Seran psicòlegs especialitzats i col·laboraran amb el jutjat per normalitzar les relacions parentals després que s’hagi dictat la sentència de divorci.
El 7 de maig de 2014, la secció 12a de l’AP de Barcelona va dictar un sentència en la qual entre els seus pronunciaments recordava que “L’anterior distribució de les estades i visites es fixa a partir del moment en què normalitzin les relacions patern – filials; per a tal, es disposa el seguiment i suport per un coordinador de parentalitat que serà consensuat per les parts de mutu acord, o designat pel jutge entre els experts que figurin en el cens del Col·legi de Psicòlegs de Catalunya; la persona que realitzi el seguiment en tal condició queda facultat per a entrevistar-se amb tots els membres de la família, amb els metges, responsables del centre escolar i professors, si s’escau, i ha d’establir amb el major grau de consens possible el calendari, les pautes i les condicions per a la normalització de la relació paternofilial. Remetrà un informe al jutjat cada tres mesos “.
El pare va interposar recurs de cassació davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en relació amb la figura d’un coordinador de parentalitat, al·legant la falta de concreció sobre la tasca del professional i que, en el nostre dret, a diferència d’altres ordenaments jurídics, no es regula aquesta figura ni els seus drets o obligacions de manera que el jutge només pot disposar de mesures de supervisió de les relacions personals patemo-filials a través dels “Punts de travada” o mitjançant els serveis tècnics de “Suport judicial” que, en tot cas, han de tenir caràcter gratuït per a les parts.
El TSJ de Catalunya va dictar sentència el passat 26 febrer 2015 resolent el recurs de cassació, delimitant la figura del coordinador de parentalitat
Assenyala aquesta Sentència que la figura del coordinador de parentalitat sorgeix en els anys 90 als Estats Units i Canadà per a la normalització de les relacions parentals després del conflicte matrimonial o de parella, en contextos de greu conflictivitat per diverses causes, en la qual es troben implicats , els fills menors. Part de la base que després de la ruptura matrimonial i les decisions judicials subsegüents, sorgeixen canvis en l’organització de la vida familiar que exigeixen una adaptació precisa i d’una lleial col·laboració entre els progenitors perquè les noves situacions afectin el menys negativament possible a l’estabilitat emocional dels fills. Els cònjuges no sempre es troben en disposició d’oferir aquesta col·laboració, produint situacions conflictives, en el règim de compliment de les sentències que exigeixen d’una contínua intervenció dels tribunals amb les limitacions de tot ordre, en particular, processals que comporta. En aquests ordenaments el coordinador de parentalitat es presenta, doncs, com un auxiliar o col·laborador del jutge en la implantació efectiva de les noves mesures amb facultats de gestió del conflicte, de mediació, de reconducció de la família cap a la normalització de la nova situació en un clima pacífic que permeti que en un temps raonable la família accepti les noves pautes i sigui capaç de autogestionar. En alguns casos el coordinador pot prendre decisions vinculants per a la família. S’organitza sota els principis d’especialitat, neutralitat, eficàcia i confidencialitat, excepte la Informació que s’hagi de donar al tribunal.
Després de reconèixer la Sentència que aquesta figura no la contempla ni regula com a tal el nostre ordenament jurídic, raona que no ens és aliè el problema que el coordinador de parentalitat intenta solucionar en el dret comparat, és a dir, això és, l’efectiva implantació de les mesures judicials que afectin les relacions personals entre la família conflictiva de la manera més consensuada i pacífica possible, per evitar tot risc emocional en els menors que pugui perjudicar la seva vida present i condicionar el desenvolupament futur de la seva personalitat. Amb això es tracta d’vorejar una intervenció contínua i forçada dels tribunals que no solen ser capaços de solucionar aquesta especial problemàtica amb els mitjans d’execució clàssics (prevencions, multes, o la intervenció de la força pública).
Després de fer un recorregut per la legislació autonòmica, nacional i internacional del TSJ de Catalunya no veu cap obstacle en la introducció del coordinador parental perquè en casos de “greu conflicte i per tant excepcionals” tinguin una actuació dinàmica en execució de sentència. No obstant això cal que, com la potestat jurisdiccional no és delegable, l’actuació d’aquests professionals s’ha d’acomodar a l’ordenat pels jutges, sent aquests els que, en cas de controvèrsia, sense perjudici de les propostes que els tècnics puguin realitzar , prendran lliurement les decisions que considerin pertinents vinculants per a les parts.
A la part dispositiva i per a la normalització de les relacions patern filials es disposa una mesura de suport per un especialista en parentalitat, consensuat entre les parts de mutu acord o designat pels Equips d’assessorament tècnic en l’àmbit de família (EATAF), de poder acceptar i realitzar el treball en forma immediata. En un altre cas, la designació pot recaure en un professional de les llistes proporcionades pel Col·legi de Psicòlegs de Catalunya d’entre els especialistes en parentalitat, en la forma prevista per l’art. 341 de la Lee 1/2000. L’especialista comptarà amb facultats per mantenir entrevistes amb els progenitors, de manera menors, amb els membres de la família extensa, professors i amb els metges psiquiatres o psicòlegs que atenguin els pares o als fills, sense perjudici del que disposa la disposició addicional sisena n ° 4, in fine, de l’Llibre II CCCat. Ha d’intentar consensuar amb els pares les mesures d’aproximació que entengui adients (calendari, pautes i condicions per a la normalització de la relació paternofilial), informant al Jutjat dels acords als quals les parts hagin arribat al respecte, amb la seva intervenció o fent les propostes de relacions personals o estades dels menors amb el pare que estimi convenients al jutge de l’execució perquè aquest adopti l’oportuna decisió, en cas de desacord. La seva intervenció serà temporal pel que cessarà en el termini de tres mesos, llevat que el jutge de l’execució disposi fonament una pròrroga. Les despeses que comporti la seva intervenció seran afrontats per les parts en la forma disposada per l’art. 241 i ss de la LEC 1/2000.
Font: lexfamily.eu
