar un delicte.
En aquesta línia, Fernando Lacasa, responsable de l’àrea de Forensic en Grant Thornton, assenyala que, “de cara als treballadors subcontractats, l’empresa no pot fer valer el seu model de prevenció penal com amb els seus propis empleats”, per la qual cosa “sembla lògic que el degut control en aquest cas s’exerceixi a través de l’exigència al proveïdor del seu propi model de prevenció penal”.
I explica que “és possible anar més enllà, a través de l’anàlisi dels possibles riscos penals que puguin donar-se en l’àmbit d’aquesta contractació, per posteriorment exigir -com a condicions contractuals- el compliment d’aquells controls que al nostre judici mitiguin els riscos detectats”.
Activitat empresarial
Bernardo del Rosal, catedràtic de Dret Penal i advocat de Clifford Chance, assenyala que “moltes empreses no són del tot conscients de la pròpia responsabilitat penal que se’ls pot generar, en la seva activitat empresarial, en les seves relacions amb tercers, precisament per comportaments d’aquests tercers (agents comercials o distribuïdors)”.
Des del punt de vista de la responsabilitat penal, explica, “aquestes relacions de negoci són contemplades com un únic acte del que cada part té la seva parcel·la de responsabilitat; uns per acció i uns altres per omissió”.
Per això, en la seva opinió, “és fonamentalmonitorizar, vigilar i auditar les activitats d’aquells tercers que estiguin més implicats a les àrees de risc de l’empresa. Sobretot quan tinguin funcions importants, com la captació de negoci en països de llarga tradició de corrupció”.
Font: Consultor Jurídico
PREGUNTA: Aquest any 2016 és de traspàs, el que significa que, en haver-hi un dia hàbil més, els empleats treballarien un dia addicional. Aquestes hores, cal compensar-les d’alguna manera al treballador?
Ens pot reclamar, per exemple, un dia addicional de vacances?
RESPOSTA: El primer que ha de fer la seva empresa és consultar el seu conveni col·lectiu. La majoria estableix el nombre d’hores anuals que s’ha de treballar (una fórmula molt habitual és aquesta: “la durada màxima de la jornada laboral durant la vigència del present conveni serà de 1.784 hores anuals de treball efectiu”).
Si és el cas, llavors en elaborar el calendari laboral, la seva empresa ha d’haver tingut en compte que, en ser any de traspàs, aquestes mateixes hores s’han de repartir entre 366 dies en lloc de 365 (la forma dependrà del que pacti la seva empresa amb els seus representants dels treballadors: un dia addicional de vacances, agafar-s’ho com a hores lliures, prendre un pont …).
Si no fos així, els treballadors efectivament acabarien l’any havent treballat un dia més del que els hauria correspost. No obstant això, si el conveni no estableix expressament les hores anuals de treball efectiu, com l’Estatut dels Treballadors no estableix una jornada màxima anual, sinó que es limita a parlar de treballar 40 hores setmanals, en aquest cas, no serà necessari compensar el dia que es treballi de més per ser any de traspàs, ja que la seva empresa no estarà sobrepassant aquestes 40 hores a la setmana.
Font: www.asesoriza.com/es/