Ref. CJ 4603/2016
Tribunal Suprem, Sala Social, Sentència 308/2016, 20 Abr. Recurs 2977/2014
Patint un glaucoma terminal en tots dos ulls, amb important pèrdua de l’agudesa visual, completa a l’ull esquerre i de 0.05 a l’ull dret, l’actor viu sol a casa, cuinant-se coses senzilles i fent la compra per telèfon per rebre-la al seu domicili; cuida la seva pròpia higiene personal i presenta dificultats per desplaçar-se a llocs desconeguts, sent normalment acompanyat per memoritzar el trajecte.
Va ser declarat en situació de gran invalidesa, amb dret a percebre una pensió vitalícia compatible amb la prestació permanent que té reconeguda en el RGSS; però, aquest reconeixement es va deixar sense efecte en suplicació pel TSJ Balears. I ara se sotmet a cassació unificadora si a la configuració de la GI per deficient agudesa visual ha de seguir un criteri objectiu, de manera que la ceguesa o situació assimilada integra de per si l’esmentat grau invalidant, o si s’ha de seguir un criteri subjectiu que admeti que, tot i partir de la ceguesa, pugui excloure el reconeixement de GI quan el beneficiari ha estat capaç d’adquirir les habilitats adaptatives necessàries per a realitzar algun dels actes essencials de la vida sense ajuda de tercers.
En el cas, malgrat el lloable esforç d’aconseguir certa autonomia, aquesta no és total doncs segueix precisant ajuda d’una altra persona per a moltes de les activitats quotidianes de la vida diària.
Admetre que una adaptació i aprenentatge de tasques quotidianes per una persona cega suposa no reconèixer situació de gran invalidesa, portaria a l’absurd de provocar un efecte desmotivador que suposaria un obstacle per a la desitjable reinserció social i laboral del discapacitat, a més aquesta rebutjable conseqüència és radicalment oposada als principis informadors de tota la normativa en matèria de discapacitat.
Existeixen avui en dies diversos criteris legals i jurisprudencials que permeten afirmar que en el reconeixement de la GI ha d’atendre’s prioritàriament als paràmetres objectius de disfunció i no als subjectius que singularment poguessin concórrer. Així per exemple, és suficient la impossibilitat de l’invàlid per realitzar per si mateix un només dels «actes més essencials de la vida» i la correlativa necessitat d’ajuda externa perquè procedeixi la qualificació de GI.
En definitiva, no s’ha d’excloure de la qualificació de GI als qui han arribat a adquirir alguna de les habilitats adaptatives necessàries per realitzar algun dels actes essencials de la vida sense l’ajuda de tercers o sense necessitat d’ajuda permanent, o fins i tot els que puguin arribar a efectuar treballs no perjudicials amb la seva situació.
Font: Consultor Jurídico