El jutjat del social nº 3 d’Elx ha dictaminat que els treballadors a temps parcial han de gaudir de les mateixes garanties que els treballadors a jornada completa a la cobertura dels salaris i indemnitzacions per acomiadament que han de cobrar del Fons de Garantia Salarial (Fogasa ).
En una sentència, el tribunal dóna la raó a una treballadora que va ser acomiadada i li reconeix un salari matemàticament d’acord amb la jornada del 80% de l’habitual que realitzava, quan el Fogasa estableix uns límits més baixos, ja que ofereix fins a 120 dies de salari pendent de cobrament i com a límit el doble del salari Mínim Interprofessional (SMI), que són 50,09 euros al dia, i 30 dies de salari per any treballat i tenint també com a límit del salari diari el doble del SMI.
La major part de la jurisprudència dels tribunals superiors de justícia estableix que en els contractes amb jornada parcial s’ha d’aplicar la tesi del fons. Des de Piqueras Consultors apunten que el jutge va estimar els arguments de l’empleada perquè ni els decrets reguladors de l’SMI ni l’Estatut dels Treballadors realitzen la distinció del Fogasa.
Font: Expansión.com
Ref. CJ 4190/2016
Conforme determina l’article 13 del Reial Decret 605/1999, de 16 d’abril, que estableix la regulació complementària dels processos electorals i els diferents reials decrets de traspàs de funcions i serveis en matèria d’execució de la legislació laboral, correspon a les administracions públiques de les comunitats autònomes adoptar les mesures necessàries perquè, en les jornades electorals, els treballadors per compte aliè i el personal de les administracions públiques que siguin electors i prestin els seus serveis el dia d’eleccions, disposen en el seu horari laboral de fins a quatre hores lliures per a l’exercici del dret del vot, que seran retribuïdes (o reducció proporcional si el treball es presta en jornada reduïda).
Si a més són president, vocal, interventor o apoderat d’una taula electoral, tenen dret durant el dia de la votació a un permís retribuït de jornada completa si aquest dia no descansen, i els tres primers (president, vocal i interventor) a més a més tenen dret a una reducció de la seva jornada de treball de cinc hores el dia immediatament posterior.
Davant les eleccions del 26 de juny de 2016, les diferents comunitats autònomes han de dictar les disposicions específiques en matèria de jornada laboral i permisos de les persones que intervenen en el procés electoral, publicades en els butlletins oficials respectius.
Les referències en aquest article a “treballadors” s’han d’entendre fetes també a personal al servei de l’Administració que es trobi en les mateixes circumstàncies.
Atès que la normativa de cada comunitat autònoma té les mateixes pautes, en aquesta entrada detallarem quines són les característiques comunes, i que per tant, serveixen per tot l’estat Espanyol. Seguidament, indicarem la relació de normes que regulen a Catalunya.
Permisos per als treballadors votants
- Si l’horari de treball no coincideix amb el d’obertura de les taules electorals o només coincideix per menys de dues hores: no tenen dret a permís retribuït.
- Si l’horari de treball coincideix entre dos i menys de quatre hores amb el d’obertura de les taules electorals: tenen dret a un permís retribuït de dues hores.
- Si l’horari de treball coincideix entre quatre i menys de sis hores amb el d’obertura de les taules electorals: tenen dret a un permís retribuït de tres hores.
- Si l’horari de treball coincideix en sis o més hores amb el d’obertura de les taules electorals: tenen dret a un permís retribuït de quatre hores.
Permisos per a treballadors que realitzin el seu treball lluny del domicili habitual o en condicions d’especial dificultat per votar
Tenen els mateixos permisos que els treballadors votants, però per formular personalment la sol·licitud de certificació acreditativa de la seva inscripció en el cens electoral i la remissió del vot per correu.
Permisos per als treballadors/es membres de les meses electorals i interventors dels partits polítics
Gaudeixen de permís retribuït durant tota la jornada laboral i cinc hores el dia immediatament posterior.
Permisos per als treballadors que siguin apoderats
Tenen així mateix dret a permís retribuït durant tota la jornada laboral.
Canvis de torn
Si el treballador membre de la taula electoral, interventor o apoderat ha de treballar en el torn de nit en la data immediatament anterior a la jornada electoral, l’empresa, a petició de l’interessat, haurà de canviar el torn.
Permisos per a candidats
El personal al servei de l’Administració que es presenti com a candidat a les eleccions podrà, prèvia sol·licitud, ser dispensat del treball durant el temps de durada de la campanya electoral.
Normativa de Catalunya
Ordre TSF / 130/2016, de 17 de maig, per la qual s’estableixen les instruccions necessàries per a la participació dels treballadors a les eleccions al Congrés dels Diputats i al Senat del dia 26 de juny de 2016 (DOGC 1-6- 16).
Font: Consulto Jurídico
Estic malalt i no puc anar a treballar, ni ara, ni en els pròxims dies, setmanes, o mesos. El meu metge de capçalera m’ha donat la baixa. En què consisteix la incapacitat temporal? Qui pot accedir a la prestació? Quant van a pagar-me?
Què és la incapacitat temporal (IT)?
És un subsidi diari que cobreix la pèrdua de rendes mentre el treballador no pot treballar i està rebent assistència sanitària. S’inicia al quart dia de la baixa expedida pel metge de capçalera, si és per malaltia comuna o per accident no laboral. Si la baixa es deu a accident de treball o malaltia professional, la IT comença l’endemà.
A qui competeix?
En general, els informes de baixa, de confirmació de baixa i d’alta els estenen el servei públic de salut o les mútues d’accidents de treball i malalties professionals, i les empreses col·laboradores. En tot cas, el reconeixement del dret al subsidi és competència de l’Institut Nacional de la Seguretat Social, l’Institut Social de la Marina i les mútues, que també s’encarreguen de fer front al pagament de la prestació.
L’Institut Nacional de la Seguretat Social i l’Institut Social de la Marina per als treballadors del mar poden emetre l’alta mèdica a tots els efectes. Esgotat el primer any, són aquestes institucions les úniques competents per reconèixer la pròrroga de sis mesos, iniciar l’expedient d’incapacitat permanent o emetre l’alta. També per emetre una nova baixa mèdica si aquesta es produeix en els 180 dies següents a l’alta.
El reconeixement i pagament de la incapacitat temporal correspon, segons l’opció que hagi realitzat l’empresari per a la seva cobertura, a l’Institut Nacional de la Seguretat Social o a la mútua corresponent.
Quins requisits he de complir per poder accedir-hi?
Són beneficiaris d’aquesta prestació els treballadors de tots els règims de la Seguretat Social, sempre que portin 180 dies cotitzats en els 5 anys anteriors si és IT per malaltia comuna. Per a les baixes per accident, sigui o no de treball, i per malaltia professional, no s’exigeixen cotitzacions prèvies.
Els treballadors afiliats en els règims especials són, en general, assimilats als del règim general en qüestions d’incapacitat temporal, si bé s’afegeix el requisit d’estar al corrent del pagament de les quotes de les quals siguin responsables.
Quant cobraré?
Si la baixa és per malaltia comuna o per accident no laboral, es cobra el 60% de la base reguladora entre el quart dia i el vintè. A partir del dia 21, es cobra el 75%.
En el cas d’una malaltia professional o accident de treball, es cobra el 75% de la base reguladora des de l’endemà de la baixa en el treball.
Qui em paga?
En general, l’empresa fa el pagament delegat amb la mateixa periodicitat que els salaris. En els casos de malaltia comuna o accident no laboral, el pagament corresponent al període entre el quart i el quinzè dia va a càrrec de l’empresari, i a partir del setzè, l’INSS o de la Mútua.
Si estem parlant de treballadors per compte propi, el pagament ho realitza directament l’entitat gestora o la mútua competent.
Quant pot durar?
El subsidi s’abona mentre el treballador estigui de baixa, fins a un màxim d’un any prorrogable per altres sis mesos, sempre que es prevegi que en aquest temps es pot curar, si no, es començaria a parlar d’incapacitat permanent. En aquest termini, s’inclouen també les recaigudes.
En els casos de períodes d’observació per malaltia professional, el període màxim és de sis mesos, prorrogables per altres sis, quan es consideri necessari per a l’estudi i diagnòstic de la malaltia.
Font: laboral-social.com
Ref. CJ 5607/2011
Es considera que existeix un contracte de treball entre el treballador que dóna els seus serveis per l’empresari i aquest, els dirigeix i remunera.
Les modalitats contractuals previstes al dret espanyol actualment són les següent:
- Contracte comú o ordinari: És aquell que es concerta entre el treballador i l’empresari a jornada completa i per temps indefinit. El contracte pot celebrar-se per escrit o de paraula.
- Contractació indefinida de minusvàlids: Els contractes objectes d’aquestes ajudes hauran de celebrar-se per temps indefinit, a temps complet o parcial i per escrit en model oficial. El grau mínim de minusvalidesa necessari per generar el dret als beneficis haurà de ser igual o superior al 33%.
- Contractes subscrits amb majors de 59 anys amb antiguitat a l’empresa de 4 o més anys.
- Contracte per anticipació de l’edat de jubilació.
- Contracte per obra o servei determinat: Contracte temporal l’objecte del qual és la realització d’una obra o la prestació d’un servei determinat, amb autonomia i substantivitat pròpia dins de l’activitat de l’empresa i l’execució de la qual, encara que limitada en el temps, és en principi de durada incerta.
- Contracte eventual per circumstàncies de la producció: És un contracte temporal celebrat per empreses que precisen atendre exigències circumstancials del mercat, acumulació de tasques o excés de comandes, àdhuc tractant-se de l’activitat normal de l’empresa.
- Contracte d’interinitat: És un contracte temporal celebrat per substituir a un treballador de l’empresa amb dret a reserva de lloc de treball en virtut de norma, conveni col·lectiu o acord individual, o per cobrir temporalment un lloc de treball durant el procés de selecció o promoció per a la seva cobertura definitiva.
- Jubilació parcial i contracte de relleu: El contracte de relleu és el que es concerta amb un treballador inscrit com a aturat a la corresponent oficina d’ocupació, per substituir la jornada de treball d’un altre treballador que accedeix a la jubilació parcial o per substituir als treballadors que es jubilen parcialment després d’haver complert l’edat ordinària de jubilació.
- Contracte de relleu: L’empresa ha de concertar, simultàniament al contracte a temps parcial del prejubilat, un contracte de treball amb un altre treballador en situació de desocupació o que tingui concertat amb l’empresa un contracte de durada determinada, quedant obligada a mantenir coberta, com a mínim, la jornada de treball deixada vacant pel treballador que ha reduït la seva jornada fins avui de la seva jubilació.
- Contracte per la formació i l’aprenentatge: El Reial decret 1529/2012, de 8 de novembre ho defineix com el conjunt d’accions i iniciatives formatives, mixtes d’ocupació i formació, que tenen per objecte la qualificació professional dels treballadors en un règim d’alternança d’activitat laboral en una empresa amb l’activitat formativa rebuda en el marc del sistema de formació professional per a l’ocupació o del sistema educatiu.
- Contracte en pràctiques: Té com a finalitat l’obtenció pel treballador contractat d’una pràctica professional adequada al nivell dels coneixements adquirits en estudis universitaris o de formació professional de grau mitjà o superior.
- Contracte a temps parcial: Consisteix en la prestació de serveis durant un nombre d’hores al dia, a la setmana, al mes o a l’any inferior a la jornada de treball d’un treballador a temps complet comparable
- Contracte de treball a distància: És aquell en què la prestació de l’activitat laboral es realitza de forma preponderant al domicili del treballador o a un lloc lliurement triat per aquest.
- Contracte de grup: És aquell en el qual l’empresari concerta la realització d’un treball amb un grup de treballadors, considerat íntegrament i representat per un cap de grup.
- Contracte indefinit de recolzament a emprenedors: És un contracte indefinit creat per facilitar l’ocupació estable i potenciar la iniciativa empresarial en les empreses que tenen menys de 50 treballadors.
- Contracte temporal de fomentació del treball per discapacitats: Les empreses poden contractar temporalment per realitzar les seves activitats a:
- A treballadors amb discapacitat aturats inscrits en l’Oficina d’Ocupació, amb un grau de minusvalidesa igual o superior al 33%.
- A pensionistes de la Seguretat Social que tinguin reconeguda una pensió d’incapacitat permanent en el grau de total, absoluta o gran invalidesa.
- A pensionistes de classes passives que tinguin reconeguda una pensió de jubilació o de retir per incapacitat permanent per al servei o inutilitat.
- Contractes concertats pels treballadors autònoms: En general, els contractes concertats pels treballadors autònoms d’execució de la seva activitat professional es caracteritzen pel següent:
- Poden celebrar-se per escrit o de paraula.
- Cadascuna de les parts pot exigir de l’altra, a qualsevol moment, la seva formalització per escrit.
- Poden celebrar-se per a l’execució d’una obra o sèrie d’elles, o per a la prestació d’un o més serveis.
- Tenen la durada que les parts acordin.
- Contracte a empreses d’inserció: Les empreses d’inserció són aquelles que contracten com a treballadors a les persones en situació d’exclusió social aturades i inscrites en els Serveis Públics d’Ocupació, amb especials dificultats per a la seva integració al mercat de treball, inclosos en algun d’aquests col·lectius
Per últim, adquireixen la condició de treballadors fixos aquells que, en un període de 30 mesos, han estat contractats durant més de 24 mesos:
- Amb o sense solució de continuïtat.
- Per al mateix o diferent lloc de treball.
- Amb la mateixa empresa o grup d’empreses.
- Mitjançant dos o més contractes temporals.
- Directament o a través de la seva posada a disposició per ETTs.
- Amb les mateixes o diferents modalitats contractuals de durada determinada.
PREGUNTA: Aquest any 2016 és de traspàs, el que significa que, en haver-hi un dia hàbil més, els empleats treballarien un dia addicional. Aquestes hores, cal compensar-les d’alguna manera al treballador?
Ens pot reclamar, per exemple, un dia addicional de vacances?
RESPOSTA: El primer que ha de fer la seva empresa és consultar el seu conveni col·lectiu. La majoria estableix el nombre d’hores anuals que s’ha de treballar (una fórmula molt habitual és aquesta: “la durada màxima de la jornada laboral durant la vigència del present conveni serà de 1.784 hores anuals de treball efectiu”).
Si és el cas, llavors en elaborar el calendari laboral, la seva empresa ha d’haver tingut en compte que, en ser any de traspàs, aquestes mateixes hores s’han de repartir entre 366 dies en lloc de 365 (la forma dependrà del que pacti la seva empresa amb els seus representants dels treballadors: un dia addicional de vacances, agafar-s’ho com a hores lliures, prendre un pont …).
Si no fos així, els treballadors efectivament acabarien l’any havent treballat un dia més del que els hauria correspost. No obstant això, si el conveni no estableix expressament les hores anuals de treball efectiu, com l’Estatut dels Treballadors no estableix una jornada màxima anual, sinó que es limita a parlar de treballar 40 hores setmanals, en aquest cas, no serà necessari compensar el dia que es treballi de més per ser any de traspàs, ja que la seva empresa no estarà sobrepassant aquestes 40 hores a la setmana.
Font: www.asesoriza.com/es/
L’empresa no té obligació de reduir els dies de presència fixats pel conveni col·lectiu en el cas de treballadors que facin una jornada inferior a la completa (treballadors a temps parcial, amb reducció de jornada per guarda legal, etc.). És així, en cas que no que es pacti el contrari, perquè ni la llei ni el conveni ni cap altra font de dret obliguen a l’empresa a reduir els dies de presència (Sent. de l’Audiència Nacional de 2.12.14).
El sindicat majoritari d’una companyia aèria va interposar una demanda de conflicte col·lectiu per sol·licitar, entre altres coses, que es declarés nul·la per abusiva la mesura per la qual l’empresa obligava als treballadors que tenien reducció de jornada per guarda legal, estaven contractats a temps parcial o tenien una jornada inferior a la completa per qualsevol altra causa a treballar els mateixos dies de presència que els treballadors a temps complet.
En concret, el conveni col·lectiu, que establia una jornada anual de 1.712 hores, fixava un mínim i un màxim de dies de presència igual per a tots els treballadors, independentment de la jornada que tinguessin. El sindicat entenia que els dies de presència s’havien de reduir proporcionalment en el cas dels treballadors amb jornades inferiors a la completa.
L’Audiència Nacional desestima la pretensió del sindicat i falla a favor de l’empresa. En la seva sentència, l’Audiència assenyala que en el cas dels treballadors contractats a temps parcial la companyia compleix escrupolosament amb la disposició per la qual aquests treballadors tenen els mateixos drets que els treballadors a temps complet (art. 12.4.d de l’ET), ja que “l’empresa els redueix la seva jornada diària d’acord amb la jornada pactada, no existint norma legal o convencional alguna que imposi a l’empresa que els treballadors realitzin un nombre de dies de presència proporcionals a la seva jornada”.
I el mateix passa amb els treballadors amb reducció de jornada per guarda legal, ja que, raona l’Audiència Nacional, “ni la llei, ni el conveni col·lectiu, ni cap altra font de dret obliga l’empresa a reduir proporcionalment el nombre de dies de presència”.
Per tant, conclou l’Audiència, si el conveni estipula l’obligació de treballar un mínim de 214 dies de presència i un màxim de 228 dies, aquest criteri s’aplicarà de la mateixa manera a tots els treballadors, independentment de la seva jornada, respectant en tot cas la jornada anual de 1.712 hores fixada pel conveni.
Text i font de ASESORIZA. VEURE WEB.
EDICIÓ EN CASTELLÀ
Los trabajadores con jornadas reducidas tienen los mismos días de presencia que los trabajadores a tiempo completo La empresa no tiene obligación de reducir los días de presencia fijados por el convenio colectivo en el caso de trabajadores que hagan una jornada inferior a la completa (trabajadores a tiempo parcial, con reducción de jornada por guarda legal…..). Y esto es así, salvo que se pacte expresamente lo contrario, porque ni la ley ni el convenio ni ninguna otra fuente de derecho obligan a la empresa a reducir los días de presencia (sent. de la Audiencia Nacional de 2.12.14).
El sindicato mayoritario de una compañía aérea interpuso una demanda de conflicto colectivo para solicitar, entre otras cosas, que se declarara nula por abusiva la medida por la que la empresa obligaba a los trabajadores que tenían reducción de jornada por guarda legal, estaban contratados a tiempo parcial o tenían una jornada inferior a la completa por cualquier otra causa a trabajar los mismos días de presencia que los trabajadores a tiempo completo.
En concreto, el convenio colectivo, que establecía una jornada anual de 1.712 horas, fijaba un mínimo y un máximo de días de presencia igual para todos los trabajadores, independientemente de la jornada que tuvieran. El sindicato entendía que los días de presencia debían reducirse proporcionalmente en el caso de los trabajadores con jornadas inferiores a la completa.
La Audiencia Nacional desestima la pretensión del sindicato y falla a favor de la empresa. En su sentencia, la Audiencia señala que en el caso de los trabajadores contratados a tiempo parcial la compañía cumple escrupulosamente con la disposición por la que estos trabajadores tienen los mismos derechos que los trabajadores a tiempo completo (art. 12.4.d del ET), puesto que “la empresa les reduce su jornada diaria con arreglo a la jornada pactada, no existiendo norma legal o convencional alguna que imponga a la empresa que los trabajadores realicen un número de días de presencia proporcionales a su jornada”.
Y lo mismo sucede con los trabajadores con reducción de jornada por guarda legal, puesto que, razona la Audiencia Nacional, “ni la ley, ni el convenio colectivo, ni ninguna otra fuente de derecho obliga a la empresa a reducir proporcionalmente el número de días de presencia”.
Por tanto, concluye la Audiencia, si el convenio estipula la obligación de trabajar un mínimo de 214 días de presencia y un máximo de 228 días, este criterio se aplicará de igual modo a todos los trabajadores, independientemente de su jornada, respetando en todo caso la jornada anual de 1.712 horas fijada por el convenio.
Texto y fuente de ASESORIZA. VER WEB.