Consideren que l’objectiu se centra a reeducar i protegir l’interès del menor
La fiscal general de l’Estat, Consuelo Madrigal, i nombrosos juristes consultats per EL PERIÓDICO avalen sense fissures l’actual legislació del menor, que exonera de responsabilitat penal els menors de 14 anys. Només alguns advocats precisen que es podria modificar algun aspecte de la normativa actual, en el sentit que hauria de ser un jutge i no l’Administració autonòmica, com és el cas, qui s’encarregui de valorar la situació del nen o nena que hagi comès un delicte. Tots ells recolzen que el principal objectiu és que els menors assumeixin el que han fet i treballar amb ells, des del punt de vista educatiu i psicològic, perquè no ho tornin a repetir. El càstig, com a tal, no és la solució.
La polèmica sobre la possibilitat de rebaixar l’edat penal s’ha reobert arran de la mort del professor de l’institut Joan Fuster a mans d’un alumne de 13 anys. Dilluns, el nen, després d’entrar al col·legi amb una ballesta, un ganivet de muntanya, un pic de muntanya i un còctel molotov, va matar el docent i va ferir una professora i diversos alumnes. La consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, va assegurar ahir que l’estudiant «podria estar dos o tres anys sota atenció continuada» de la Direcció General d’Atenció a la Infància, però que això depèn del dictamen que es realitzi.
Sectors conservadors de la societat, com sol passar en casos de delictes greus comesos per menors que no són imputables, han tornat a reclamar una modificació de la llei per rebaixar l’edat penal, com es va fer al seu dia a Anglaterra. En aquell país, la responsabilitat penal es va baixar als 10 anys arran del cas ocorregut el 1993, quan els nens A i B (tots dos de 10 anys) van raptar, torturar i assassinar un altre de dos.
La fiscal general de l’Estat, Consuelo Madrigal, que ahir era a Barcelona, es va mostrar frontalment en contra de la possibilitat de rebaixar l’edat penal a Espanya. «És una decisió del legislador, però el Comitè dels Drets de l’Infant de l’ONU anima tots els estats a elevar les seves edats de responsabilitat penal i, als que ja la tenen en 14 anys, a no rebaixar-la». Madrigal veu «positives» aquestes recomanacions, però això no significa que no s’hagin de prendre mesures en l’àmbit de la protecció jurídica dels menors. Va assenyalar que el fet que no s’hagi de rebaixar l’edat penal no exclou que es facin «reflexions» en àmbits com el sanitari o l’educatiu.
LA PREVENCIÓ
L’advocada Maria Pascual, del despatx González Franco, sosté que «l’interès del menor és el que ha de regir la legislació penal» i que un cas concret i aïllat no ha de motivar que es portin a terme «revisions». Al seu parer, «en l’àmbit dels menors, l’objectiu ha de ser la prevenció, en lloc del càstig». I ressalta que les mesures que s’han d’adoptar en casos com el de l’institut Joan Fuster «han d’anar orientades a l’àmbit educatiu, no solament a l’escola sinó, en especial, al seu entorn immediat, a la família».
La lletrada destaca que «en el si més íntim de la família és on s’ha d’estar alerta amb els comportaments dels fills, preocupar-se per com se senten, acompanyar-los en l’accés a la informació, veure amb qui van i què fan. És en aquest àmbit, el de la teràpia familiar, en el qual s’ha de focalitzar la reeducació del menor a través d’un treball de mediació i reparació psicològica. Àmbits, tots aquests, en els quals el dret penal no té cabuda ni sentit».
En un sentit similar s’expressa Xavier Puigdollers, president de la secció d’infància i adolescència del Col·legi d’Advocats de Barcelona. «Estem parlant d’un nen. La llei el reconeix com un menor d’edat perquè s’està formant; està creixent. Fins als 14 anys no tenen responsabilitat penal perquè els falta maduresa. S’ha de mantenir aquest límit», sentencia. El nen ha d’estar protegit. «¿Es fa tot el possible? ¿Ningú havia escoltat l’alumne del Joan Fuster? ¿Les escoles compten amb els mitjans necessaris? ¿La família té temps suficient per atendre els seus fills? Rebaixar l’edat penal no és la solució, sinó la reeducació perquè assimili el mal causat».
UN JUTGE
L’advocada Leire López, del despatx Vosseler, opina que l’edat penal no s’ha de tocar, però que no és l’Administració qui ha d’avaluar la situació en què es troba el nen que comet una infracció penal, sinó un jutge, ja que aquest podria decretar l’internament del nen en un centre d’acollida de menors per aplicar-li mesures «efectives de tractament». L’Administració, afegeix, no pot acabar privant de llibertat un nen i donar-li només tractament terapèutic i psicològic. Però en alguns casos greus, s’haurien d’aplicar també «mesures de seguretat», com ara l’internament, afirma la lletrada.
Font: Elperiódico.com
La Plataforma de Justícia Penal Europea –Criminal Justice Platform- té com a objectiu la millora dels sistemes d’execució penal, penitenciaris i l’atenció a les víctimes del delicte
El Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, a través del director general de Serveis Penitenciaris, Pere Soler, el director general d’Execució Penal a la Comunitat i de Justícia Juvenil, Quim Clavaguera, i el director del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, Xavier Hernández, ha signat un protocol de col·laboració amb la Plataforma de Justícia Penal Europea, integrada per la Confederació Europea de la Probation (CEP) –que presideix el català Marc Cerón-, l’European Forum for Restorative Justice (EFRJ), representat pel seu president, l’alemany Michael Kilchling, i l’European Organisation of Prison and Correctional Services (EUROPRIS), entitat representada pel seu tresorer, l’holandès Peter van der Sande.