Ref. CJ 4190/2016
Conforme determina l’article 13 del Reial Decret 605/1999, de 16 d’abril, que estableix la regulació complementària dels processos electorals i els diferents reials decrets de traspàs de funcions i serveis en matèria d’execució de la legislació laboral, correspon a les administracions públiques de les comunitats autònomes adoptar les mesures necessàries perquè, en les jornades electorals, els treballadors per compte aliè i el personal de les administracions públiques que siguin electors i prestin els seus serveis el dia d’eleccions, disposen en el seu horari laboral de fins a quatre hores lliures per a l’exercici del dret del vot, que seran retribuïdes (o reducció proporcional si el treball es presta en jornada reduïda).
Si a més són president, vocal, interventor o apoderat d’una taula electoral, tenen dret durant el dia de la votació a un permís retribuït de jornada completa si aquest dia no descansen, i els tres primers (president, vocal i interventor) a més a més tenen dret a una reducció de la seva jornada de treball de cinc hores el dia immediatament posterior.
Davant les eleccions del 26 de juny de 2016, les diferents comunitats autònomes han de dictar les disposicions específiques en matèria de jornada laboral i permisos de les persones que intervenen en el procés electoral, publicades en els butlletins oficials respectius.
Les referències en aquest article a “treballadors” s’han d’entendre fetes també a personal al servei de l’Administració que es trobi en les mateixes circumstàncies.
Atès que la normativa de cada comunitat autònoma té les mateixes pautes, en aquesta entrada detallarem quines són les característiques comunes, i que per tant, serveixen per tot l’estat Espanyol. Seguidament, indicarem la relació de normes que regulen a Catalunya.
Permisos per als treballadors votants
- Si l’horari de treball no coincideix amb el d’obertura de les taules electorals o només coincideix per menys de dues hores: no tenen dret a permís retribuït.
- Si l’horari de treball coincideix entre dos i menys de quatre hores amb el d’obertura de les taules electorals: tenen dret a un permís retribuït de dues hores.
- Si l’horari de treball coincideix entre quatre i menys de sis hores amb el d’obertura de les taules electorals: tenen dret a un permís retribuït de tres hores.
- Si l’horari de treball coincideix en sis o més hores amb el d’obertura de les taules electorals: tenen dret a un permís retribuït de quatre hores.
Permisos per a treballadors que realitzin el seu treball lluny del domicili habitual o en condicions d’especial dificultat per votar
Tenen els mateixos permisos que els treballadors votants, però per formular personalment la sol·licitud de certificació acreditativa de la seva inscripció en el cens electoral i la remissió del vot per correu.
Permisos per als treballadors/es membres de les meses electorals i interventors dels partits polítics
Gaudeixen de permís retribuït durant tota la jornada laboral i cinc hores el dia immediatament posterior.
Permisos per als treballadors que siguin apoderats
Tenen així mateix dret a permís retribuït durant tota la jornada laboral.
Canvis de torn
Si el treballador membre de la taula electoral, interventor o apoderat ha de treballar en el torn de nit en la data immediatament anterior a la jornada electoral, l’empresa, a petició de l’interessat, haurà de canviar el torn.
Permisos per a candidats
El personal al servei de l’Administració que es presenti com a candidat a les eleccions podrà, prèvia sol·licitud, ser dispensat del treball durant el temps de durada de la campanya electoral.
Normativa de Catalunya
Ordre TSF / 130/2016, de 17 de maig, per la qual s’estableixen les instruccions necessàries per a la participació dels treballadors a les eleccions al Congrés dels Diputats i al Senat del dia 26 de juny de 2016 (DOGC 1-6- 16).
Font: Consulto Jurídico
En els pròxims dies es publicarà al Diari Oficial de la Unió Europea el Reglament General de Protecció de Dades (RGPD), un fet que suposa una gran rellevància, no només per l’abast i rang legislatiu (aplicació directa a tots els estats membres de la Unió) sinó, sobretot, perquè afecta al dret fonamental a la privadesa i a la protecció de les dades personals.
El Reglament entrarà en vigor al cap de 20 dies de la seva publicació però únicament serà d’obligat compliment dos anys després de la seva publicació.
A continuació, tractarem algunes qüestions destacables del RGPD en relació amb el reforçament dels drets dels interessats, en particular, el nivell d’informació que s’hauria de donar als mateixos, la relació entre el responsable i l’encarregat del tractament de les dades personals, el famós Dret a l’Oblit i la introducció de la figura del Delegat de Protecció de Dades.
1- Enfortiment de les obligacions d’informació als interessats.
Una de les modificacions introduïdes pel Reglament Europeu deriva de l’aplicació del principi de transparència, ja que es reforça la informació que s’ha de facilitar als titulars de les dades.
L’obligació d’informació es reforça dràsticament, per tant, sens dubte, això exigirà un esforç considerable per part dels responsables del fitxer de cara a adequar les seves clàusules d’informació als interessats, especialment en matèria de conservació de dades i transferències internacionals.
2- Relació entre el responsable i l’encarregat del tractament.
El Reglament Europeu matisa les qüestions que haurà de regular el contracte que es formalitzi entre el responsable i l’encarregat del tractament. Entre altres aspectes, estableix l’obligació de l’encarregat de col·laborar amb el responsable perquè aquest compleixi de la millor manera possible les obligacions que li corresponen enfront dels interessats. També regula l’obligació de l’encarregat de cooperar i facilitar les obligacions de seguretat que corresponen al responsable i, obliga a facilitar informació sobre la gestió de seguretat que s’ha realitzat perquè a la vegada el responsable pugui provar de la millor manera possible el compliment de les mesures de seguretat que li corresponen.
3- El Dret a l’Oblit.
Es tracta del dret dels subjectes titulars de les dades a obtenir, sense dilació indeguda, la supressió de les dades personals que el concerneixin del responsable del tractament en determinats suposats, entre uns altres, quan les dades no siguin necessàries per a les finalitats per les quals van ser recollides, quan les dades personals hagin estat tractades il·lícitament o quan les dades personals hagin de suprimir-se per complir amb una obligació legal establerta en la legislació aplicable al responsable del tractament.
4- La figura del Delegat de Protecció de Dades
El Reglament Europeu ha introduït la figura del Delegat de Protecció de Dades (DPO, per les seves sigles en anglès), imposant l’obligatorietat del nomenament d’un DPO a tots els organismes públics i a les entitats privades que tinguin com a activitats principals la “observació habitual i sistemàtica d’interessats a gran escala” o el “tractament a gran escala de categories especials de dades”.
Entre les funcions del DPO destaquen l’assessorament general dins de la companyia en tot el relatiu a protecció de dades personals, la supervisió del compliment de la legislació i polítiques de privacitat, l’elaboració d’informes d’avaluació d’impacte de certs tractaments de dades personals i la cooperació amb les autoritats de control nacional.
Font: Elderecho.com
Ref. CJ 89298/2016
El 15 d’abril de 2016 vencia el termini perquè els aturats puguin presentar la sol·licitud d’incorporació al Programa d’Activació per a l’Ocupació. Per evitar una discontinuïtat en l’aplicació de les mesures contingudes en el mateix i la consegüent desprotecció dels treballadors aturats, el Govern aprova amb caràcter urgent el Reial decret-llei 1/2016.
En aquesta mateixa línia i per raons anàlogues, el RD-llei 1/2016 prorroga el programa de requalificació professional de les persones aturades que esgotin la seva protecció per desocupació (Pla Prepara), regulat en el Reial decret-llei 1/2011, d’11 de febrer, basat en accions de polítiques actives d’ocupació i en la percepció d’una ajuda econòmica d’acompanyament.
Pels mateixos motius, s’estableix que la pròrroga del programa entri en funcionament l’endemà, això és el 16 d’abril de 2016.
Reial decret-llei 16/2014
L’aprovació del Reial decret-llei 16/2014, de 19 de desembre, pel qual es regula el Programa d’Activació per a l’Ocupació, va ser conseqüència de l’Acord entre el Govern i els interlocutors socials.
Aquest programa, extraordinari i específic, es dirigeix als treballadors aturats de llarga durada que es troben en una situació d’especial necessitat, amb càrregues familiars, i que realitzen una cerca activa d’ocupació.
El programa inclou com a novetat destacada la possibilitat de compatibilitzar la prestació amb la remuneració rebuda en treballar per compte d’altri, amb la finalitat de facilitar la inserció d’un col·lectiu amb especials dificultats per inserir-se al mercat de treball. Així el 87% de les persones contractades, acolliments a la compatibilitat, han mantingut la seva ocupació després de finalitzar el programa.
El reial decret-llei consta d’un article únic, una disposició transitòria i tres disposicions finals.
L’article únic del RD-llei 1/2016 es refereix a les novetats al Programa d’Activació per a l’Ocupació, mentre que la Disp. Fi. Segona prorroga el programa de requalificació professional (Pla Prepara) incorporant també algunes modificacions:
- Programa d’activació per a l’ocupació (PAE):
- Estableix la data 1 d’abril de 2016 per estar inscrit com a demandant d’ocupació en el Servei Públic d’Ocupació (art. Únic. U). La disposició transitòria única permet la incorporació al programa a aquelles persones que reuneixin tots els requisits d’accés excepte el relatiu a la inscripció com a demandant d’ocupació a data 1 d’abril de 2016, en el cas que es trobessin inscrites a data 1 de desembre de 2014.
- Estén un any més, fins al 15 d’abril de 2017, el termini de sol·licitud d’incorporació al programa (art. Únic. Dos).
- Es redueix del 20% al 18% la taxa d’atur requerida per a l’aplicació del Pla PREPARA (RD-Llei 1/2011 i RD-Llei 1/2013), programa de requalificació professional de les persones que esgotin la seva protecció per desocupació (disp. fi. segona).
El programa en xifres
Tal com s’estableix en l’exposició de motius el propi RD Llei 16/2014, a data de 31 de març de 2016 s’ha atès a 161.583 aturats de llarga durada. A tots ells se’ls ha realitzat un Itinerari Personalitzat d’Inserció.
A més, s’han beneficiat de la prestació econòmica de 426 euros gairebé 100.000 persones (99.410).
Un 16% dels beneficiaris de la prestació han estat inserits al mercat laboral (15.212), amb dades de febrer, fregant en algunes comunitats autònomes el 30% d’inserció.
Font: Consultor Jurídico
Ref. CJ 2008/2016
La guarda i custòdia compartida es troba en ple debat legislatiu, jurisprudencial i doctrinal al nostre país des que la Llei 15/2005, de 5 de juliol, la introduís de forma expressa en el nostre Dret Civil.
Malgrat les limitacions amb les quals aquesta reforma va abordar la guarda i custòdia compartida, el TS, a la seva sentència de 29 d’abril de 2013, va assenyalar que la redacció de l’art. 92 CC «no permet concloure que es tracti d’una mesura excepcional, sinó que al contrari, haurà de considerar-se normal i fins i tot desitjable, perquè permet que sigui efectiu el dret que els fills tenen a relacionar-se amb tots dos progenitors, àdhuc en situacions de crisis, sempre que això sigui possible i mentre el sigui».
Encara que a partir de la reforma del Codi Civil i els pronunciaments del TS, els Jutges i Tribunals són més proclius a la seva implantació, a la pràctica no s’ha produït un increment significatiu de les resolucions acordant aquesta modalitat de guarda i custòdia: en 2013, la custòdia dels fills menors va ser atorgada a la mare en el 76,2% dels casos; en el 5,5% dels processos la custòdia la va obtenir el pare, i en el 17,9% dels supòsits de separació d’aquest any la custòdia va ser compartida.
Trencar amb aquesta resistència era el que pretenia l’Avantprojecte de Llei de Coresponsabilitat parental, que en la seva Exposició de Motius assenyalava que «La introducció d’un article 92 bis del Codi Civil té com a objecte regular els canvis necessaris per aconseguir un sistema legal on desapareguin les rigideses i les preferències per la custòdia monoparental», però «sense establir la guarda i custòdia compartida com a preferent o general, havent de ser el jutge en cada cas concret, i sempre actuant, no en interès dels progenitors, sinó en interès dels fills, qui determini si és millor un règim o un altre».
Aquest projecte de llei no va veure la llum en la legislatura passada, en opinió de molts experts, per la pressió exercida per determinats grups sobre el poder legislatiu. No obstant això, són ja 5 les Comunitats Autònomes que ha aprovat lleis regulant aquest model de guarda i custòdia, la qual cosa, en opinió dels professionals del Dret de família, suposa una discriminació per als ciutadans dels territoris de dret comú, que tenen moltes més dificultats per aconseguir una custòdia compartida amb plenes garanties.
Donada aquesta absència de regulació legal a escala estatal, els Tribunals han anat definint un model de custòdia que es va perfilant per via jurisprudencial, en tant s’aprovi definitivament una Llei de guarda i custòdia compartida.
Des que el Tribunal Suprem va superar en la seva Sentència de 29 d’abril de 2013 l’excepcionalitat amb què es contemplava la custòdia compartida i va fixar un elenc de criteris per valorar la conveniència de la seva aplicació, han estat moltes les qüestions relacionades amb aquest model de custòdia sobre les quals, davant el buit legal, s’ha hagut de pronunciar.
Font: Consultor Jurídico
La sentència de 3 gener 2014 del jutjat del mercantil nº 1 de Palma de Mallorca ha declarat que una clàusula de submissió al procediment d’execució hipotecària extrajudicial continguda en una escriptura de préstec és abusiva.
El grup socialista ha presentat al Congrés una proposició de llei per a la derogació de les taxes judicials establertes pel Govern del PP el novembre de 2012, per considerar que aquesta mesura “impedeix que els ciutadans defensin els seus drets”. El PSOE va recórrer davant el Tribunal Constitucional la llei de taxes -acumula un total de cinc recursos-, que el PP va aprovar en solitari al Parlament, amb el vot en contra de tots els grups de l’oposició, i que va ser rebutjada per les plataformes ciutadanes i pels operadors jurídics. La portaveu socialista de Justícia, Rosa Aguilar, ha subratllat en un comunicat que “les taxes judicials perjudiquen les persones amb més dificultats econòmiques, que no tenen recursos suficients per fer front a elles i, per tant, no poden recórrer a la justícia” .
Es tracta d’ “una llei abusiva i injusta que xoca amb el dret a la tutela judicial efectiva recollit en la nostra Constitució”, ha ressaltat Aguilar. La responsable socialista ha insistit en la necessitat que el nou ministre de Justícia, Rafael Catalá, derogui aquesta llei i actuï “immediatament” perquè els ciutadans puguin accedir a la justícia “sense obstacles”. Ha recordat que el PP va rebutjar al setembre, a la cambra baixa, una altra proposició de llei del grup socialista per derogar les taxes, de manera que ara “té l’oportunitat de demostrar amb fets la seva voluntat de canviar la situació actual”. Aguilar ha opinat que “l’afany recaptatori” que el PP persegueix amb aquesta mesura, que està vigent des de fa més de dos anys, “està impedint que gran part de la ciutadania accedeixi a la justícia”, el que comença a reflectir-se en el descens de recursos presentats davant els jutjats.