Text i font: eljurista.cat
Davant l’aprovació que ha tingut lloc en el Consell de Ministres d’un Reial decret Llei per modificar les taxes judicials, proposat pel ministre de Justícia, Rafael Catalá, i arran del com les persones físiques queden exemptes del pagament d’aquest tribut en tots els ordres i instàncies judicials, la majoria d’institucions de la societat jurídica celebren que s’hagi corregit una mesura que anava en detriment del funcionament de l’Administració de Justícia; de manera que s’està reparant un error ja que les persones físiques mai haurien d’haver estat subjectes al pagament de les taxes judicials.
La implicació del Col·legi d’Advocats de Barcelona en la supressió de les taxes judicials per a les persones físiques
Per a Oriol Rusca, degà del Col·legi d’Advocats de Barcelona: “El tarannà dialogant i la sensibilitat del ministre de Justícia vers les reclamacions de l’ICAB han estat claus per aconseguir aquesta fita”.
Tanmateix, l’ICAB considera que aquesta mesura és insuficient perquè no eximeix del seu pagament a autònoms i petites i mitjanes empreses en un context econòmic desfavorable. Des d’aquesta corporació s’alerta que la situació pot fer que el sector empresarial acabi repercutint el cost de la taxa en els consumidors.
Reial decret llei que regula un sistema de segona oportunitat
D’altra banda, l’ICAB es congratula de què el Consell de ministres també hagi aprovat avui un Reial decret llei que regula un sistema de segona oportunitat, una reclamació que aquesta corporació havia fet des del 2011.
Aquesta mesura ha de servir per permetre que no només els petits empresaris o autònoms, sinó també les persones en general i les seves famílies tinguin l’oportunitat de reestructurar els seus deutes i, en conseqüència, reduir el seu endeutament a través d’un procediment específic i previ al possible procediment concursal.
Pendents de conèixer el text aprovat –de publicació immediata al BOE—cal tenir present que des de fa quatre anys, el Col·legi d’Advocats de Barcelona ha estat reclamant insistentment l’aprovació d’un text normatiu que abordés la molt greu problemàtica derivada del sobreendeutament de les persones i famílies.
En la legislatura anterior de les Corts Generals, concretament en la tramitació parlamentària al Senat del llavors projecte de llei de reforma de la Llei Concursal, va estar a punt d’incorporar-se a la normativa, però no es va aprovar.
Aquella Llei (38/2011) de reforma de la Concursal –que va entrar en vigor l’1 de gener de 2012– va establir que el Govern havia de trametre a les Corts Generals –en el termini de sis mesos—un informe sobre l’aplicació i els efectes del conjunt de mesures adoptades per a millorar la situació de les persones físiques i les famílies que es trobessin en dificultats per satisfer les seves obligacions (especialment les garantides amb hipoteca). El fet, però, és que aquest informe no es va arribar a elaborar mai.
Per això, l’ICAB va continuar insistir en les seves reclamacions, en aquest cas davant del Parlament de Catalunya, fins a aconseguir que l’estiu de 2012 aprovés per unanimitat d’aquesta Cambra una proposta de Proposició de llei de sobreendeutament personal i familiar i de protecció, davant els procediments d’execució hipotecària de l’habitatge habitual que, posteriorment, va ser rebutjada pel Congrés dels Diputats.
Es va continuar intentant la seva aprovació, tant a les Corts Generals (mitjançant la seva incorporació en el text de la que va ser aprovada com a Llei 1/2013, de 14 de maig, de mesures per a reforçar la protecció dels deutors hipotecaris, reestructuració del deute i lloguer social), com al Parlament de Catalunya (en la recent llei de reforma del Codi de Consum de Catalunya mitjançant la Llei 20/2014) i de forma directa amb el propi Govern de Catalunya, previ debat a la Comissió de Desnonaments de la Generalitat.
El fet és que finalment s’haurà aconseguit incorporar mecanismes que puguin ajudar a pal·liar alguns sobreendeutaments encara existents, malgrat que altres ja no hauran tingut solució com a conseqüència de la manca de resposta normativa durant aquests anys de crisi.
S’ha d’assenyalar que aquests darrers mesos el procés s’ha precipitat després que el clam de tota l’advocacia barcelonina quedés palès en la sessió solemne de la Festivitat de Sant Raimon de Penyafort de l’ICAB, celebrada el passat dia 30 de gener, en què la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, es va comprometre a aprovar una regulació legal del sobreendeutament i, també, pel fet que es fessin gestions posteriors de seguiment d’aquest compromís amb una reunió específica i monogràfica, davant el Ministeri d’Economia i Competitivitat.
L’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Balears lamenta que no s’estigui plantejant suprimir les taxes judicials per a les pimes
Martín Aleñar, degà de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Balears, considera, qualsevol rectificació prevista en l’àmbit de les taxes judicials no és sinó un èxit dels operadors jurídics i, molt especialment, de l’advocacia i de la seva perseverança a l’hora de denunciar “de forma reiterada, de molt diferents formes i en molt diversos fòrums, els efectes perversos d’una Justícia taxada que ha desallotjat a milers de ciutadans del seu dret a la tutela judicial efectiva”.
No obstant això, Martín Aleñar lamenta que tot sembli indicar que ara mateix no s’estigui plantejant suprimir les taxes judicials per a les petites i mitges empreses, alguna cosa que, de confirmar-se, opina, suposarà que el Govern “ha perdut una ocasió excel·lent de mostrar certa sensibilitat cap a la difícil situació per la qual travessen moltes de les petites i mitges empreses del país”. “És incomprensible – considera el degà – que en moments de recessió econòmica, que afecten d’una manera molt especial a les empreses de dimensions petites i als seus treballadors”, es plantegi mantenir unes taxes que van a seguir impedint a molt empresaris accedir als tribunals per defensar els seus drets i legítims interessos”.
Per aquest motiu, afirma, l’advocacia balear seguirà exigint la derogació d’una llei que “per desgràcia ha posat preu als drets i imposa una justícia taxada que molts no poden permetre’s” i ha confiat que el Tribunal Constitucional resolgui “amb rapidesa i al més aviat possible” els recursos d’inconstitucionalitat que s’acumulen en el tribunal en contra d’unes taxes “desproporcionades, excloents i immorals”.
El Consell General de l’Advocacia Espanyola manifesta el seu compromís de seguir lluitant per estendre aquesta mesura a les pimes
El Consell General de l’Advocacia Espanyola ha mostrat la seva satisfacció pel procediment de Reial decret Llei, aprovat pel Consell de Ministres a proposta del Departament de Justícia, per derogar les taxes judicials a tots els ciutadans, en tots els ordres jurisdiccionals i instàncies judicials. Aquesta satisfacció és parcial perquè no estén la derogació de les taxes també a les pimes, la qual cosa repararia plenament la injustícia i contribuiria a impulsar el creixement econòmic i la creació d’ocupació.
La mesura aprovada pel Govern és una victòria dels ciutadans i de l’Advocacia que durant tres anys ha encapçalat el clam social i la batalla contra les taxes al costat de tots els operadors jurídics, partits polítics, els sindicats, les associacions de consumidors i associacions i col·lectius d’advocats. Gràcies a aquesta pressió social s’ha aconseguit que la Llei de Taxes hagi estat modificada en dues ocasions -aquesta última vegada perquè els ciutadans no paguin aquest tribut- pel mateix Govern que va engegar la norma. Es posa fi així a l’agonia de milers de ciutadans que –fins avui mateix- han vist limitat el seu dret d’accés a la Justícia durant més de dos anys, sense que, a més, els diners recaptats, en contra del compromès pel Govern, s’hagi destinat a millorar el servei públic de la Justícia Gratuïta. L’Advocacia manifesta el seu compromís de seguir lluitant per estendre aquesta mesura a les pimes i continuar reclamant diàleg i consens per aconseguir els canvis necessaris en la Justícia.
L’Advocacia Catalana es mostra satisfeta per la supressió de les taxes per als ciutadans, però lamenta que es mantinguin per a les pimes
El Consell de l’Advocacia Catalana, manifesta la seva satisfacció, encara que moderada, per la decisió del Govern espanyol d’eximir del pagament de taxes judicials a les persones físiques en tots els ordres i instàncies, ja que la considera ‘insuficient’, per no excloure també del pagament a les petites i mitjanes empreses (pimes). L’Advocacia continuarà reivindicant que s’eximeixi del pagament de taxes a les pimes, que representen més d’un 90% del teixit empresarial a Catalunya.
La mesura aprovada avui pel Consell de Ministres és positiva però ‘insuficient’, segons l’Advocacia, que considera que s’hauria d’haver aprofitat la reforma per retornar a la situació anterior a l’entrada en vigor de la llei de taxes judicials 10/2012, que eximia també a les pimes. El president del Consell, Abel Pié, assegura que des de l’Advocacia “continuarem reivindicant la derogació de la llei Gallardón, que tant mal ha fet a la justícia, privant a ciutadans i empreses d’accedir als jutjats”.
El Consell de Col·legis de Procuradors de Catalunya considera la mesura és insuficient
El Consell de Col·legis de Procuradors de Catalunya considera que aquesta mesura és insuficient, ja que no s’aplicarà a altres col·lectius com són les petites i mitjanes empreses, que a causa d’aquest gravamen tenen dificultats alhora d’accedir a la tutela judicial efectiva.
Així mateix, els procuradors catalans volen destacar que amb aquesta revisió de la Llei de Taxes el Ministre de Justícia, Rafael Catalá, compleix amb la seva paraula, però alhora li demanen que consideri una rebaixa dels imports actuals de les taxes judicials.
El Consell de Col·legis de Procuradors de Catalunya s’ha implicat en la defensa del dret a la tutela judicial efectiva i, en aquest sentit, va arribar a un acord el 2014 amb el Consell de l’Advocacia Catalana i el Departament de Justícia per tal de rebaixar l’impacte de la taxa judicial catalana, que actualment no s’aplica a persones físiques, autònoms i empreses que facturin menys d’un milió d’euros anuals. Cal recordar que, entre d’altres funcions dins del procés judicial, el procurador dels tribunals és l’operador jurídic encarregat de recaptar, tramitar i presentar als jutjats la taxes judicials dins de l’Administració de Justícia.
Text i font: eljurista.cat
El ministre de Justícia ha demanat dades al Ministeri que encapçala Luis de Guindos, per poder emprendre la reforma que tindrà lloc a principis d’any
El ministre de Justícia, Rafael Catalá, s’ha compromès amb el Consell de l’Advocacia Catalana i amb l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona (ICAB) a revisar el sistema de taxes jurídiques impulsat pel seu predecessor Alberto Ruiz-Gallardón.
El president del Consell, Abel Pié, ha explicat que, almenys, les persones físiques i les Pimes quedin exemptes del pagament d’aquestes taxes.
Si bé ha reconegut que el ministre no li ha assegurat que faci modificacions en la línia exacta que el Consell li ha proposat, els ha assegurat que ja ha demanat estudis i que està esperant els informes per decidir si les rebaixa i en quina quantia: «el que sí ens ha assegurat és que hi haurà una revisió de les taxes de la primera instància ».
La sentència de 3 gener 2014 del jutjat del mercantil nº 1 de Palma de Mallorca ha declarat que una clàusula de submissió al procediment d’execució hipotecària extrajudicial continguda en una escriptura de préstec és abusiva.
El grup socialista ha presentat al Congrés una proposició de llei per a la derogació de les taxes judicials establertes pel Govern del PP el novembre de 2012, per considerar que aquesta mesura “impedeix que els ciutadans defensin els seus drets”. El PSOE va recórrer davant el Tribunal Constitucional la llei de taxes -acumula un total de cinc recursos-, que el PP va aprovar en solitari al Parlament, amb el vot en contra de tots els grups de l’oposició, i que va ser rebutjada per les plataformes ciutadanes i pels operadors jurídics. La portaveu socialista de Justícia, Rosa Aguilar, ha subratllat en un comunicat que “les taxes judicials perjudiquen les persones amb més dificultats econòmiques, que no tenen recursos suficients per fer front a elles i, per tant, no poden recórrer a la justícia” .
Es tracta d’ “una llei abusiva i injusta que xoca amb el dret a la tutela judicial efectiva recollit en la nostra Constitució”, ha ressaltat Aguilar. La responsable socialista ha insistit en la necessitat que el nou ministre de Justícia, Rafael Catalá, derogui aquesta llei i actuï “immediatament” perquè els ciutadans puguin accedir a la justícia “sense obstacles”. Ha recordat que el PP va rebutjar al setembre, a la cambra baixa, una altra proposició de llei del grup socialista per derogar les taxes, de manera que ara “té l’oportunitat de demostrar amb fets la seva voluntat de canviar la situació actual”. Aguilar ha opinat que “l’afany recaptatori” que el PP persegueix amb aquesta mesura, que està vigent des de fa més de dos anys, “està impedint que gran part de la ciutadania accedeixi a la justícia”, el que comença a reflectir-se en el descens de recursos presentats davant els jutjats.
Un any i mig després de la seva entrada en vigor, les conseqüències de no abonar l’import genera dubtes sobre si l’impagament pot aturar un procés, o si es tracta d’una qüestió exclusiva d’Hisenda.
L’impagament de les taxes judicials, és un assumpte de justícia o d’Hisenda? Aquesta és una de les principals controvèrsies que està generant la ja de per si polèmica Llei de Taxes, instaurada fa més d’any i mig i que ha suscitat un gran rebuig per part del sector jurídic.
Una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, de 30 de gener de 2014, va concloure que la conseqüència de l’impagament de la taxa no pot ser la inadmissió del recurs en aquest cas contenciós-administratiu, sinó el trasllat del cas a l’Administració Tributària per l’exacció de la taxa si escau. En cas contrari, assenyalava, s’estaria posant en risc el dret fonamental a la tutela judicial efectiva.
La sentència recordava que correspon al Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques la gestió de la taxa, competència de caràcter estrictament tributari, tal com sosté l’article 9 de la llei que regula aquest gravamen. En aquest sentit, assenyalava que una cosa és el supòsit, fet que preveu en matèria tributària de gestió de la taxa i les conseqüències processals que es pretenen derivar, que posen en risc el mateix dret fonamental a la tutela judicial efectiva, en aquest cas en matèria de recursos jurisdiccionals i per la via de la seva inadmissió.
Al marge d’aquesta sentència, que es referia a un cas concret en el qual no es va pagar la taxa a l’empara del reconeixement provisional del dret d’assistència jurídica gratuïta, el debat segueix obert.
Incertesa: segons explica Manuel Ortells Ramos, catedràtic de Dret Processal de la Universitat de València, l’article 8.2 de la Llei de Taxes, en el seu apartat 2, no deixa clara, per a tots els fets imposables de la taxa, les conseqüències de la manca de pagament o d’acreditació, després del requeriment d’esmena. Apunta que si el fet imposable és un acte subjecte a termini de preclusió, té sentit que la conseqüència de no pagar consisteixi en la preclusió de l’acte processal i la consegüent continuació o finalització del procediment, segons correspongui.
No obstant això, aquest expert recorda que hi ha fets imposables no consistents en actes subjectes a terminis de preclusió, encara que puguin estar-ho a terminis juridicomaterials de prescripció o de caducitat. Així passa amb els actes de demanda de procés de declaració i d’execució de títols no jurisdiccionals, així com amb les peticions inicials de procés monitori. En aquests supòsits, tal com explica Ortells, la conseqüència esmentada per l’article 8.2 de la Llei de Taxes no té sentit i podria dir-se que l’article omet establir la conseqüència per a aquests supòsits.
A partir d’aquesta base, explica, no pot arribar a la conclusió que la conseqüència és la inadmissió de la demanda, perquè una restricció semblant del dret d’accés als tribunals no pot fundar-se sobre una base legal tan inconsistent. En aquests casos la conseqüència no seria processal, sinó només tributària, de manera que el tribunal hauria de traslladar a l’administració tributària als efectes pertinents d’exacció de la taxa.
Font: expansión.