El jutjat del social nº 3 d’Elx ha dictaminat que els treballadors a temps parcial han de gaudir de les mateixes garanties que els treballadors a jornada completa a la cobertura dels salaris i indemnitzacions per acomiadament que han de cobrar del Fons de Garantia Salarial (Fogasa ).
En una sentència, el tribunal dóna la raó a una treballadora que va ser acomiadada i li reconeix un salari matemàticament d’acord amb la jornada del 80% de l’habitual que realitzava, quan el Fogasa estableix uns límits més baixos, ja que ofereix fins a 120 dies de salari pendent de cobrament i com a límit el doble del salari Mínim Interprofessional (SMI), que són 50,09 euros al dia, i 30 dies de salari per any treballat i tenint també com a límit del salari diari el doble del SMI.
La major part de la jurisprudència dels tribunals superiors de justícia estableix que en els contractes amb jornada parcial s’ha d’aplicar la tesi del fons. Des de Piqueras Consultors apunten que el jutge va estimar els arguments de l’empleada perquè ni els decrets reguladors de l’SMI ni l’Estatut dels Treballadors realitzen la distinció del Fogasa.
Font: Expansión.com
PREGUNTA:
Fa dos anys vam efectuar diferents acomiadaments objectius a causa de la crisi. Ara comença a augmentar la nostra activitat però encara no volem arriscar-nos a fer contractacions, i per això, ens plantegem la possibilitat que els nostres treballadors facin hores extres i compensar-les amb descansos. ¿És cer que en aquest cas el nombre d’hores extres és il·limitat?
RESPOSTA:
El primer que ha de fer és consultar el vostre conveni col·lectiu. Si no disposa de res al respecte, el nombre d’hores extres que poden fer els treballadors, efectivament, és il·limitats, però sempre i quan es compensin amb descansos dins dels quatre mesos següents de la seva realització.
Tot i que l’Estatut dels Treballadors determina que com a màxim es poden realitzar 80 hores extres a l’any, aquest límit només opera en el cas que les hores extres es retribueixin (però no si es compensen amb descansos)
Ha de tenir en compte que encara que la pràctica habitual de la seva empresa sigui que els treballadors facin hores extres o encara que aquestes es realitzin sempre en el mateix horari, pot deixar d’oferir-les en qualsevol moment segons les necessitats de la seva empresa, excepte si el seu conveni disposa d’alguna informació al respecte o així ho hagi pactat expressament amb els seus treballadors.
¿A quina hora exactament entra i a quina hora surt cada dia cada treballador, tant al matí com després de dinar?
¿Això es controla a la seva empresa? Si no es fa, d’aquí poc haurà d’instaurar un sistema per fer-ho i aplicar-ho absolutament a tots els treballadors, i no només per als treballadors que donen serveis a temps parcial (que ja era obligatori fer-ho per poder controlar si es feien hores complementàries), sinó absolutament per a tots els treballadors, tant si…
… tenen jornada partida com intensiva
… treballen al centre de treball o es desplacen
… fan hores extres o no
… tenen horari flexible o sempre han d’entrar i sortir a la mateixa hora
… la seva empresa té una gran plantilla o només són uns pocs treballadors.
I, per què ara exigeix això l’Audiència Nacional?
Doncs, en realitat, l’exigència de portar un control diari de la jornada sempre ha estat a l’Estatut dels Treballadors (art. 35.5 de l’ET), però vinculada al còmput de les hores extres. Així que, si els treballadors no feien hores extres, no era obligatori portar aquest control.
Però l’Audiència Nacional entén que si no s’exigeix a l’empresa a controlar la jornada diària encara que no es fassin hores extres, no es pot saber si es fan hores extres, i com no es fan hores extres, no es controlen.
Per trencar amb aquesta inèrcia i evitar que els treballadors quedin indefensos per poder demostrar si estan treballant més del que estipula el seu contracte o conveni, ha sentenciat que totes les empreses han d’efectuar el registre diari de la jornada de cada treballador. Si no ho fan, estarien incomplint la llei.
PREGUNTA: Aquest any 2016 és de traspàs, el que significa que, en haver-hi un dia hàbil més, els empleats treballarien un dia addicional. Aquestes hores, cal compensar-les d’alguna manera al treballador?
Ens pot reclamar, per exemple, un dia addicional de vacances?
RESPOSTA: El primer que ha de fer la seva empresa és consultar el seu conveni col·lectiu. La majoria estableix el nombre d’hores anuals que s’ha de treballar (una fórmula molt habitual és aquesta: “la durada màxima de la jornada laboral durant la vigència del present conveni serà de 1.784 hores anuals de treball efectiu”).
Si és el cas, llavors en elaborar el calendari laboral, la seva empresa ha d’haver tingut en compte que, en ser any de traspàs, aquestes mateixes hores s’han de repartir entre 366 dies en lloc de 365 (la forma dependrà del que pacti la seva empresa amb els seus representants dels treballadors: un dia addicional de vacances, agafar-s’ho com a hores lliures, prendre un pont …).
Si no fos així, els treballadors efectivament acabarien l’any havent treballat un dia més del que els hauria correspost. No obstant això, si el conveni no estableix expressament les hores anuals de treball efectiu, com l’Estatut dels Treballadors no estableix una jornada màxima anual, sinó que es limita a parlar de treballar 40 hores setmanals, en aquest cas, no serà necessari compensar el dia que es treballi de més per ser any de traspàs, ja que la seva empresa no estarà sobrepassant aquestes 40 hores a la setmana.
Font: www.asesoriza.com/es/
PREGUNTA:
A partir de setembre, haurem de fer front a un pic de producció a causa d’una comanda d’un client estranger que suposa una forta càrrega de treball. Per contra, al juliol i agost, encara que hi hagi treballadors de vacances, podem cobrir la nostra demanda fins i tot amb una menor jornada. Podem imposar unilateralment als empleats que treballin menys hores durant els mesos d’estiu i que les compensin al setembre i octubre?
RESPOSTA:
La solució que planteja la seva empresa és factible i més poden implantar unilateralment. Fora de perill del qual pugui disposar el seu conveni col·lectiu, la seva empresa pot decidir de manera unilateral la distribució irregular al llarg de l’any del 10% de la jornada dels seus treballadors (art. 34.2 de l’ET). Aquest 10% s’aplica sobre la jornada anual establerta pel conveni. Així, per exemple, en una jornada anual de 1.800 hores, l’empresa pot decidir la distribució irregular de fins a 180 hores.
Les hores es compensen al llarg de l’any fins a complir amb les hores estipulades en el conveni, de tal manera que les jornades inferiors (si escau, al juliol i agost) es compensen al llarg de l’any (si escau, al setembre i octubre) fins a complir amb les hores del conveni estipulades.
Les diferències en les borses d’hores es poden compensar fins al termini de 12 mesos després que es produeixin (és a dir, que si per exemple es produeixen al juliol de 2015, es podran compensar fins a juliol de 2016).
Tingueu en compte que la seva empresa ha de preavisar el treballador que utilitzarà la distribució irregular de la jornada amb almenys cinc dies naturals d’antelació. A més, en aplicar la borsa d’hores, haurà de respectar els límits del descans setmanal i diari previstos en el seu conveni col·lectiu o, si no, en l’Estatut dels Treballadors (12 hores entre el final d’una jornada i el començament de la següent i un dia i mig de descans setmanal).