TSJ Cantabria, Sala social, Sentència 30 Desembre 2015
Ref. CJ 4573/2016
TSJ Cantabria, Sala social, Sentència 1063/2015, 30 Des. Recurs 808/2015
El INSS denega la pensió de viduïtat a la demandant, que no era beneficiària de pensió compensatòria al temps de la defunció del causant de la prestació, decisió sobre la qual s’insisteix sobre la base d’excepcionals circumstàncies que obliguen a revisar l’abast de l’exigència de la comunicació de la reconciliació matrimonial al Jutge.
En el cas jutjat, els cònjuges després de la reconciliació van conviure durant gairebé 29 anys fruit de la qual va néixer un segon fill. Són aquestes circumstàncies les que unides a una interpretació flexible i humanitzadora dels requisits per lucrar la pensió de viduïtat, porten al TSJ a reconèixer el dret a la pensió malgrat no haver-se inscrit aquesta reconciliació. La inscripció no és per si mateixa, conclou el jutjador, un requisit constitutiu sinó merament declaratiu. La Llei de Registre Civil no fa esment especial a la reconciliació com a fet inscriptible, del que es pot concloure que la inscripció no és un requisit necessari per entendre que la reconciliació existeix.
La falta d’aprovació judicial i la corresponent inscripció de la reconciliació comunicada al jutjat, no poden produir una conseqüència tan onerosa com l’exclusió de la protecció. En el cas, no s’ha omès la comunicació però la mateixa no va arribar a tramitar-se pel fet sobrevingut de la mort del causant. Com a conseqüència de tot l’anterior, el TSJ decideix reconèixer el dret de l’actora a percebre la pensió de viduïtat en la condició de cònjuge del causant.
Ref. CJ 1526/2016
Els plans de pensions s’articulen perquè els seus partícips percebin rendes o capitals en cas de jubilació, supervivència, viduïtat, orfandat o invalidesa.
Davant la greu situació de crisi econòmica, molts han preferit rescatar o anticipar la prestació corresponent a la jubilació en passar a la situació de desocupació, la qual cosa és possible, total o parcialment i a qualsevol edat, quan es passa a tal situació per extingir-se la relació laboral per alguna d’aquestes causes:
- Mort, jubilació o incapacitat de l’empresari, o extinció de la personalitat jurídica del contractant.
- Acomiadament col·lectiu.
- Extinció per causes objectives.
- Concurs.
En els últims anys, la desocupació ha estat la causa extraordinària de rescat anticipat més freqüent. Unes altres són: malaltia greu, procediment d’execució forçosa sobre l’habitatge habitual del partícip i, a partir del 2015, haver realitzat aportacions amb almenys deu anys d’antiguitat.
Ara bé, per fer efectius els drets consolidats, mitjançant un pagament o en pagaments successius, els partícips han d’estar en situació de desocupació de llarga durada, que en aquest cas suposa no tenir dret a les prestacions per desocupació contributiva o haver-les esgotat i estar inscrit com a demandant d’ocupació al SEPE. És a dir, en principi procedirà encara que s’estigui percebent el subsidi per desocupació, sempre que es compleixi el requisit de manca de rendes (o sigui, no percebre rendes superiors a 491,40 euros mensuals o 75% del SMI).
Canvi de doctrina del TS
En aquest sentit, la recent sentència de la Sala social del Tribunal Suprem de 3 de febrer de 2016 ha donat un gir a la seva doctrina anterior, en determinar que el rescat d’un pla de pensions no impedeix cobrar el subsidi per desocupació, tot i que no s’hagi comunicat al SEPE els ingressos provinents d’aquell i els mateixos provoquin la superació del límit de rendes.
En el cas concret, una dona de 64 anys va rescatar 16.125 euros d’un pla de pensions, que el SEPE va considerar una infracció per obtenció de rendes indegudes, en superar el 75% del salari mínim interprofessional. I el Suprem qüestiona que el pla de pensions pugui computar com un benefici en plusvàlues o rendes i falla a favor de la recurrent en el seu dret de subsidi d’atur per a majors de 52 anys.
Els 16.125 euros rescatats del seu pla de pensions el 16 de gener de 2006 van ser declarats a l’Agència Tributària a la campanya de l’any següent i, en 2008, l’INEM va declarar extingit el dret d’aquesta dona a la seva mensualitat per desocupació.
Tant el Jutjat social número 3 de Barcelona com el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya van donar la raó a la treballadora, que va recórrer judicialment les resolucions de l’INEM, i van declarar no ajustar a dret l’extinció del subsidi, establint que havia de cobrar-ho en la quantia i el període reconeguts inicialment (fins a 2017).
No obstant això, sí es declarava la suspensió temporal del subsidi entre el 16 de gener de 2007 (data de rescat del Pla de Pensions) i el 15 de gener de 2008, amb obligació de retornar el percebut en aquest període.
Després del recurs en cassació del SEPE al·ludint la jurisprudència sobre aquesta matèria, la Sala social s’ha pronunciat en una sentència destacant que “en realitat” aquesta dona “no ha ingressat en el seu patrimoni gens que no tingués ja”, en substituir un “element patrimonial” com un pla de pensions per un altre, en referència als diners obtinguts pel rescat.
I explica que la doctrina continguda en la seva sentència rectifica la fixada a l’abril de 2007 i altres anteriors, que van considerar renda el rescat obtingut pel pla de pensions, considerant-ho un ingrés de naturalesa prestacional equiparable a renda de treball.
TS, 4ª, S 20 Ene. 2016. Rec. 3106/2014
Ref. CJ 877/2016
TS Sala Cuarta, de lo Social, S 22/2016, 20 Ene. Ponente: Gullón Rodríguez, Jesús
Després de la defunció del seu marit, l’ara recurrent va sol·licitar pensió de viduïtat, que va ser estimada en la instància i denegada en seu de suplicació per haver transcorregut més de deu anys entre la data de la separació judicial i la mort del causant.
La LGSS incorpora creixents requisits perquè els qui van ser cònjuges del mort puguin accedir a la pensió de viduïtat, i estableix una flexibilitat transitòria de la qual excepciona la seva exigència quan es tracti de víctimes de violència de gènere.
Que solament les dones puguin accedir a la condició de pensionistes de viduïtat com a víctimes de violència masclista no comporta necessàriament que hagi d’haver-hi una prèvia tipificació o qualificació jurídica que concorre tal condició. La LGSS flexibilitza el seu criteri i a l’efecte de lucrar la pensió permet acreditar “que eren víctimes”.
En el cas sotmès a cassació unificadora, tres anys abans de la separació es produeix una denúncia específica de maltractaments, seriós indici de què aquests han existit. Com no s’està davant un mitjà de prova plena, llavors si ha de contextualitzar amb la resta de la crònica judicial de l’esdevingut. La sentència absolutòria es deu al fet que la mateixa denunciant va retirar l’acusació, i no és difícil entrellucar en això una conducta paral·lela a la de qui assumeix la seva separació o divorci sense dret a pensió; i la sentència condemnatòria al mort per amenaces al fill i la proximitat d’aquesta amb la prestació de testimoniatge contrari als interessos del pare, reforça la idea sobre el tracte violent que la dona havia vingut patint.
Per al Suprem s’han aportat suficients mitjans probatoris que permeten deduir que la recurrent era víctima de violència de gènere durant els anys anteriors a la seva separació matrimonial i fins i tot, indirectament, durant el mateix procés conduent a ella, havent de per això, reconèixer-se-li la pensió de viduïtat solament per ostentar la condició de “víctima de violència de gènere”.
Ref. CJ 29729/2016
En principi, pensió de jubilació i treball són incompatibles. I això es refereix tant al treball per compte propi com al treball per compte d’altri que doni lloc a la inclusió en qualsevol Règim de la Seguretat Social.
Ara bé, la normativa contempla determinades excepcions en què ambdues situacions són compatibles i, així, poden simultaniejar-se:
a) Jubilació i treball a temps parcial, si bé durant aquesta situació es baixarà aquella en proporció inversa a la reducció de la jornada de treball, prenent-se com a referència la d’un treballador a temps complet comparable.
b) Jubilació i treball per compte propi, quan els ingressos anuals totals no superin el SMI en còmput anual. En aquesta situació, l’interessat està exonerat de cotitzar per les prestacions de Seguretat Social, encara que tampoc es generen nous drets sobre les mateixes.
I són incompatibles:
c) Jubilació i activitat per compte propi dels professionals col·legiats exonerats de l’obligació de causar alta en el Règim Especial de Treballadors Autònoms, quedin o no integrats en una mutualitat de previsió social alternativa.
d) Jubilació i treball en el sector públic, exclosos els professors universitaris emèrits i el personal llicenciat sanitari emèrit.
i) Jubilació i acompliment d’alts càrrecs.
En el cas de realitzar qualsevol treball incompatible amb la pensió, s’ha de comunicar al INSS, i es produirien els següents efectes: art. 16.2 O 18 gener 1967
- La pensió queda suspesa.
- L’empresari que empri al pensionista ha de donar-li d’alta i cotitzar per ell (tingui’s en compte que l’incompliment d’aquesta obligació constitueix una infracció molt greu)
- Les noves cotitzacions milloren la pensió, augmentant el percentatge a aplicar a la base reguladora, que és la mateixa que va servir per calcular la pensió suspesa.
- La quantia resultant s’incrementa amb les revaloracions produïdes entre la data del fet causant originari i el moment del cessament definitiu en la nova activitat.
La realització de treballs incompatibles amb la pensió sense posar-ho en comunicació del INSS, constitueix una infracció greu del treballador sancionable amb la pèrdua de la pensió durant 3 mesos i reintegrament de les pensions indegudament percebudes.